Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Centenys
Poble
Poble del municipi d’Esponellà (Pla de l’Estany), a 255 m d’alt, al NE del pla de Banyoles.
És esmentat ja el 922 l’església parroquial Sant Iscle, romànica, és obra dels segles XI-XII Són notables una sèrie de masies, algunes dels segles XIII al XVI
Torre de Brugueres (Vidreres)
Art romànic
S’esmenta en el mateix document o relació del 1362 com a feudatària dels Cabrera, dins el terme del castell de Sant Iscle Sembla que es pot identificar amb l’actual masia anomenada Torre Llobet
Talltendre
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), arrecerat al turó de la Llacuna.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és esmentada ja el 839 Fou municipi independent fins el 1962, que s’agregà al de Bellver de Cerdanya L’antic terme comprenia també el poble d'Ordèn
Llinars de l’Aiguadora
Caseria
Caseria i cap del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.
És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria 983 m alt al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de Mata Formava municipi independent a mitjan s XIX
Casa forta de Bedoc (Vidreres)
Art romànic
Consta dins el terme de Sant Iscle com a feudatària dels Cabrera, en les declaracions de dominis fetes per Bernat III de Cabrera el 1362 A part aquesta referència documentada no hi ha cap altra notícia tampoc no en coneixem la situació
Joan Pere Girald
Escultura
Escultor.
Començà a treballar a Perpinyà vers el 1659 estàtues de l’església del convent dels Grans Agustins És autor d’un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret 1656 i d’un retaule de Trullars Sant Iscle i Santa Victòria, que encara es conserva
riera de Sallent
Riera
Curs fluvial de les comarques de la Segarra i el Solsonès.
És afluent, per la dreta, de la riera de Sanaüja, que neix als altiplans de Sant Iscle i de Sant Climenç i que s’uneix al seu collector vora Sallent en gran part del seu curs, constitueix el límit entre els termes de Pinell Solsonès i Biosca Segarra
la Vallalta
Vall
Vall del Maresme, entre el massís del Montnegre, les serres de Collsacreu, de Pedracastell i del Sot de l’Infern.
És drenada per la riera de Vallalta o riera de Sant Pol El sector més occidental de la capçalera pertany al municipi d’Arenys de Munt la resta comprèn els de Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i s’obre a la plana litoral de Sant Pol de Mar
Pineda de Bages
Pineda de Bages
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages), al límit occidental del terme.
La urbanització, és a tocar de Sant Iscle de Bages, és un barri residencial de la burgesia manresana, que va crèixer considerablement entre el 1986 i el 1996 Construïdes al terme hi ha les capelles de Santa Llúcia, Sant Isidre, Sant Valentí i Sant Sebastià de les Brucardes, alguna de les quals en estat ruïnós
Béixec
Poble
Poble del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), damunt l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra de Cadí, a 1 310 m d’altitud, entre la riera de Bastanist i el riu del Quer.
Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d’origen romànic amb algun detall gòtic és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Formà part del municipi de Víllec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet