Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
fruita

Fruites fresques en un mercat
© Larry Connelley - Fotolia.com
Alimentació
Fruits comestibles.
Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…
mescla metabòlica
Biologia
Mescla de nutrients energètics (glúcids, lípids i pròtids) que crema un individu normal en condicions basals.
Hom li atribueix un equivalent tèrmic de 4,8 kcal, per litre d’oxigen consumit És una data interessant de conèixer per tal de determinar indirectament el metabolisme
radical lliure
Bioquímica
Molècula altament reactiva i inestable pel fet de tenir, com a mínim, un electró desaparellat, que és susceptible de crear enllaços amb altres àtoms o molècules per tal d’aconseguir l’estabilitat electroquímica.
Els radicals lliures es poden formar a l’atmosfera o en els organismes vius en el procés de respiració per la presència d’oxigen i per a la defensa enfront de bacteris i virus A l’organisme, els radicals lliures poden alterar diferents molècules i estructures, com per exemple proteïnes, lípids, membranes cellulars i el material genètic de les cèllules Aquests canvis provoquen la disminució de la seva funcionalitat i augmenten el risc de patir determinats trastorns, com alguns tipus de càncer o alteracions en els processos immunològics de defensa de l’organisme humà Alguns dels símptomes…
cetoacidosi diabètica
Patologia humana
Complicació aguda de la diabetis insulinodependent caracteritzada per una acumulació de cossos cetònics a l’organisme.
Secundària a un trastorn del sistema hormonal que regula la glucèmia en què una deficiència d’insulina es combina amb un augment de glucagó i altres hormones d’acció contrària a la insulina, provoca una hiperglucèmia amb cetosi i acidosi metabòlica N'actuen com a factors desencadenants les infeccions, errors en la insulinoteràpia, els infarts aguts de miocardi i, en general, qualsevol altra situació patològica que indueixi una reacció hormonal glucagó, catecolamines i cortisona que incrementi la glucèmia tot provocant una mobilització de la glucosa hepàtica davant d’un dèficit absolut o…
antigen
Biologia
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual…
cacau

Grans de cacau
iStockphoto.com / Typogigo
Alimentació
Economia
Gra de cacau.
És un aliment complet, puix que conté lípids, glúcids, pròtids i sals minerals sobretot de fòsfor i de potassi i un producte estimulant pel seu contingut en teobromina i en indicis de cafeïna Constitueix l’ingredient bàsic de la xocolata Per a obtenir la pasta de cacau els grans són sotmesos primerament a una fermentació, facilitada per una polpa àcida i rica en sucres que els envolta i que fa propici el creixement d’una flora microbiana complexa el llevat Saccharomyces theobromae és característic Aquesta fermentació dura de cinc a set dies en el cacau forastero i de dos a tres…
metabolisme

Metabolisme
©
Bioquímica
Conjunt de les reaccions bioquímiques que tenen lloc en els éssers vius.
El metabolisme agrupa les funcions vitals de la nutrició, o incorporació de les primeres matèries o metabòlits, la respiració , que possibilita l’oxidació total o parcial d’aqueixes substàncies i produeix energia química, i la síntesi , a partir de l’energia, de les molècules estructurals, les quals són els components plàstics de la matèria viva La biosfera funciona com un sistema dins el qual es produeixen canvis cíclics de les substàncies, originats per l’acció de l’energia solar rebuda directament dels raigs lluminosos o indirectament de les radiacions solars emmagatzemades en substàncies…
Els fruits
Els fruits són òrgans especials que produeixen les flors i que contenen les llavors de les plantes Segons llurs característiques nutritives, els fruits es classifiquen en tres tipus la fruita, la fruita seca dolça i la fruita seca grassa Les fruites són fruits que contenen una alta proporció d’aigua i que, en general, es consumeixen frescos En el nostre medi, les fruites que es consumeixen més, d’acord amb l’època de l’any, són els cítrics —com ara les taronges, les mandarines i les llimones—, els plàtans, les pomes, les peres, els préssecs, els albercocs, les prunes, el raïm, les síndries i…
citoplasma
Biologia
Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements cel·lulars.
Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma l' ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cellular, quan n'hi ha el tonoplasma o citoplasma , que limita els vacúols, i l' endoplasma , que correspon a la resta L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèllules i segons llur estat fisiològic Pot donar-s’hi en tres formes aigua lligada , que forma part d’un…
Dieta en cas de síndrome febril
Hom anomena síndrome febril un conjunt de manifestacions que apareixen en nombroses malalties, especialment en els processos infecciosos, entre les quals destaca la hipertèrmia o febre, és a dir, un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes, com malestar general, augment de la freqüència cardíaca, enrogiment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular i articular Independentment dels efectes perniciosos que sobre l’organisme produeixi el factor causant, per exemple la infecció que originà la síndrome febril, cal considerar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina