Resultats de la cerca

La iodació té lloc mitjançant processos de radicals en els hidrocarburs alifàtics i mitjançant processos iònics en els aromàtics

Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…

Hom aprofita analíticament les propietats oxidants d’aquest compost potencial normal de reducció = +1,45 eV de dues maneres diferents per a valorar directament substàncies reductores o per a generar quantitats controlades de brom elemental per tal d’efectuar la bromació de substàncies orgàniques En el primer cas, hom fa la determinació volumètrica en medi àcid fort, en el qual la semireacció de reducció del bromat és la següent la qual serveix per a valorar reductors com ara arsènic III, antimoni III, estany II, coure I, ferro II, talli I, nitrit, selenit, iodur, monoclorur de iode…

Són anomenats peixos diferents animals marins o d’aigua dolça comestibles, que són trets de l’aigua amb el fi de servir d’aliment La qualitat nutritiva dels peixos és, a grans trets, similar a la de la carn, tot i que hi ha algunes diferències notables La diferència més important és que el greix del peix conté, en general, quantitats més baixes de colesterol i d’àcids grassos saturats i, en canvi, proporcions més altes d’àcids grassos insaturats D’altra banda, hom fa una distinció dels diferents peixos segons que sigui llur contingut en substàncies grasses Així, es diferencia el peix gras o…

El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels quals és fixat…

L’ió ceriIV és un oxidant fort en medi àcid segons la semiequació Ce + 4 + e ⇌Ce + 3 , a la qual correspon un potencial formal de reducció que depèn de la natura i la concentració de l’àcid present, que va des de +1,28 V en àcid clorhídric 1 M fins a +1,87 V en àcid perclòric 8 M, i que manté al voltant de +1,44 V en àcid sulfúric de 0,5 M a 4 M En general, en volumetria hom empra, a causa de llur estabilitat, que s’estén al llarg de períodes de temps molt perllongats, les solucions de sulfat de ceriIV en àcid sulfúric 1 M Alguns autors han recomanat també les d’hexanitratoceratIV, d’amoni NH…

Hom anomena necessitats de nutrients reguladors els requeriments diaris de vitamines, minerals, aigua i electròlits que té l’organisme per a mantenir el seu metabolisme a nivells adequats En les taules corresponents es relacionen els requeriments diaris de les principals vitamines, minerals i electròlits les necessitats d’aigua ja s’han esmentat anteriorment Requeriments diaris de les principals vitamines en adults vitamina aportació diària recomanada B 1 o tiamina 0,40 milligrams per cada 1000 Kcal B 2 o riboflavina 0,55 milligrams per cada 1000 Kcal B 3 o niacina 6,60…