Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
periodisme esportiu

Periodistes a l’Estadi de Montjuïc durant el combat entre Uzcudun i Carnera del 1930
IMBH
Periodisme
Esport general
Gènere específic del periodisme que tracta de la transmissió d’informació i opinió sobre l’activitat esportiva en qualsevol de les plataformes d’expressió.
El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…
El gravat popular
Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…
La premsa diària
“L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 23-7-1937 Coll part / GS Durant el període comprès entre el febrer del 1931 i el juliol del 1936 es produí un creixement en el nombre de capçaleres informatives diàries, que va representar una renovació en els continguts i també una voluntat de penetració en la societat i d’incidència en el camp econòmic i en l’opinió pública, per mitjà de campanyes que afavorien opcions polítiques concretes La presentació i el disseny també van evolucionar, sobretot per la incorporació de la fotografia com a element informatiu primordial Prova d’això és la gran…
Jaume Bofill i Mates

Jaume Bofill i Mates
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura catalana
Política
Poeta, conegut amb el pseudònim literari de Guerau de Liost, assagista, polític i periodista.
Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…
, ,
Valentí Almirall i Llozer
Retrat de Valentí Almirall i Llozer per Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…
, ,
Xarons, truculents i sentimentals: la cultura de fulletó i la sàtira estripada
L’extensió de la lectura i l’aparició del fulletó Durant els primers trenta anys del segle XIX, la novella que es llegia arreu de l’Estat espanyol, a mesura que augmentava una demanda lectora, es nodria fonamentalment de traduccions, moltes publicades a Europa La migrada producció autòctona era deguda, en bona mesura, a la manca de desenvolupament de la consciència burgesa, ofegada amb la persecució del pensament liberal després de la derrota de la Constitució de Cadis Quan a mitjan segle XIX la novella va recuperar amb escreix el seu regne, la literatura dels Països Catalans s’hagué de…
Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol
Literatura catalana
Música
Periodisme
Escriptor.
Vida i obra El seu pare, Sebastià J Carner, fou director de La Hormiga de Oro i collaborador d’ El Correo Catalán Publicà els primers escrits essent tot just un adolescent en revistes populars catalanistes, tradicionalistes, d’herència renaixentista i oposició al modernisme, com L’Aureneta o L’Atlàntida També participà en tot tipus de certàmens populars, inclosos els Jocs Florals de Barcelona El 1897 ingressà a la universitat i es llicencià en dret 1902 i en filosofia i lletres 1904 Mentre estudiava, fou membre de la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, en la qual liderà un grup…
, ,
història de la premsa
Historiografia catalana
Aquest camp de recerca ha tingut un desenvolupament tardà respecte a d’altres països occidentals, especialment els anglosaxons.
Desenvolupament enciclopèdic Inclou més d’una especialització l’anàlisi de la història de periòdics i revistes, és a dir, de la premsa pròpiament dita, i també el de l’anomenada periodística o periodisme, és a dir, dels models concrets de comunicació periòdica escrita La història de la premsa catalana té aportacions en tots aquests camps, la majoria de les quals daten dels anys del postfranquisme Tot i això, el 1994 especialistes de les Illes Balears encara posaren de manifest la manca d’estudis monogràfics sobre bona part dels seus periòdics Els antecedents de la història de la premsa Els…
literatura basca
Literatura
Literatura, oral i escrita, en llengua basca.
La literatura popular oral és molt rica la literatura escrita, al contrari, ha estat d’aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de Bascònia A més ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el labortà, el guipuscoà, el biscaí i el suletí Els texts literaris més antics són fragments de cants relatius a les lluites dels s XIV i XV Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de Pedro de Avendaño, cap dels onyacins, i la crema d’Arrasate Mondragón Pel cant de Bereterretx , que narra l’…
“Digues un vers”
La memòria i la transmissió de coneixements La memòria ha estat, tradicionalment, un instrument clau per a la conservació i la transmissió de coneixements, records i sentiments També ho és ara a l’època informàtica, comptabilitzada en bits, megabits i gigabits Juntament amb l’enteniment i la voluntat, la memòria era una de les “potències de l’ànima” S’ubicava a la part inferoposterior del cap, com indiquen les expressions populars “caure de memòria” –d’esquena, pegant de cap a terra–, o “dormir de memòria” ajagut panxa enlaire “Digues un vers, au, digues un vers”, és un requeriment que en l’…