Resultats de la cerca
Es mostren 569 resultats
Domènec Segú i Marcé
Música
Oboista català.
Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i en 1935-36 amplià la seva formació a París amb Louis Bleuzet Continuà els estudis de perfeccionament a Düsseldorf, on feu diversos concerts i recitals Fou membre de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i de l’Orquestra Municipal, i professor del Conservatori Municipal i del Liceu Reconegut intèrpret de música contemporània, estrenà la Sonata per a oboè i clarinet baix , de J Homs Barcelona, 1956, així com altres obres del mateix compositor Participà en la primera interpretació a Barcelona de l' Oratori de Nadal de JS…
Miquel Mates
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Prevere 1596, vicari de Sant Pol de Mar i capellà a Blanes El 1602 viatjà a Palestina per visitar els llocs sants En tornar publicà La devota peregrinació de la Terra Santa i ciutat de Jerusalem Barcelona 1604, Girona 1619, Perpinyà 1627, que inclou també la descripció d’un viatge a Egipte i un llibre d’oracions Tot i que incorporà materials de llibres similars d’autors forasters, la prosa de Mates és minuciosa i reeixida en les descripcions d‘ambients i situacions Als preliminars figura un sonet en lloança de l’ús de la llengua catalana per l’autor i rebutja l’ús habitual del…
Ferran Maristany i Guasch
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor, germà d’Alexandre Maristany i Guasch
.
El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música, organitzà…
Restes d’una construcció (Cantallops)
Art romànic
Situació A l’extrem de llevant del poble de Cantallops, a tocar del camí actual que mena a Requesens, a la part oriental d’una casa, hi ha un mur atribuït a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Història A la part de llevant de l’habitatge, hi ha un fragment de mur format per pedres de granit de mida petita i per còdols units amb morter de calç, que s’arrengleren formant un opus spicatum força ben marcat Segurament aquest tros de paret havia pertangut a un edifici de l’alta edat mitjana L’existència de morter entre les pedres i el fet d’haver-hi al damunt…
Oficines Lexicogràfiques
Centre de treball creat el 1912 per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’aplega de materials destinats al seu diccionari; fou conegut també amb el nom d’Oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana.
La seva finalitat era de reunir tots els mots usats en la literatura antiga i moderna i en totes les varietats actuals de la llengua parlada Dirigides per Pompeu Fabra, hi collaboraren, entre altres, Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu, i, més endavant, Ramon Aramon i Serra, Josep MCasas i Homs i Joan Coromines El 1939 cessà la seva activitat i els seus materials restaren fora de l’abast de l’Institut Tingué cura de la publicació del Butlletí de Dialectologia Catalana volums I-XVIII Fins el 1989 —any de l’aprovació dels nous estatuts de l’IEC— no hi tornà a haver…
Eduard Ferrés i Puig
Façana de can Coll, d' Eduard Ferrés i Puig , a la Gran Via de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1897.
Caricaturista al “Cu-cut", amb el pseudònim de Feréstech Arquitecte municipal de Vilassar de Mar, Canet de Mar i Mataró, és autor de diverses casetes modernistes al Maresme Alguna de les seves obres —xalet del Clot del Moro, a la Pobla de Lillet— ha estat atribuïda erròniament a Gaudí Influït per la Sezession, és autor de diverses cases a Barcelona, can Coll 1912, can Aguadé 1914, can Damians magatzems El Siglo, premi de l’ajuntament, del 1915, can Ferrer-Vidal 1916 Construí importants hotels per a l’empresa Marquet, com el Palace de Madrid i el Ritz de Barcelona Tingué una participació…
Jordi Codina i Torrecilla
Música
Guitarrista, compositor i crític català.
Vida Estudià amb Gracià Tarragó, i posteriorment formà duet amb Josep Maria Mangado, amb qui enregistrà l’obra completa per a dues guitarres de Ferran Sor Ha estat membre del Quartet Tarragó 1971-88, amb el qual ha realitzat diverses gires arreu d’Europa, Àsia i Amèrica Ha compaginat la seva tasca com a concertista -en grup i en solitari- amb la docència al Conservatori de Barcelona, on exerceix des del 1972 Ha estat president de la Societat Guitarrística de Catalunya 1985-88 Exercí la crítica musical en el diari "ABC" i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de…
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Música
Grup coral fundat el 1990 per l’Orfeó Català sota el patrocini de la Fundació Caixa de Catalunya.
Creat per a divulgar la música cambrística, el seu repertori inclou obres des del Renaixement fins al segle XX, tot emfatitzant la música catalana amb l’estrena d’obres de J Homs, J Soler, X Montsalvatge, Ll Balsach, S Brotons, X Turull, J Rossinyol i Ll Gasser, entre d’altres Dirigit per Jordi Casas i Bayer, la gran preparació dels components del cor ha fet que les més de 300 actuacions realitzades arreu de Catalunya, a Espanya, Europa, Guatemala, Israel i els Estats Units hagin assolit un gran èxit, reconegut per la Generalitat de Catalunya amb la concessió del Premi Nacional…
Quartet Tarragó
Música
Grup instrumental fundat a Barcelona l’any 1971 pel mestre Gracià Tarragó i Pons i dissolt el 1988.
Integrat pels guitarristes Laura Almerich, Manuel Calve, Jordi Codina i Jaume Torrent que substituí Josep Henríquez el 1976, en el moment de la seva creació era l’únic quartet de guitarres que hi havia a Espanya, cosa que afavorí que compositors com Xavier Montsalvatge, Joaquim Homs, Lleonard Balada, Xavier Benguerel o Albert Guinovart creessin obres expressament per al grup Per la seva longevitat i projecció constituí un cas excepcional de conjunt de cambra català Actuà per Europa, Turquia, Israel, el Canadà, els Estats Units i Mèxic, entre altres països, en sales tan…
,
Consulta del 9 de novembre

Celebració de la consulta del 9 de novembre a Lleida
© Josep Ma Cúrria / Assamblea Nacional
Política
Consulta sobre l’estatus polític de Catalunya celebrada el 9 de novembre de 2014.
Té l’origen en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït al Parlament de Catalunya el 26 de juny de 2013 i subscrit per la majoria dels partits polítics amb representació a la cambra CiU, ERC, IC-V-EUiA i CUP i una cinquantena d’entitats, institucions i organitzacions de la societat civil, al qual s’adheriren posteriorment més de 1500 entitats catalanes En el document que en resultà, es reclamava l’exercici del lliure dret a decidir del poble català per mitjà d’una consulta La pregunta i la data de la consulta foren anunciades el 12 de desembre de 2013 pel president de la Generalitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina