Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
funció
Música
Relació que un grau melòdic o harmònic estableix amb la resta de graus (el terme és especialment aplicat a la relació que estableix amb la tònica).
Cada grau melòdic té la seva funció en la tonalitat, i les notes cromàtiques s’entenen com a alteració d’un dels graus de la tonalitat que acompleix una funció en certa manera equivalent La funció dels graus harmònics depèn bàsicament de la seva fonamental, però pot veure’s matisada o modificada en més o menys proporció per la morfologia de l’acord Certes modificacions en l’estructura poden fer variar totalment la funció del grau harmònic i iniciar un procés de modulació El concepte de funció s’aplica específicament a la teoria harmònica de H Riemann, exposada en Vereinfachte Harmonielehre ’…
instruments de metall
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent en els quals els llavis de l’instrumentista -fent pressió contra un broquet- actuen com a llengüetes per a produir els sons.
Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…
xifrat
Música
Sistema de notació abreujada relatiu a l’harmonia que s’utilitza en la realització harmònica i en l’anàlisi harmonicotonal i que expressa en signes, principalment numèrics i alfabètics, quin acord s’ha de realitzar a partir d’una nota donada (en el primer cas) i quina és la interpretació harmonicotonal d’un text musical (en el segon).
Cal remarcar que altres sistemes de notació numericoalfabètica, com per exemple la tabulatura, no són considerats en aquest article perquè no fan referència a l’harmonia Els dos tipus de xifrat de realització harmònica utilitzats habitualment són els del baix xifrat i el xifrat americà En el baix xifrat , un recurs compositiu emprat entre el començament del Barroc i aproximadament l’any 1770, l’intèrpret realitza els acords a partir de la línia melòdica del baix, que conté el sistema de notació en xifres, principalment numèriques, i aquestes expressen la distància intervàllica…
riu Madriu

el Madriu
© Fototeca.cat
Riu
Vall
Afluent de la Valira per l’esquerra que neix a la coma de Vallcivera, dins el comú d’Encamp (Andorra), a uns 2.340 m, amb un branc que recull aigües de la tossa Plana de Lles i un altre que drena els estanys del pla de la Pleta.
Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra
ferrofluid
Física
Suspensió col·loidal de partícules magnètiques microscòpiques de cobalt, níquel o magnetita que es recobreixen de sabó o d’àcid oleic i es dispersen en un dissolvent que pot ésser un hidrocarbur, èter o aigua.
Els primers ferrofluids foren fabricats als EUA l’any 1948 per W Elmore i restaren desconeguts fins els anys que foren recuperats per la NASA Els ferrofluids tenen estranyes propietats hidrodinàmiques quan són en presència d’un camp magnètic per exemple el fenomen de levitació hidroestàtica d’objectes no magnètics immersos prèviament en una solució colloidal Serveixen com a juntes d’estanqueïtat sense fregadís per a arbres que giren a gran velocitat, com a amortidors d’oscillacions torsionals i, en alguns altaveus d’alta fidelitat, on omplen l’espai entre bobina i imant permanent, amorteixen…
Norbert Wiener
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Estudià a Harvard, Cambridge i Göttingen Fou nomenat professor de lògica matemàtica al MIT 1932 Hom el considera el creador de la cibernètica , les bases de la qual exposà en l’obra Cybernetics 1948, les quals han donat lloc posteriorment a un gran nombre d’aplicacions Poc després publicà Human Use of Human Beings Cybernetics and Society 1950, que ha estat traduïda al català Cibernètica i Societat , 1969, i I am a Mathematician 1956 Són notables, també, les seves recerques sobre teoria de probabilitats, integrals de Fourier, anàlisi harmònica, espais vectorials, moviment brownià…
Llorenç Balsach i Peig
Música
Compositor.
Un dels més personals i inconformistes del panorama musical català Estudià amb JPoch, CGuinovart, JSoler i es formà també com a matemàtic a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat particularment pel desenvolupament de les tècniques electroacústiques, i en el seu catàleg figuren obres com Tres converses per a 10 instruments 1997 La negra, lliscosa 1978, per a clarinet i piano Paralàlia de paralaues 1992 Tres palíndroms per a cor i Set estudis modals 2006 També ha desenvolupat una intensa labor en el món discogràfic com a editor dels segells La mà de Guido i Ars Harmònica…
Carl Friedrich Weitzmann
Música
Teòric i compositor alemany.
Estudià violí amb L Spohr i M Hauptmann a Kassel Després d’un període en què treballà a Riga, Sant Petersburg, París i Londres, s’establí a Berlín com a professor de composició Formà part dels cercles vinculats a la Nova Escola Alemanya i fou amic de F Liszt i Hans von Bülow A més del seu treball com a compositor -peces per a piano, lieder , òperes, etc-, desenvolupà una important activitat com a autor de llibres i escrits sobre temes de teoria i història de la música En destaquen Harmoniesystem 1860 i Die neue Harmonielehre im Streit mit der alten 'La nova doctrina harmònica…
Grotrian-Steinweg
Música
Firma alemanya de constructors de pianos.
Fundada pels socis Georg Friedrich Grotrian Brunsvic, Saxònia 1803-1860 i CF Theodor Steinweg Seesen, Saxònia 1825-Brunsvic 1889, fill del fundador de la casa Steinway, conservà tant el taller com el cognom original de la família i s’establí a Brunsvic el 1858 Quan el 1865 Steinweg emigrà a Amèrica per continuar-hi el negoci del seu pare, l’empresa alemanya quedà en mans de Wilhelm Grotrian, fill de Georg Friedrich, però no adoptà el nom definitiu fins cap al 1920 Les seves aportacions en la construcció de la taula harmònica són la causa de la lloada calidesa del so dels…
celleta

Celleta d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.
Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de l’afinació,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina