Resultats de la cerca

Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…

També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la notació original…

Versió abreujada de la part corresponent als aeròfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta pertorbació és el resultat del desplaçament relatiu de l’aire respecte al generador de so part de l’instrument que interfereix amb l’aire tot imprimint-li la vibració inicial L’impuls de l’aire pot ser provocat pel desplaçament del mateix instrument, pel buf de l’instrumentista o per mitjans mecànics El so inicial és amplificat i modulat instantàniament d’acord amb les característiques acústiques del tub, fins a produir la nota musical definitiva El…

Format al Conservatori de Lisboa 1924-31, fou deixeble d’Adriano Merea i Vianna da Motta piano, Tomas Borba composició i L de Freitas Branco musicologia Parallelament estudià a les universitats de Lisboa i Coïmbra Ja d’estudiant destacà amb les seves primeres obres, mentre s’iniciava com a escriptor sobre temàtiques musicals Entre el 1932 i el 1936 impartí classes a l’Acadèmia de Música de Coïmbra, moment que coincidí amb la composició d’unes obres fortament influïdes per les d’A Schönberg, P Hindemith i B Bartók El 1937 es traslladà a París, on estudià musicologia a la Sorbona amb Paul-Marie…

Vida Estudià composició amb P Galindo a València, J Hidalgo a Madrid i T Kosugi a Santa Bauma França També cursà estudis de guitarra i fou precisament el seu gran coneixement d’aquest instrument el que el portà, el 1976, a fabricar un model reconegut i usat en diversos països d’Europa i als Estats Units i el Japó Com a compositor, les seves primeres influències s’han de cercar en les tendències estètiques més innovadores dels anys setanta, tant pel que fa a la música com a altres arts Més tard, però, basà les composicions en dos sistemes harmònics creats per ell i anomenats "Sistema del cicle…

La freqüència d’aquesta fluctuació és la diferència entre les freqüències dels sons Els batements només són perceptibles si la seva freqüència té un valor per sota del llindar de percepció de l’oïda -uns 20 Hz- Quan és superior a 50 Hz, el que es percep és un altre so independent i molt més greu que els dos originals La transició entre els dos casos és copsada per l’oïda com un efecte rogallós superposat a un to de freqüència mitjana entre els dos sons primitius Els batements són la base física de la consonància i la dissonància dels intervals Com més perceptibles són, més dissonant resulta l…

Les característiques d’aquesta acció poden modificar de maneres molt diverses el resultat sonor final La major o menor pressió de l’aire, en els instruments de vent, o de l’arc o dels dits, en els de corda cop d’arc , la major o menor força amb què es premen les tecles en el piano, influeixen directament no tan sols en la dinàmica, sinó també en el timbre, ja que diferències d’aquest tipus determinen una excitació major o menor dels sons harmònics En instruments com l’orgue o el clavicèmbal, en els quals el tipus de pressió sobre les tecles no té una influència en el so, la…

Nota real © Fototecacat/ Jesús Alises Les notes reals, és a dir, les notes que formen part de l’acord, coincideixen amb els elements constitutius d’aquests acord Les notes estranyes, atès que són les notes que no pertanyen a l’acord, reben una justificació de tipus melodicoornamental De fet, tant la brodadura , com l’ appoggiatura , l’ anticipació , l’ escapada , la nota cambiata , la nota de pas o el retard permeten que les diferents veus no restringeixin el seu recorregut melòdic a les notes de la tríada exemple 1 Així mateix, l’ús de les notes estranyes suposa un increment de l’activitat…

Dins de la seva múltiple varietat, és un joc que s’inicia en la regió aguda dels harmònics, aportant, al joc ple plein-jeu de l’orgue, el seu coronament en les regions més altes de l’espectre sonor, amb qualitat auditiva Complementa així la sonoritat del plenum , considerada la més característica de l’orgue Henry Arnaut de Zwolle 1400-1466, per tal d’incorporar a l’orgue la sonoritat dels címbals, ja en construí un, les fileres del qual contenien l’harmònic de tercera Normalment s’han disposat en octaves do1 = 1’ + 1/2’ + 1/4' en quintes, quan s’hi ha intercalat una filera…

Sembla que procedeix d’una dansa cantada del segle XVI originària de l’Amèrica llatina i Espanya El seu caràcter lasciu, de fons eròtic, suscità censures i fou prohibida per Felip II cap al 1583, però continuà essent ballada a les corts i esdevingué, al final del segle, una de les més populars danses espanyoles Al començament del XVII es difongué per tot Europa en una forma estilitzada que esdevingué, a mitjan segle, el tercer moviment de la suite , usualment a continuació de la courante i precedint la giga Durant la primera meitat de la centúria es desenvoluparen models instrumentals a…