Resultats de la cerca
Es mostren 28637 resultats
filatura
Procés de filatura d’una fibra natural. Carregadora automàtica : 1, telera d’alimentació; 2, extractor de pols; 3, corró igualador; 4, telera amb agulles; 5, corró desborrador; 6, braç obridor; 7, engraellat. Batan : 8, debanadora; 9, tambors perforats; 10, cilindres compressors; 11, enrotlladora. Carda : 12, corró desenrotllador; 13, lladre; 14, xapons; 15, bóta; 16, llevador; 17, serreta. Pentinadora : 18, xuclador; 19, placa d’agulles; 20, pinte mòbil; 21, pinte fix; 22, corrons alimentadors; 24, corrons estiradors; 25, tren d’estiratge. Metxera : 26, aranya; 27, fus
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per reduir-la a fil.
Segons les característiques de cada fibra, varia el treball de la filatura, i el material emprat ha d’ésser especialment adaptat a aquest treball No obstant això, les operacions essencials són, en general, les mateixes Les fibres naturals són transportades, normalment, en bala , on resten desordenades, comprimides, brutes i barrejades amb impureses La filatura moderna comença amb la recepció d’aquestes bales i llur introducció en l' obridora de bales , on són desfetes i reduïdes a trossos petits Seguidament hom mescla el material procedent de…
recursos forestals
Economia
Productes que hom extreu del bosc per a llur industrialització i comercialització.
El més important dels recursos forestals és la fusta, amb els seus derivats i productes manufacturats La multiplicació de les aplicacions de la fusta fa que la demanda creixi arreu del món, i d’aquí ve la necessitat que el bosc sigui conservat i protegit Ja al segle XVIII hom intentà, a Alemanya, de controlar l’explotació del bosc per a la producció de fusta Al començament del segle XIX foren calculades als EUA les reserves de fusta, bé que hom no començà a aplicar les tècniques racionals d’explotació d’acord amb criteris econòmics fins a la fi del segle El bosc…
diapositiva
Fotografia
Imatge positiva obtinguda sobre una pel·lícula transparent i que hom pot projectar amb l’ajut d’aparells especials.
Hom les anomena també transparències Poden ésser en color i en blanc i negre Les diapositives en blanc i negre provenen generalment d’un contacte d’un negatiu normal sobre una pellícula especial de baixa sensibilitat que hom revela com el paper fotogràfic Les diapositives en color són obtingudes directament sobre una pellícula especial anomenada inversible Tenen una gran definició, puix que són fetes per a ésser projectades ampliades Hom les presenta amb marc especial de cartó o plàstic per a protegir-les i fer-les adaptables als projectors
perícope
Bíblia
Secció de la Bíblia que hom llegeix en determinades ocasions del culte.
La litúrgia cristiana, seguint el costum jueu que llegia la Llei en 54 perícopes cada any durant el culte sinagogal, reparteix les lectures de l’Antic i del Nou Testament en perícopes diàries —les lectures de la missa i les de l’ofici diví— de manera que cada any —o cada tres, segons els costums de cada església— hom llegeixi tota la Bíblia
matèria de càrrega
Química
Substància que hom incorpora a un producte a fi que adquireixi certes propietats.
Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció…
ferroaliatge
Tecnologia
Cadascun dels aliatges del ferro amb certs elements, metàl·lics o no metàl·lics, que hom empra com a matèria d’addició en la fabricació d’acers especials i en l’obtenció d’altres aliatges als quals hom vol conferir unes propietats determinades.
Alguns són emprats també com a desoxidants per llur capacitat de fixació de l’oxigen Els elements d’aliatge més comuns són el crom, el manganès, el molibdè, el silici, el titani, el vanadi i el tungstè Sovint, malgrat el nom, el ferro n'és l’element minoritari L’ús dels ferroaliatges en siderúrgia es remunta a l’any 1856 El 1850 hom havia descobert, casualment, les característiques especials de l’acer obtingut a partir d’un mineral amb una certa quantitat de tungstè El ferromanganès fou descobert el 1866, i el 1869 hom descobrí el ferrocrom Hom els pot…
ius
Dret romà
Terme que significa ‘dret’ i amb el qual hom designa diferents drets.
Hi destaquen el ius honorarium , dret fundat sobre els edictes dels magistrats, el ius naturale , dret que hom pretén com a establert per la natura, el ius civile , dret emprat a Roma abans d’entrar en contacte amb altres civilitzacions mediterrànies i integrat pel ius quiritium , dret establert per les més antigues institucions romanes, la llei de les Dotze Taules i altres lleis, i el ius gentium dret de gents
texturació
Indústria tèxtil
Tractament que hom aplica als fils sintètics de filament continu per donar-los un major volum o una major extensibilitat.
Pel fet d’ésser filats per extrusió, els fils sintètics tenen els filaments rectes i totalment parallels, i hom els arrissa amb la texturació Tots els procediments de texturació són basats en la termoplasticitat dels materials sintètics Hom dóna mecànicament una deformació a la fibra, l’escalfa fins a una temperatura lleugerament inferior a la de fusió i la refreda, a fi de fixar la deformació obtinguda Els procediments més emprats són per falsa torsió torsió, fixació i destorsió, per cantell calent el fil tens dóna la volta a un cantell calent, per atapeïment el fil…
habitatge
Cases flotants a Hong Kong, a la mar de la Xina meridional
© B. Llebaria
Construcció i obres públiques
casa
o part de la casa que hom pot habitar.
Bé econòmic, de consum durador i de primera necessitat, hom en pot definir la qualitat equipament, tipus de construcció, la forma individual, collectiu i el règim jurídic de fruïció lloguer, propietat, etc Al s XIX, el procés d’industrialització europeu suscità una gran demanda d’habitatges i els convertí en mercaderia la construcció privada, però, es dirigí només a cobrir la demanda solvent En ple liberalisme econòmic fou demostrat que la llei de Say no equilibrava l’oferta i la demanda Prorroguen l’escassetat d’habitatges la retenció —especulació— del sòl urbà pels propietaris…
disjunció
Lògica
Dit de la connectiva binària que en la notació de la lògica simbòlica hom representa amb el signe v
.
Hom l’anomena també disjunció inclusiva per a distingir-la de la disjunció exclusiva , simbolitzada per ↮ En el llenguatge corrent, hom acostuma a utilitzar la preposició “o” indistintament per a referir-se a una o a l’altra, bé que l’expressió “o bé o bé" designa la segona amb més propietat En la lògica clàssica, les proposicions disjuntives constitueixen una classe de les proposicions formalment hipotètiques, i hom en parla també com de judicis disjuntius