Resultats de la cerca

Fou alumne del Royal College of Music de Londres, ciutat on el 1952 la seva família fixà la residència Debutà a la capital britànica el 1955 i a partir del 1957 perfeccionà la seva tècnica amb Andrés Segovia a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Entre el 1960 i el 1973 fou professor del Royal College of Music Des del començament dels anys seixanta ha dut a terme nombroses gires internacionals, fet que l’ha convertit en un dels guitarristes més populars de la segona meitat del segle XX El seu repertori inclou compositors com M Giuliani, A Vivaldi, N Paganini o J Rodrigo i també alguns de…

La capella pontifícia Roma, derivada de la schola cantorum , fou el prototipus de les capelles reials que floriren per tot Europa Des de mitjan s XV fins al començament del XVII, integrades solament per cantors, d’on ve la locució a cappella, foren els centres més importants de conreu de l’art musical i gairebé tots els grans compositors de l’època en foren cantors o mestres Als Països Catalans les capelles de les principals catedrals i monestirs tingueren una organització molt complexa ja a partir del s XIII Especial importància tingueren la capella reial vinculada a Barcelona, que fou al s…

Al llarg de la història, per la seva situació geogràfica abocada al mar, la ciutat d’Alacant ha estat influïda per diverses cultures que han deixat la seva empremta en la personalitat de la gent, fet que s’ha reflectit en la peculiaritat del seu art Al segle XVI la vida musical alacantina es nodria dels músics provinents de la capella de la catedral d’Oriola i de l’església de Santa Maria d’Elx Cap al 1600 es creà la capella de l’església de Sant Nicolau, composta per cantors i instrumentistes que, a més d’atendre els serveis religiosos, influïren notablement en el gust i l’educació musical…

Fill d’un immigrant de Cap Verd, el 1950 el saxofonista Stan Getz l’incorporà al seu grup El 1951 s’installà a Nova York, on acompanyà els dos grans saxofonistes del moment, Lester Young i Coleman Hawkins, i poc després absorbí les influències del nou estil del be-bop Amb el bateria Art Blakey  el 1953 formà The Jazz Messengers, un dels grups de jazz de més renom posteriors a la Segona Guerra Mundial i capdavanter del hard-bop El 1956 l’abandonà per formar el seu propi grup, amb el qual assolí també una gran projecció i en el qual es formaren instrumentistes famosos Com a…

Dirigida pel mateix Casals, entre els membres inicials hi havia el mateix Enric Casals com a primer violí, Enric Ainaud com a primer violí adjunt i Bonaventura Dini com a primer violoncel L’orquestra depenia d’un patronat, creat també per Pau Casals, el president del qual era Josep Soldevila El comte de Lavern, Josep Montoliu, Carles Vidal-Quadras, Francesc Cambó, Claudi Sabadell, Jeroni de Moragues, Lluís Guarro i Felip Capdevila completaven la junta de govern, i Joaquim Pena era el secretari general de l’orquestra El seu primer concert tingué lloc al Palau de la Música Catalana el 13 d’…

Bàsicament autodidacte, començà aprenent trompeta i després la canvià pel saxòfon Encara adolescent treballà, entre altres bandes, a la d’Earl Hines Des del anys vint tocà en orquestres de Harlem i es donà a conèixer a l’orquestra de James Fletcher Henderson, on també aportava arranjaments Amb J Hodges, fou el principal exponent de l’època swing del saxòfon contralt, instrument que des del 1933 compaginà amb la trompeta El 1932 fundà la seva orquestra, que inclogué destacats instrumentistes, com ara, T Wilson, i després d’un parèntesi a Europa 1935-38, moltes de les primeres figures del bop…

De caràcter privat, l’Associació es fa càrrec de l’organització, la gestió i el finançament del festival Celebrat anualment els mesos de juliol i agost, començà proposant un tema monogràfic cada estiu “Mozart i Saglieri”, “El bel-canto italià”, etc, però el 1989 abandonà aquesta línia El programa dedica una atenció especial a recitals lírics, concerts simfònics-corals i òperes, bé que també inclou espectacles interdisciplinaris de música i teatre, dansa, jazz, concerts de música pop , concerts de cambra i espectacles familiars A més de l’escenari principal, situat als jardins del, celebra…

Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail Medoks, la…

Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica pública i…

En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…