Resultats de la cerca

Màster 1966 i doctorada 1968 per la Universitat de Brandeis, treballà en diverses universitats seguint el periple acadèmic del seu primer marit, el biofísic Olke Uhlenbeck, del qual se separà el 1976 Aquest any s’incorporà a la Universitat d’Illinois, on desenvolupà gran part de la seva carrera fins el 1988, que passà a la Universitat d’Austin, Texas El seu camp de recerca és l’anàlisi geomètrica i les teories de galga , que s’apliquen a la física de partícules , les  supercordes  i la  relativitat general , així com a les anomenades superfícies mínimes A més de les aportacions científiques,…

El 1994 i el 1995 guanyà les medalles d’Or de les Olimpíades Internacionals de Matemàtiques per a estudiants no universitaris El 1999 es graduà a la Universitat Tecnològica de Sharif Teheran i posteriorment ingressà a la Universitat de Harvard, on preparà la tesi doctoral amb Curtius McCullen 2004 En 2004-08 treballà al Clay Mathematics Institute i fou professora a la Universitat de Princeton Aquest darrer any s’incorporà com a docent a la Universitat de Stanford El seu camp d’estudi se centrà en la topologia de dimensió baixa, i una de les seves primeres aportacions destacades fou la…

Inicià 1954 els estudis a l’Escolania de Montserrat i després els continuà a Barcelona, on fou deixeble de M Torrent Parallelament, cursà estudis de direcció coral amb E Ribó, P Cao, P Caillard i M Corboz El 1965 esdevingué organista titular i responsable musical de la catedral del Sant Esperit de Terrassa Com a organista feu concerts arreu de Catalunya i gires per Europa, Amèrica i Àsia El 1966 fundà el Cor Montserrat de Joventuts Musicals de Terrassa i el 1975 entrà a formar part del cos docent de la Universitat Autònoma de Barcelona Com a pedagog, formà part de l’equip de treball de l’…

Després de graduar-se per la Universitat de Harvard 1991, els dos anys següents collaborà al setmanari alternatiu Village Voice , i posteriorment en altres publicacions com ara el diari The New York Times o les revistes The New Yorker  i  Granta La seva narrativa combina elements de la ciència-ficció, el gènere fantàstic i la novella històrica, amb els quals construeix una realitat alternativa que té en el seu centre la comunitat afroamericana, a la qual ell mateix pertany Després de la seva primera novella The Intuitionist 1999, publicà John Henry Days 2001, Apex Hides the Hurt 2006, Sag…

Estudià clavicèmbal i composició amb GCh Wagenseil El 1769 succeí al seu mestre com a hofklaviermeister , càrrec des del qual impartí classes de música als infants de la família imperial El 1772 fou nomenat organista segon a la cort i mestre de capella a la catedral de Sant Esteve Gaudí d’una gran fama i fou conegut com el fundador de l’escola vienesa de violí El 1766 el "Wiener Diarium" el posà al mateix nivell de ChW Gluck i J Haydn, sobretot pel que fa al llenguatge instrumental, molt proper a l’Escola de Mannheim Deixà un gran nombre d’obres sacres típiques de l’època, en què combinà l’…

Rebé les primeres lliçons de música en una església catòlica de Kutaisi, on aprengué a tocar l’harmònium i el piano Quan la seva família es traslladà a Tbilisi 1887, estudià primer a l’Escola de Música d’aquesta ciutat i després al Conservatori de Moscou 1900-03 Havent tornat a Tbilisi 1903, exercí la docència a l’Escola de Música i collaborà en la fundació de la Societat Filharmònica de Geòrgia 1905, d’un cor i d’una orquestra Fou també membre de la junta directiva de l’Associació per a la Representació d’Òperes en Llengua Georgiana S’interessà pel folklore georgià, al qual dedicà molt temps…

Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les Teresianes del carrer…

Competí durant la dècada de 1950 a l’equip Abelló El 1957 es feu àrbitre i deu anys després fou nomenat comissari internacional, el més jove fins llavors El 1968 arbitrà la seva primera cursa, la Volta a Turquia Presidí el jurat tècnic de diverses curses internacionals entre les quals destaquen el Tour de França, la Ruta del Sol, la Vuelta a Espanya, la Volta a Suïssa, la Volta a Catalunya, el Tour de l’Avenir i el Trofeu Agostinho També exercí de comissari en diferents edicions dels Campionats del Món de pista, carretera i ciclocròs Simultàniament, collaborà amb el servei mèdic de la Vuelta…

Se celebra a Oviedo la cerimònia de concessió dels premis Princesa de Asturias, presidida pel rei d’Espanya, Felip VI Els guardonats del 2017 són el poeta polonès Adam Zagajewski lletres, la Hispanic Society of America cooperació internacional, la collaboració científica LIGO i els físics nord-americans Kip S Thorne, Barry C Barish i Rainer Weiss investigació científica i tècnica, l’artista britànic William Kentridge arts, el grup comicomusical argentí Les Luthiers comunicació i humanitats, la selecció neozelandesa de rugbi esports, la historiadora anglesa Karen Armstrong ciències socials i…

Els seus objectius consisteixen en la promoció dels valors i els ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, a tenir capacitat per a presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué, l’any 1920, la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, que rebé la Copa Olímpica 1923, el màxim guardó del COI, però que fou dissolta amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera Reconstituït…