Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
corba fotomètrica
Electrònica i informàtica
Donada una font lluminosa, corba representativa de la intensitat lluminosa en un pla que passa per la font per a cada angle format entre la direcció de la intensitat i una direcció de referència.
És anomenada també corba de distribució de la intensitat i generalment és una corba polar
xarxa de difracció
Física
Superfície transparent (plana) o reflectora (plana o còncava) on són gravades un seguit d’estries (o traços), rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants i que hom empra generalment com a sistema dispersor de radiació policromàtica.
Si la superfície és plana hom parla de xarxa plana i, si és còncava, de xarxa còncava Les estries poden ésser gravades sobre una superfície transparent plana xarxa transmissora , o sobre una superfície metàllica, plana o còncava xarxa reflectora , o bé poden ésser les franges d’una imatge hologràfica impressionada sobre un material sensible xarxa hologràfica Hom empra també la xarxa esglaonada , en què les estries formen un perfil de dent de serra En el cas d’una xarxa transmissora, si una ona plana incideix sobre la seva superfície amb un angle d’incidència i , hom pot considerar que la…
Ramon Martori i Bassets
Cinematografia
Actor.
Vida Després d’actuar en diversos grups teatrals d’afeccionats, el 1921 debutà professionalment amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans Posteriorment es traslladà a Madrid i tingué èxit amb El pavo real , unit al grup de Gregorio Martínez Sierra Quan aquest fou nomenat cap de supervisió de films hispans de la Fox, el reclutà per a anar a Hollywood i actuar en les dobles versions en castellà que les productores dels EUA feien dels seus films Fou un dels primers actors que s’incorporà als estudis de Joinville, prop de París, i treballà en els primers doblatges en castellà de…
arc
Electrònica i informàtica
En un gas ionitzat, tipus de descàrrega que es produeix entre dos electrodes quan el càtode és pròxim de la temperatura d’emissió termoiònica i que es caracteritza per un pas de corrent de gran densitat i una irradiació de llum.
Es diferencia de la guspira perquè aquesta és disruptiva, transitòria i, a més de llum, emet soroll i de l' efluvi perquè aquest és possible amb el càtode fred L’arc presenta una característica tensió-corrent decreixent, és a dir, que la tensió u disminueix quan la intensitat i augmenta, aproximadament segons la llei d’Ayrton u = a + b/ i , on a i b són constants, i per tant la seva resistència equivalent és r = a/ i + b/ i 2 Així, resulta que l’arc és inestable quan s’alimenta d’una font de tensió constant, perquè, un cop establert, si la intensitat tendia a disminuir, la resistència…
cèl·lula fotovoltaica
© Parlament Europeu
Tecnologia
Dispositiu que, per mitjà de l’efecte fotovoltaic, converteix una radiació lluminosa en un corrent elèctric.
Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre substrats més…
adaptometria
Oftalmologia
Mesura de la capacitat d’adaptació de la retina a les variacions de la intensitat lluminosa.
efecte Doppler
© Fototeca.cat
Física
Donada una font que emet una ona (sonora, electromagnètica, etc), diferència entre la longitud d’ona emesa i la longitud d’ona que percep un observador, causada pel moviment relatiu entre font i observador.
Descobert per Doppler el 1842, fou descobert independentment per Fizeau el 1848, per la qual cosa és anomenat també efecte Doppler-Fizeau En el cas del so, l’efecte es tradueix en l’augment del to cap als aguts en aproximar-se la font a l’observador i en la disminució cap als greus en allunyar-se'n per exemple, és el cas del xiulet de la locomotora En el cas de la llum, el moviment d’aproximació entre la font lluminosa i el receptor produeix un desplaçament de les ratlles de l’espectre cap al violeta, mentre que un allunyament de la font en provoca un desplaçament cap al vermell…
cometa
© Fototeca.cat
Astronomia
Cos celeste del sistema solar, de petites dimensions i forma irregular, que, generalment, descriu una òrbita d’una gran excentricitat.
Per aquest motiu només és visible des de la Terra durant la petita part de la seva òrbita en què s’apropa al Sol periheli tot desenvolupant la cua lluminosa que els caracteritza Estructura i estudi dels cometes La imaginació popular considerà que les aparicions dels cometes, inesperades i inexplicables, eren signes enviats pels déus per anunciar catàstrofes futures, i no fou fins als grecs que hom intentà de donar una explicació racional del fenomen Aristòtil suposà que els cometes eren simples meteors atmosfèrics i no admeté la idea d’Apolloni de Mindes, que defensava l’opinió…
Josep Castillo i Escalona
Cinematografia
Teatre
Literatura catalana
Actor, dramaturg i empresari.
Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945, Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana 1958, Gulliver en la luna 1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly 1961 i del…
, ,
Fernando Lerín
Pintura
Pintor.
És considerat un dels seguidors de l’abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d’Octubre 1956 amb una obra de tendència informalista El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970 L’obra de la primera època, amb reminiscències…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina