Resultats de la cerca

Es formà amb Joan Muntaner i Cladera i amb el gravador valencià Francesc Jordà 1812 Pintà retrats de Martí l’Humà i Carles IV per al consolat de Palma, un Ecce Homo i diversos aiguaforts El 1827 anà a Gibraltar, i més tard passà a l’Havana, on residia encara el 1839

Els seus treballs abracen des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, principalment l’edat del bronze i la cultura ibèrica Estudià magisteri i fou destinat el 1934 a Begís on començà aleshores la seva recerca arqueològica i la collaboració amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València Dins d’aquesta institució, des de la dècada del 1940, realitzà les excavacions als poblats de l’edat del bronze de la Peña de la Dueña Teresa de Cofrents, Atalayuela Llosa del Bisbe, Puntal de Cambra Villar de l’Arquebisbe, Altico de la Hoya Navarrés i…

La situació al país es va veure cada cop més afectada pels conflictes a la regió Al febrer, l'Estat Islàmic EI va executar brutalment el pilot jordà Muadh al-Kassasba, i també va matar dos ostatges japonesos i una nord-americana Com a resposta, el Govern jordà va executar Ziad al-Karbulí, un dels caps d'Al-Qaida, i Sàjida al-Rixawí, que havia intentat cometre un atemptat suïcida, la llibertat de la qual l'EI havia demanat a canvi de la vida dels ciutadans japonesos també va incrementar els atacs aeris contra l'EI a Síria i, al març, el país va participar en la coalició àrab liderada per l'…

De la fundació de l’estat d’Israel als tractats de pau d’Oslo Part integrant de Palestina , el 1948 fou ocupada per Jordània, que en proclamà l’annexió el 1950 Després de la guerra dels Sis Dies  1967 fou, juntament amb Gaza , ocupada per Israel, que li donà l’estatus de territori administrat, integrat per les regions designades a la Bíblia com a Judea i Samaria Per tal de tenir unes fronteres segures, l’Estat d’Israel hi installà nombrosos enclavaments militars, però també, emparat en la ideologia del Gran Israel Eretz Yisrael de determinats grups, sobretot religiosos, construí …

Conegut des de temps inmemorials Ur, Egipte, hom li dóna aquesta denominació per tal com els jaciments més antics de materials bituminosos són a la vall del Jordà Utilitzat com a colorant al s XVIII i durant una part del XIX, dóna bells matissos i veladures d’un marró càlid característic és molt poc emprat actualment

Fill de Jordà I de Càpua i Aversa, el succeí menor d’edat, sota la regència materna El 1091 una revolta l’obligà a fugir amb la seva família Tornà al principat el 1098, mercès a l’ajut de Roger de Pulla i de Roger II de Sicília, als quals cedí els seus drets com a sobirà

Organitzada per l’empresa Prohípica de Puigcerdà, ha esdevingut un dels concursos hípics més importants de l’Estat espanyol La primera edició constava només de concurs de raid, però posteriorment s’amplià a altres disciplines, com la doma i el salt d’obstacles Entre els genets que han guanyat hi ha Alejandro Jordà, Alfredo Fernández, Primitivo Nieves, Alberto Sánchez, Guy Jonqueres i Blai Capdevila

Estudià ciències exactes i arquitectura S'interessà pel cinema documental i més tard, vinculat a l’anomenada Escola de Barcelona , realitzà films d’argument, com Dante no es únicamente severo 1967, amb Joaquim Jordà, i Después del Diluvio 1968, en els quals emprà elements surrealistes, dadaistes i contestataris, dirigits, però, a un públic intellectualitzat Altres films seus són Metamorfosis 1971 i El hijo de María 1973, que no tingueren difusió comercial

Es tracta d’una sèrie de depressions tectòniques, limitades tot al llarg per grups de falles més o menys paralleles, i separades per llindars i relleus tabulars Comprèn la regió del llac de Tiberíades, la vall del Jordà, la mar Morta, el golf d’'Aqaba, el sector de la mar Roja, l’altiplà etiòpic i la zona dels grans llacs de l’Àfrica Oriental Les fractures principals són degudes a l’orogènesi terciària

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres