Resultats de la cerca

És conegut com “el darrer dels gots” per la seva novella Melmoth the Wanderer 1820 El seu primer èxit fou la tragèdia en vers Bertram 1816 És també autor d’altres novelles de terror

Format en el món teatral londinenc, estudià a la London Academy El seu debut en cinema fou l’any 1958 amb Alive and Kicking Intervingué en una cinquantena de films, com ara The Guns of Navarone 1961, Mutiny on the Bounty 1962, This Sporting Life paper pel qual fou candidat a l’Oscar, Il deserto rosso 1964, Major Dundee 1965, Camelot 1967, Cromwell 1970 i Man in the Wilderness 1971 La pellícula, però, per la qual fou més conegut és A Man Called Horse 1970, un film sobre la població índia dels EUA que tingué un gran impacte i que generà dues seqüeles, també protagonitzades per ell Escriví…

Estudià per a mestre a la Universitat de Dublín Afiliat de molt jove al Fine Gael , l’any 1975 substituí el seu pare al Dáil Parlament arran de la mort d’aquest, i des d’aleshores ha estat reelegit en les successives convocatòries A mitjan anys vuitanta representà el seu partit en el fòrum angloirlandès per a Irlanda del Nord, i posteriorment a l’Associació Parlamentària angloirlandesa Fou ministre d’Educació 1986-87 i de Comerç 1994-97 L’any 2002 rellevà Michael Noonan com a líder del partit i fou cap de l’oposició fins al març del 2011, en què, després d’obtenir una clara majoria, el Fine…

Estudià el diamagnetisme, l’absorció i la radiació de la calor, la dispersió de la llum, la suspensió de partícules en els colloides descobrí l’efecte que duu el seu nom, la combustió dels gasos i els sorolls produïts per aquesta, etc Féu una explicació del fenomen del regel i de les glaceres

Estudià al Trinity College de Cambridge amb JJThomson i amb CMaxwell Determinà la càrrega iònica elemental i estudià les descàrregues elèctriques en els gasos a baixa pressió, on féu recerques importants i descobrí un tipus de descàrrega que duu el seu nom

Després de treballar com a periodista per The Irish Press , al principi de la dècada del 1980 es traslladà als Estats Units, fou guia en un programa de rehabilitació de delinqüents juvenils a Texas i visqué un any i mig al Japó abans de tornar a Nova York per iniciar la seva carrera literària amb títols com Songdogs 1996, This Side of Brightness  1998, Dancer Irish Novel of the Year 2004 o Zoli 2007 Amb Let the Great World Spin obtingué el National Book Award del 2009 i l’International IMPAC Dublin Literary Award del 2011 Posteriorment ha publicat  TransAtlantic 2013 I  Apeirogon 2020 És…

Partidari de les idees de la Revolució Francesa, fou secretari de la societat dels Irlandesos Units a Dublín 1791 i hagué d’exiliar-se Enviat pel govern francès a Irlanda amb un exèrcit contra els anglesos, desembarcà a les illes Rutlan 1798 Fracassada l’expedició, fugí a Hamburg, on fou detingut i lliurat als anglesos 1799, que el condemnaren a mort Fou indultat per les gestions del govern francès

A París conegué WBYeats 1886, que l’introduí en la Irish League També pel consell d’aquest anà a les illes d’Aran, per tal d’estudiar-ne la llengua i els costums Diversos temes allí recollits l’impulsaren cap al teatre, on debutà amb In the Shadow of the Glen 1903 Creà un llenguatge adaptat a l’escena de temàtica i tradició irlandesa, i enriquí el teatre anglès De la seva producció cal remarcar Riders to the Sea 1904, The Well of the Saints 1905, The Playboy of the Western World 1907 i Deirdre of the Sorrows 1910

Féu nombroses investigacions anatòmiques, sobre l’ús de l’opi, el de l’estetoscopi, etc Descriví diverses malalties i és conegut sobretot per la que investigà amb Robert Adams, anomenada malaltia de Stokes-Adams

Ultra la seva activitat teatral, amb peces com The Tender Husband 1703, The Lying Lover 1704, etc, sota la influència del moralisme purità, es dedicà sobretot a la tasca del periodisme i inicià, en collaboració amb JAddison, una sèrie de publicacions periòdiques The Tatler 1709, The Spectator 1711-12, The Guardian 1713 i The Englishman 1713-16, aquests dos darrers, de caràcter accentuadament polític Féu costat al partit whig i fou membre de la Cambra dels Comuns 1713 Fou també director del teatre de Drury Lane 1715 Hom el considera com un dels iniciadors del periodisme modern