Resultats de la cerca
Es mostren 931 resultats
família
Antropologia social
Sociologia
Unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat.
La família biològica pare, mare i fills de la parella no sempre coincideix amb la família social, ni en les societats de més arrelada monogàmia L’element que defineix i constitueix la família és el matrimoni o reconeixement social, que vincula la parella i la descendència dins el sistema social La relació entre els ascendents del marit i els de l’esposa, així com entre llurs descendents, crea diferents tipus de parentiu El fet fonamental que aglutina la família és social, bé que basat en una necessitat biològica d’aparellament i continuïtat Les finalitats que els grups humans persegueixen en…
Lo romiatge de l’ànima
Literatura catalana
Poema llarg de Víctor Balaguer, publicat el 1891 en l’original català i versió castellana en prosa.
Per moltes raons, entre les quals el fragmentarisme i la puresa amorosa «Los mals d’amors», el poema coincideix amb determinats plantejaments modernistes, i és la seva obra poètica més important Consta de vuit fragments o poemes autònoms lligats per un tènue fil argumental viatge de l’ànima del poeta per les terres que havia compartit amb l’enamorada, tipificades per Barcelona, Montserrat i el Pirineu, especialment l’occità, pel sentit simbòlic de cada una d’aquestes terres, que reprodueix el lema dels Jocs Florals de Barcelona, i per la unitat i, al mateix temps, per la varietat…
ossets
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Consta d’una sèrie d’ossos de la mateixa llargada però diferent diàmetre, ordenats parallelament de menor a major diàmetre en alguns exemplars, però, la llargada dels ossos és també creixent Els ossets estan lligats entre si, enfilats amb un cordill per cada un dels extrems, de manera que l’instrumentista pugui penjar-se’ls al coll per un extrem Mentre amb una mà sosté l’instrument, amb l’altra frega els ossets amb un pal, os, canya o castanyola Els ossets acostumen a ser de pota d’ocell, tot i que en algun cas també poden ser…
zummara

Zummara
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta senzilla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla Conegut ja en l’antic Egipte, es tracta d’una de les moltes variants de clarinet doble que, amb diferents noms, era coneguda per diverses cultures del Pròxim Orient i l’Àfrica del nord Consisteix en dos tubs cilíndrics, de canya o de fusta, lligats en parallel, que tenen entre quatre i sis fo-rats digitals perforats també en parallel a l’extrem superior dels tubs hi ha, tallades a la mateixa canya o amb un petit tros de canya que s’insereix dins del tub, les dues llengüetes idioglotes L’instrument té a l’extrem…
projectisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic sorgit a Catalunya, sobretot entre el 1679 i el 1689.
Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle…
arc visceral
Anatomia animal
Cadascuna de les peces esquelètiques (cartilaginoses o òssies) en forma d’arc que, en nombre de set parells, són situades a la part anterior del tronc, als costats de la faringe, dels vertebrats aquàtics (agnats, peixos i larves d’amfibis) i terrestres; en els vertebrats terrestres són molt transformats, i llur funció és diferent segons els grups.
En els àgnats, els set parell d’arcs sóm anomenats també arcs branquials i llur funció és de sostenir les brànquies entre cada dos arcs s’obre una fesa branquial En els peixos, el primer arc visceral anomenat arc mandibular, dóna lloc a l’esquelet de les mandíbules el segon, anomenat arc hioide , dóna lloc a l’os hiode i a l’hiomandibular els cinc darrers, anomenats arcs branquials , tenen la mateixa funció que els dels àgnats En els vertebrats terrestres, els tres primers arcs viscerals donen també lloc a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide, o sia a l’esquelet de la llengua, i a la…
abolicionisme
Història
Doctrina que propugnava l’abolició de l’esclavitud; començà amb les campanyes iniciades pels britànics a la fi del segle XVIII.
La supressió del tràfic d’esclaus fou acordada al tractat de Viena 1815, però fou més teòrica que real Els plantadors del sud dels EUA, que s’enfrontaren a la política abolicionista del nord en la guerra de Secessió 1861-65, es resistiren a acceptar l’abolició de l’esclavitud A Espanya, aquesta fou una de les qüestions de la lluita política democràtica, i la Sociedad Abolicionista fundada el 1865 estigué especialment lligada als republicans Durant la Primera República hom abolí l’esclavitud a Puerto Rico 1873 A Cuba, aquesta abolició costà molt més i hagué d’assolir-se en diverses etapes a…
lliç

lliç
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Conjunt de bagues
muntades en unes barres o un marc, segons que les bagues siguin de torçal o metàl·liques, que serveix, en els telers, per a classificar i fer pujar o baixar els fils d’ordit segons els prens i les deixes existents en cada passada del lligat
que hom executa.
Els primitius lliços dels telers a mà eren formats per dues barres de fusta o canyes horitzontals, anomenades perxerats , on hi havia enfilades les bagues de torçal Modernament hom construeix les bagues amb dos filferros torçats sobre si mateixos i estanyats, que deixen entre les voltes de torsió l’ullet per al pas del fil i els ulls per als perxerats i, sovint, hom tendeix a emprar bagues finalment polides d’acer niquelat, cromat o inoxidable En un teler calen, com a mínim, tants lliços com grups de fils que evolucionen diferentment en un lligat El conjunt de lliços és anomenat muntura Per…
stadtpfeifer
Música
A Alemanya i, més en general, a tota l’àrea germanoparlant, músic professional contractat per un municipi (Stadt) de manera estable.
Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les…
cabell

Noia passant-se els dits per entremig dels cabells
© Fototeca.cat
Anatomia
Antropologia física
Cadascun dels pèls, propis de l’espècie humana, que surten en la pell del crani, dita cuir cabellut
.
Els cabells tenen una vida de 3 a 5 anys llur desenvolupament complet té lloc durant la joventut, i involuciona després de diverses maneres caiguda, generalment parcial calvície, despigmentació cabells grisos, cabells blancs , etc El seu creixement és de 0,3 mm diaris com a mitjana La forma i el color dels cabells són caràcters somatològics que varien segons les races Pel que fa a la forma, hom distingeix diverses menes de cabells l’estirat o liòtric, característic dels mongòlids, l’ondulat o cimatòtric, característic dels euròpids, i el cresp o ulòtric, característic dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina