Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
balsamera
Història
Petit recipient o ampolleta, de vidre o de terra cuita, d’època hel·lenística, romana o púnica, sovint trobat a les tombes.
Hom suposa que contenia bàlsams aromàtics
Antioquia
Ciutat
Capital de l’il d’Hatay, Turquia, vora el riu Orontes.
Centre administratiu, comercial i agrícola d’una fèrtil àrea cereals, cotó, oli, fruita amb indústries derivades de l’agricultura Ciutat de l’antiga Síria, fou una de les grans capitals de l’època hellenística i romana Fundada vers l’any 301 aC per Seleuc Nicàtor en memòria del seu pare Antíoc L’època més brillant durant el període hellenístic fou la del regne d’Antíoc III 223-187 aC Quan Síria passà a esdevenir província romana 64 aC, fou el lloc de residència del governador Durant tota l’època imperial romana mantingué una gran importància estratègica, administrativa i econòmica, i fou un…
musa
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, cadascuna de les nou filles de Zeus i de Mnemòsine.
Divinitats del cant i de la dansa, llur nombre i llurs noms foren ja fixats a la Teogonia hesiòdica Venerades com a nimfes de les fonts, l’origen de llur culte sembla ésser l’Olimp, a la regió de Pieria d’on els ve el sobrenom de Muses Pièrides, o l’Helicó, davant el Parnàs, on hi havia la font Hipocrene, obra del cavall alat Pegàs Hom creu que Apollo Musageta guiava llurs cants i llurs danses, i així foren celebrades pels poetes en la poesia antiga i, posteriorment, en l’obra de diversos autors, fou norma d’invocar-les en començar qualsevol cant poètic A l’època hellenística fou assignada a…
Eurípides

Bust d’Eurípides
Tnarik Innael (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Dramaturg grec.
Bon coneixedor de la filosofia dels sofistes, de l’epopeia, d’Hesíode, de Soló i de Teognis, el 455 aC estrenà Pelíades Escriví unes noranta obres i obtingué quatre premis, el primer dels quals el 441 aC El 408 aC anà a Tessàlia i a Macedònia Incomprès en vida, les seves obres tingueren contínues reposicions després de mort, la qual cosa féu que se'n conservessin dinou Misantrop, intentà de despertar el terror i la pietat en el públic El pròleg de les seves obres sol ser una exposició de l’assumpte que…
Asclepi

Asclepi d’Empúries, restaurat
© Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació
Mitologia
A la Grècia antiga, déu de la medicina.
Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les Asclepíees Amb…
Miquel
Representació de l’arcàngel Miquel en una icona de l’escola de Moscou (Museu del Kremlin, Moscou)
© Corel Professional Photos
Bíblia
Arcàngel.
Anomenat príncep dels àngels, l’Antic Testament el presenta com a defensor del poble, i a l' Apocalipsi lluita amb els seus àngels contra el drac Per influència copta i hellenística hom l’identificà, sobretot a Occident, amb el psykhopompós ‘el qui acompanya les ànimes’ i amb ‘el qui pesa les ànimes’ psicòstasi El seu culte, celebrat primer a Orient, es difongué a l’edat mitjana per tot l’Occident a partir, sobretot, de les aparicions que hom li atribuí al mont Gargano segle VI, sobre la tomba d’Adrià al castell Sant'Angelo, a Roma 950, o a Normandia, al mont Saint-Michel 708…
Hieràpolis

Fris de Hieràpolis
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat frígia bastida a l’època hel·lenística pel rei Èumenes de Pèrgam sobre Pamukkale, a la vora del riu Menderes (segle II aC).
Annexada a Roma 133 aC en caure el reialme, de les seves ruïnes hom pot destacar un carrer columnat i restes d’un teatre, d’unes termes i d’altres edificis oficials Enderrocada per un terratrèmol l’any 17, revisqué als segles II i III Les restes foren declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988
pleroma
Filosofia
Cristianisme
Terme de la filosofia hel·lenística (‘plenitud’) que designa l’univers de les coses reals i espirituals, enfront del món de la irrealitat material.
Emprat per sant Pau per significar la plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós, fou recollit pels gnòstics valentinians del s II, amb el significat de la totalitat de les virtualitats Eons de la segona divinitat, l’Unigènit, en ordre a la manifestació de Déu
hermetisme
Filosofia
Corrent espiritual de la tardana època hel·lenística (s III) que prengué el nom d’Hermes Trismegist, savi fabulós, identificat amb el déu egipci Thot.
Proposava un alliberament per mitjà de la gnosi En la seva especulació, hom troba elements de l’astralisme caldeu, de la física d’Aristòtil, de la psicologia de Pitàgores i de Plató i de l’astrologia, sistematitzada segons la nova visió científica del món de l’especulació de l’Egipte hellenístic Dividia el cosmos en tres zones la superior, seu de la llum, la inferior, habitada pels homes, seu de la matèria i de la corrupció, i la intermèdia, que correspon als esperits i a les ànimes
Afrodita
Afrodita de Melos (segle II) (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa grega de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat.
D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina