Resultats de la cerca

Les restes més importants són del període predinàstic o eneolític, classificades en Naqāda I o Amratià i Naqāda II o Gerzeà La gran riquesa del jaciment tombes i objectes permeté a F Petrie, l’excavador 1895, d’establir el sistema de cronologia relativa dit Sequences Dates SD, i ha donat nom, així mateix, a una època i a un tipus de cultura naqādiana Són importants també les restes del període arcaic, ja històric, trobades per J de Morgan el 1897 Consisteixen fonamentalment en tombes de la dinastia I 3100-2890 aC, entre les quals es destaca la mastaba de maó 54 metres de llarg per 27 d’…

És el jaciment més important de la comarca i un dels més significatius de l’època ibèrica de les terres de Ponent Les restes arqueològiques del Molí d’Espígol mostren l’existència d’un poblat amb una ordenació urbanística molt racional Els carrers s’entrecreuen formant una retícula, segons la urbanització hipodàmica pròpia de moltes colònies gregues, la qual cosa indica la gran influència que rebé d’aquest poble l’antiga població ilergeta S’hi aprecien un total de quatre muralles, que es van construir durant les diferents èpoques en què aquest poblat va ser habitat Es calcula que la seva…

A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat 1982-87 per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici temple, casa, etc damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic 2000-1400 aC i el talaiòtic I 1400-1000 aC D’entre les construccions, destaquen dos recintes de taula, un dels quals…

Es tracta d’un poblat ibèric de grans dimensions que pertanyia al territori de Laietània i que estigué habitat entre el 550 aC i el 50 aC i, posteriorment, a l’edat mitjana Conegut de fa temps, als anys cinquanta J Barberà hi realitzà alguns treballs d’abast limitat, que posaren de manifest la seva importància, malgrat que quedà força afectat per la urbanització dels anys vuitanta Des del 1986 s’hi han realitzat diverses campanyes d’excavació que han permès conèixer la cronologia de l’evolució urbanística del sector meridional El lloc fou ocupat per primera vegada al final del segle VI aC,…

Hom en coneix documentació des del segle VIII aC fins al segle IV dC Fou la capital del regne de Kuš , tot i que n’és controvertit el període per a alguns historiadors ho fou durant tota l’època documentada ~750 aC-~350 dC per a d’altres ho fou conjuntament amb Napata ~590 aC-430 aC i posteriorment n’esdevingué l’única seu fins el 350 dC, i per a uns darrers ho fou només quan els sobirans de Kuš s’hi feren enterrar ~300 aC-350 dC Hi ha restes d’una zona emmurallada possiblement la ciutat reial, amb uns banys i diversos temples petits A l’exterior d’aquest recinte es troba el gran temple d’…

Era coneguda des de l’any 1932, quan fou oberta la carretera que la tallà pel mig Foren realitzats llavors treballs de recuperació de materials arqueològics a càrrec de JButinyà i RAlsius, estudiosos de Banyoles El 1978, JTarrús i JMNolla, arqueòlegs, reiniciaren l’excavació del camp baix de la villa i localitzaren una habitació gran, de 7 × 8 m 2 , amb estructures de conducció d’aigua, i materials arqueològics del s I aC al III dC A partir del 1979 hom prosseguí les excavacions, al camp alt, amb la collaboració de professors i estudiants catalans i anglesos El 1982, l’àrea excavada al camp…

Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne la validesa…

És un sol edifici, d’uns 250 m 2 de superfície, amb un recinte destinat a habitatge, magatzems i estables Excavat en 1986-88, hom hi ha trobat un gran nombre d’àmfores fenícies procedents de la zona de l’estret de Gibraltar

Uns 30 km a l’W de la depressió de la Cerdanya hi ha la petita conca de la Seu d’Urgell, on afloren dipòsits detrítics pertanyents als nivells superiors del Miocè Vallesià a les seves capes es va trobar una flora fòssil de la qual s’ha determinat la presència de 71 formes diferents en els 11 jaciments descoberts Les plantes fòssils es troben en bancs d’argiles de color grisós a vegades n’apareixen les restes de grans quantitats i en bon estat de conservació generalment, els exemplars s’extreuen amb més dificultats que a la veïna Cerdanya i la seva fossilització és més deficient A la zona s’ha…