Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
Yosef ben Meir ibn Sabarra
Literatura
Judaisme
Metge, escriptor i moralista jueu.
Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d’un viatge, el Séfer Ša'ašu'im Llibre d’ensenyaments delectables, versió catalana d’IMGonzález i Llubera, 1931, en prosa ritmada, que dedicà a Šéšet Benvenist Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d’origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d’un rodamon desenganyat Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina
Yĕhudà ben Verga
Astronomia
Historiografia
Matemàtiques
Historiador, matemàtic i astrònom jueu.
Acusat davant la inquisició, hagué d’exiliar-se a Portugal, on morí a la presó inquisitorial És l’iniciador de l’obra històrica Šebet Yĕhudà ‘La vara de Judà’, continuada pel seu descendent Šĕlomó ibn Verga
Yĕhudà ben Šĕmuel ibn Bilĕ‘am
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Gramàtic, lexicògraf i poeta jueu.
Residí a Sevilla Fou deixeble de Mĕnaḥem ben Saruq És autor de nombroses obres en àrab sobre gramàtica hebrea i de diverses poesies religioses i profanes en hebreu
Ya‘aqob ben Yĕhudà Cabrit
Metge jueu resident a Barcelona.
El 1381 hi traduí a l’hebreu els Capitula Astrologie d’Arnau de Vilanova
Abraham Wald
Matemàtiques
Matemàtic hongarès, d’origen jueu.
Estudià a Viena amb KMenger Es dedicà inicialment a la geometria i després s’interessà per l’econometria A causa de l’ocupació d’Àustria pels nazis, anà als EUA 1938, on treballà en estadística per a l’exèrcit nord-americà És el creador de la moderna teoria de la decisió estadística 1949 Morí d’accident d’aviació
Walter Rathenau
Història
Política
Polític alemany d’origen jueu.
Cap de l’oficina de primeres matèries durant la Primera Guerra Mundial, fundà el partit democràtic partidari de l’aplicació del tractat de Versalles en proclamar-se la República de Weimar Ministre de la reconstrucció 1921 i d’afers estrangers 1922, representà Alemanya a la conferència de Gènova i signà el tractat de Rapallo 1922 Morí assassinat, probablement per uns nazis
Miklós Radnóti
Miklós Radnóti
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta hongarès, d’origen jueu.
El seu primer llibre fou Pogány Köszöntö ‘Salutació pagana’, 1930, caracteritzat pel goig pagà de la vida i l’experiència directa de la natura, sota el signe formal de l’expressionisme El volum Ujmódi pásztorok éneke ‘Cant de pastors de nova mena’, 1931 fou prohibit com a ofensiu a la religió A partir d’aquí la seva poesia fou cada cop més dominada per la protesta apassionada contra l’opressió social Lábadozó szel ‘Vent convalescent’, 1933 trencà amb el món de l’avantguarda i renovà el realisme del diari líric Férfinapló ‘Diari d’un home’ Meredek út ‘Camí rost’, 1938 li donà una qualitat de…
Iṣḥaq ben Šéšet Perfet
Literatura
Judaisme
Rabí, talmudista i poeta jueu.
Format a les escoles de Barcelona, en especial sota el rabí Nissim ben Reuben Gerundí, es dedicà als estudis i als negocis i ocupà càrrecs menors de la comunitat El 1367 fou empresonat per una falsa acusació de crim ritual El 1373 fou nomenat rabí de Saragossa, i quan el 1385 es traslladà a València ja era la principal autoritat rabínica del seu temps El dia 11 de juliol de 1391, constret, rebé el baptisme i prengué el nom de Jaume de València Al cap de pocs mesos emigrà al nord d’Àfrica, a Miliana i Alger, on continuà exercint de rabí i esdevingué el cap espiritual del judaisme sefardita S'…
Mošé Hayyīm Luzzato
Esoterisme
Història
Erudit i cabalista jueu italià.
Escriví en hebreu Fou autor de drames històrics i poemes Estudià la càbala i escriví obres místiques Sospitós de messianisme, es traslladà a Amsterdam i a Palestina Publicà La sendera de rectitud 1740, molt difosa Illustrat, esdevingué el punt de partença de la literatura hebraica moderna i n'abandonà la matèria religiosa anterior
Else Lasker-Schüler
Literatura
Judaisme
Poetessa alemanya d’origen jueu.
El 1933 emigrà a Zuric, i més tard a Jerusalem La seva obra, en què ajunta la pròpia religiositat jueva i un amor a la cultura i a la terra alemanyes, aborda la realitat i els somnis i, entre altres, temes mítics i veterotestamentaris Styx 1902, Der siebente Tag ‘El setè dia’, 1905, Hebräische Balladen 1913, Mein blaues Klavier ‘El meu piano blau’, 1943 Considerada per BBenn com la més gran poetessa alemanya, escriví també alguns drames i diverses obres en prosa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina