Resultats de la cerca

Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència

Confessor de Ferran IV 1747 i membre del Consell de la Inquisició per intercessió de Carvajal, afavorí el seu orde religiós i mantingué una actitud regalista moderada concordat del 1753 En fer costat als dissidents del Paraguai caigué en desgràcia 1755 per raó de les pressions britàniques i portugueses Amb la seva destitució s’inicià la decadència política dels jesuïtes a Espanya

Fill de Josep Vicent Ortí i Major Doctor en teologia 1716, canonge de la seu de València, ordenat de sacerdot el 1719, qualificador del Sant Ofici 1725, rector de la Universitat 1728-31 Durant el seu rectorat s’oposà als jesuïtes, que pretenien de monopolitzar les aules de gramàtica, i publicà unes interessants Memorias históricas de la universidad de Valencia Madrid 1730

Situada a l’esquerra del Tejo, és centre comercial i té indústries tèxtils Denominada Praesidium Julium pels romans, canvià sovint de dominadors a l’edat mitjana, fins que el 1147 Alfons I la conquerí dels àrabs per a Portugal Té, entre altres edificis remarcables, les esglésies gòtiques de São João d’Alporão avui museu arqueològic, de Graça, i la barroca dels jesuïtes 1676

El càrrec fou creat en les congregacions religioses creades a partir dels mendicants i dels clergues regulars És nomenat per un temps de tres a sis anys pel capítol provincial o pel pare general, com en el cas del jesuïtes Rep també el nom d’ordinari en els ordes masculins, i la seva missió principal és la de visitar i vetllar per les cases de la província

Ordenat sacerdot el 1599, dedicà la seva acció a la controvèrsia amb els protestants i a la promoció de la reforma en els ordes religiosos El 1605 fundà l’Oratori francès, fet que el posà en conflicte amb els jesuïtes i la universitat El 1629 caigué en desgràcia per la seva política hispanòfila i antianglesa Escriví Les grandeurs de Jésus-Christ 1623, entre altres obres

Fill d’István Báthory, governador de Transsilvània, fou elegit rei de Polònia per la noblesa, contrària als Habsburg, i es casà amb Anna, germana del rei Segimon II Derrotà Joan IV de Rússia a Vitebsk, Płock i Psków i obtingué la Livònia 1582 Intentà de disminuir el poder de l’alta noblesa, especialment de la família Zborowski Féu costat als jesuïtes i afavorí la Contrareforma

Jesuïta des del 1725, fou destinat a Pamplona, on residí fins el 1767 —any de l’expulsió dels jesuïtes—, que anà a Itàlia Seguidor del moviment iniciat per Larramendi i orador de fama, tenia un gran domini de la llengua, i escriví obres religioses, de les quals destaca Jesusen Amore-Negueei dagotzen cembait otoitz-gai ‘Algunes meditacions sobre l’amor i el sofriment de Jesús’, 1759-60

Jesuïta, fou autor de nombroses obres de contingut satíric A Historia del famoso predicador Fray Gerundio de Campazas ridiculitzà la ignorància dels predicadors barrocs fou publicada en dues parts la primera, el 1758, i la segona, que fou prohibida per la inquisició, el 1770 Traduí J Croiset Año cristiano i Lesage Gil Blas de Santillana En ésser expulsats els jesuïtes, partí cap a Bolonya

Estudià a Cervera Ingressà en la Companyia de Jesús i fou catedràtic de filosofia i de teologia a la Universitat de Cervera Arran de l’expulsió dels jesuïtes, passà a Itàlia 1767 i ensenyà filosofia i ciències naturals a Roma El 1787 fou acceptat com a membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual envià alguns treballs