Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
Mary Pickford
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica canadenca.
La imatge senzilla i ingènua que donà amb les seves interpretacions, i que li valgué una popularitat universal els anys vint, amagà una intelligència viva i desperta per als negocis i que la portà a fundar l’any 1919, juntament amb Charles Spencer Chaplin , David Wark Griffith i Douglas Fairbanks amb qui estigué casada, la productora United Artists Corporation El 1929 rebé l’Oscar per la seva labor a Coquette Actuà també a The Little Teacher 1909, The Little American 1917, Heart o'the Hills 1919, Little Lord Fauntleroy 1921, Rosita 1923 i Sparrows 1929
David Wechsler
Psicologia
Psicòleg nord-americà d’origen romanès.
Estudià a París amb HPieron i LLapicque Director de l’hospital Bellevue i professor de la Universitat de Nova York, és conegut per la creació de les escales d’intelligència per a adults que porten el seu nom Wechsler Adult Intelligence Scales i per a infants entre 5 i 15 anys Wechsler Intelligence Scale for Children , i àdhuc una altra d’escolar Wechsler Preschool and Primary Scale of Intelligence La revisió que féu de l’escala per a infants Wechsler Intelligence Scale for Children-Revised pràcticament constitueix una nova escala
robòtica
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Conjunt d’estudis i tècniques de realització de robots.
En l’estat actual de la tecnologia, la robòtica inclou el conjunt de disciplines, teòriques o tecnològiques, que permeten de concebre, realitzar i automatitzar estructures mecàniques poliarticulades destinades a la producció industrial, i és un element important de la fabricació amb ajuda d’ordinador La robòtica és fonamentalment pluridisciplinar i es basa en gran mesura en els progressos de la microelectrònica i de la microinformàtica, així com dels de les noves disciplines tals com la intelligència artificial, el reconeixement de formes, la generació automàtica de plans d’acció, etc
antropofàgia
Etnologia
Habitud de menjar carn humana.
En certes societats humanes primitives l’antropofàgia té o ha tingut per finalitat adquirir algunes de les qualitats —intelligència, vista, rapidesa, força, etc— de l’individu sacrificat Generalment, l’objecte de l’antropofàgia és l’apropiació de la vitalitat específica del mort, i com a conseqüència es converteix en canibalisme Per tant, hom no pot considerar l’antropofàgia determinada solament per la necessitat de menjar carn L’antropofàgia va sovint acompanyada d’algun ritu, i, en moltes ocasions, manté correspondències mítiques que constitueixen la seva justificació històrica, social i…
afecte
Psicologia
Procés psíquic, més o menys persistent, que proporciona determinades qualitats subjectives en el camp de la consciència (agradable, desagradable, interessant, etc) i que alhora condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions.
L’afecte es troba a la base de la vida instintiva, essent, però, absolutament inseparable de la intelligència i de la voluntat, ja que ambdues neixen de la necessitat que té el subjecte d’adaptar-se a les exigències que la realitat li presenta L’afecte és desencadenat primitivament pel contacte amb el món exterior o per modificacions internes de l’organisme més tard, per mitjà d’un condicionament, també pot ésser provocat per una representació o per un concepte, els quals donen lloc als afectes intellectuals L’afecte és l’element essencial constitutiu de l'afectivitat
chārvāka
Filosofia
Escola filosòfica índia dels períodes èpic i purànic (600 aC-1200 dC), coneguda pel nom del seu llegendari fundador Chārvāka, que reuneix tendències negativistes i materialistes.
Pel que fa a l’aspecte religiós, els chārvāka negaven el transcendent, així com l’autoritat dels Vedes quant a la filosofia, afirmaven que el món exterior, els sentits i la intelligència provenen de l’activitat de la matèria, negaven la causalitat, tot incidint en el determinisme, i establien com a únic coneixement vàlid el provinent dels sentits quant a l’ètica, hom els pot caracteritzar com a hedonistes Com a antítesi de l’ortodòxia dels bramans, l’aportació dels chārvāka ha estat considerable en el desenvolupament del pensament indi actual, particularment en el seu sincretisme característic
John M. Jumper
Química
Científic informàtic.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Vanderbilt, es doctorà a la Universitat de Chicago i feu un postgrau a la Universitat de Cambridge És el director i cofundador, juntament amb Demis Hassabis , de DeepMind, empresa que creà AlphaFold, un model d’intelligència artificial per predir amb gran precisió l’estructura de proteïnes humanes a partir de la seva seqüència d’aminoàcids i que ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi Breakthrough, el Canada Gairdner International Award i el Lasker Award El 2024, juntament amb Hassabis, fou guardonat amb el premi Nobel de química,…
ChatGPT no és el teu amic
Física
Els assistents basats en intelligència artificial són cada cop més presents en la nostra vida digital Però, fins a quin punt podem confiar-hi L’article “ ChatGPT no és el teu amic ” analitza els riscos de percebre aquestes eines com a entitats properes i les implicacions ètiques i socials que comporta Descobreix per què és important mantenir una mirada crítica sobre la IA i entendre que, malgrat la seva utilitat, no té emocions ni intencions Llegeix l’article complet del físic Hèctor Garcia Morales al seu blog Singularitats , i segueix-nos a Divulcat per més reflexions sobre…
Anonymous ataca webs de l’Estat i espanyolistes
Ciberactivistes de la xarxa de hackers Anonymous llancen atacs massius coordinats sota la denominació #opCatalunya contra pàgines web de l’Estat, entre les quals, les de la Guàrdia Civil, ministeris, el Tribunal Constitucional, així com també del PP, la Fundació Francisco Franco i la Banca March, que bloquegen durant gairebé un dia L’endemà ataquen els webs del Centre Nacional d’Intelligència espanyol, l’agència espanyola de turisme Turespaña i es difonen adreces del Govern Entre els missatges que acompanyen els atacs hi ha la reivindicació de llibertat per als líders d’Òmnium Cultural i l’…
Friedrich Luft
Teatre
Crític teatral alemany.
De jove, visqué de prop l’apogeu del teatre a Berlín, amb els muntatges de Reinhardt, Jessner, Fehling, Brecht, Piscator i Gründgens Des del 1945 coordinà la secció de cultura del diari berlinès Neue Zeitung , en el qual publicà crítiques de teatre i cinema A partir del 1955 exercí de crític en el diari Welt , en 1955-62 en la Süddeutsche Zeitung i a partir del 1978 en la Berliner Morgenpost Conreà la crítica teatral amb intelligència i humor en els seus programes radiofònics Stimme der Kritik ‘La veu de la crítica’, setmanal, 1944-90 i Mit FLuft ins Theater ‘Amb FLuft al teatre’, 1951-74,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
