Resultats de la cerca

Foren constituïdes tres seccions d’estudi la filologicohistòrica, la literària i la sociojurídica, presidides per Alcover, Rubió i Lluch i Ramon d’Abadal, respectivament Un dels orientadors estrangers fou Bernhard Schädel hi hagué representants de totes les zones de l’àmbit lingüístic català, que tractaren aspectes de l’idioma al Principat, al País Valencià, al Rosselló, a les Balears, a l’Alguer i a la Grècia del s XIV Foren posats a discussió 17 temes diferents, i foren presentades 61 comunicacions, entre les quals es destacà Qüestions d’ortografia catalana , de Pompeu Fabra Unes altres…

Hereva del que havia estat la Crida  fins a la seva dissolució el 1993, treballa per la normalització de la llengua catalana Davant els reptes de la construcció europea, considera que cal enfortir la personalitat del poble català, atès que la llengua és un element bàsic de la identitat collectiva Defensa la immersió lingüística davant les ofensives mediàtiques i judicials, i ha organitzat campanyes per a la difusió del català entre immigrants Ofereix un marc per a intercanviar opinions, campanyes, projectes, actes culturals i esportius, entre d’altres Entre aquestes iniciatives…

Nasqué oficialment a Cambridge el 1973, però els seus orígens remunten al 1968, arran de la celebració a Estrasburg d’un colloqui sobre ligüística catalana A causa de la conjuntura política, no fou legalitzada a l’Estat espanyol, sinó que té la seu teòrica a Amsterdam i fou reconeguda de bon començament per la reina d’Holanda N'han estat presidents Antoni M Badia i Margarit 1973-76, Germà Colon 1976-82 i Arthur Terry a partir de l’octubre del 1982 La seva activitat més important ha estat l’organització de colloquis internacionals sobre llengua i literatura catalanes, que s’han…

Es constituïren set seccions d’estudi que s’establiren en diferents indrets Plantejaments i processos de normalització lingüística, coordinada per Aina Moll Lleida Mitjans de comunicació i noves tecnologies, coordinada per Francesc Vallverdú Perpinyà Sociologia de la llengua, coordinada per Modest Reixach Girona Llengua i dret, coordinada per Josep M Puig i Salelles Andorra Lingüística social, coordinada per Isidor Marí Illes Balears Ensenyament, coordinada per Joan Martí Castell Tarragona, i Història de la Llengua, coordinada per Antoni Ferrando…

Els usos socials de la llengua Els canvis polítics, econòmics i culturals produïts als territoris catalans en el pas del quatre-cents al cinc-cents també es van deixar sentir en els usos lingüístics Només cal valorar la intrusió de la llengua castellana en diversos àmbits del país, insòlita fins llavors, per copsar l’abast de la nova situació S’ha considerat generalment que, per a aquest lapse, es pot parlar de l’existència d’un “conflicte lingüístic” a l’espai català Així, aquest capítol decisiu no sols tindria importància per si mateix, sinó sobretot pel seu valor de precedent històric El…

El ple del Consell del Govern valencià aprova el decret segons el qual el valencià és la llengua pròpia de la Generalitat La normativa és la que fixa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua El decret especifica que les relacions amb la ciutadania, les notificacions i les comunicacions es faran en valencià, i en castellà quan ho demani el destinatari Per a l’àmbit de predomini del castellà, es redactaran en valencià i castellà Per als destinataris de Catalunya i les Illes Balears es faran en valencià, i, per als destinataris espanyols, en castellà La documentació de l’…

Creació del Foment de la Llengua Valenciana, per tal de dotar econòmicament activitats diverses

És la primera revista filològica dels Països Catalans aparegué el desembre del 1901 En sortiren catorze volums fins el 1926 —gairebé tots redactats per Alcover—, que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles —de dialectologia sobretot— de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica contra Ramon Menéndez Pidal i contra Pompeu Fabra i l’IEC, especialment El gener del 1933 Francesc de B Moll en reprengué la publicació, amb el subtítol de…

Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…