Resultats de la cerca
Es mostren 408 resultats
Richard Steele

Richard Steele en un retrat realitzat per Kneller i conservat a la National Portrait Gallery de Londres
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor irlandès.
Ultra la seva activitat teatral, amb peces com The Tender Husband 1703, The Lying Lover 1704, etc, sota la influència del moralisme purità, es dedicà sobretot a la tasca del periodisme i inicià, en collaboració amb JAddison, una sèrie de publicacions periòdiques The Tatler 1709, The Spectator 1711-12, The Guardian 1713 i The Englishman 1713-16, aquests dos darrers, de caràcter accentuadament polític Féu costat al partit whig i fou membre de la Cambra dels Comuns 1713 Fou també director del teatre de Drury Lane 1715 Hom el considera com un dels iniciadors del periodisme modern
Ernest Thomas Sinton Walton
Física
Físic irlandès.
En 1926-34 treballà al Laboratori Cavendish, del Trinity College de Cambridge, on féu recerques en el camp de la física nuclear, juntament amb JDCockcroft, sobre partícules accelerades protons per a l’acceleració proposaren un aparell conegut com a generador cascada o de Cockcroft-Walton Pels seus treballs rebé el premi Nobel de física el 1951, juntament amb Cockcroft Des del 1934 fins a la jubilació 1974 treballà al Trinity College de Dublín
John Tyndall
Física
Físic irlandès.
Estudià el diamagnetisme, l’absorció i la radiació de la calor, la dispersió de la llum, la suspensió de partícules en els colloides descobrí l’efecte que duu el seu nom, la combustió dels gasos i els sorolls produïts per aquesta, etc Féu una explicació del fenomen del regel i de les glaceres
John Sealy Edward Townsend
Física
Físic irlandès.
Estudià al Trinity College de Cambridge amb JJThomson i amb CMaxwell Determinà la càrrega iònica elemental i estudià les descàrregues elèctriques en els gasos a baixa pressió, on féu recerques importants i descobrí un tipus de descàrrega que duu el seu nom
James Napper Tandy
Història
Revolucionari irlandès.
Partidari de les idees de la Revolució Francesa, fou secretari de la societat dels Irlandesos Units a Dublín 1791 i hagué d’exiliar-se Enviat pel govern francès a Irlanda amb un exèrcit contra els anglesos, desembarcà a les illes Rutlan 1798 Fracassada l’expedició, fugí a Hamburg, on fou detingut i lliurat als anglesos 1799, que el condemnaren a mort Fou indultat per les gestions del govern francès
Richard Talbot
Història
Polític irlandès.
Comte de Tyrconnel Catòlic i partidari dels Stuart, lluità a Irlanda contra Cromwell i conspirà a Londres a favor de la restauració monàrquica Jaume II el nomenà comandant en cap de les tropes irlandeses Intentà debades d’oposar-se a la revolució del 1688
John Millington Synge
John Millington Synge segons un retrat de J.B.Yeat
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg irlandès.
A París conegué WBYeats 1886, que l’introduí en la Irish League També pel consell d’aquest anà a les illes d’Aran, per tal d’estudiar-ne la llengua i els costums Diversos temes allí recollits l’impulsaren cap al teatre, on debutà amb In the Shadow of the Glen 1903 Creà un llenguatge adaptat a l’escena de temàtica i tradició irlandesa, i enriquí el teatre anglès De la seva producció cal remarcar Riders to the Sea 1904, The Well of the Saints 1905, The Playboy of the Western World 1907 i Deirdre of the Sorrows 1910
William Stokes
Metge irlandès.
Féu nombroses investigacions anatòmiques, sobre l’ús de l’opi, el de l’estetoscopi, etc Descriví diverses malalties i és conegut sobretot per la que investigà amb Robert Adams, anomenada malaltia de Stokes-Adams
Henry Flood
Història
Polític irlandès.
Diputat del parlament de Dublín 1759, fou un dels caps de l’oposició nacional Collaborà amb Grattan en l’organització d’un cos de voluntaris i en l’obtenció d’una reforma parlamentària 1782 Formà part del parlament de Londres 1783
Edward Joseph Flanagan
Cristianisme
Eclesiàstic irlandès.
Estudià a Roma i a Innsbruck, on fou ordenat de sacerdot 1912 Es traslladà als EUA, i hi fundà 1914 un refugi per a obrers Workingmen's Hotel Es naturalitzà nord-americà, i el 1918 fundà la Boys Town ‘Ciutat dels Nois’, institució de reinserció social per a nois orfes i desvalguts dins un règim d’una gran llibertat i un gran respecte de l’autonomia de cadascú
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina