Resultats de la cerca

Darrer gran poeta gallec medieval abans de l’abandó del conreu literari del gallec Sembla que morí víctima d’un marit gelós, fet que el convertí en un mite simbòlic de l’amor tràgic i fatal Hom li atribueix vint-i-una cantigas , algunes en castellà, plenes de galleguismes, i d’altres en gallec, conservades al Cancioneiro de Baena , on recull la tradició gallega medieval i intenta d’adaptar-la a la moda de la poesia cortesana Les allusions a aquest poeta com a símbol d’amant dissortat són constants en la literatura castellana Lope de Vega escriví sobre la seva vida Porfiar hasta…

Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona entre el 1956 i el 1960, any en què es traslladà a Madrid, on participà en l’associació Dido Pequeño Teatro, un dels nuclis més vigorosos del teatre alternatiu i d’avantguarda Vinculada al moviment de dramaturgs hispànics encapçalats per Lauro Olmo, Martín Recuerda, Rodríguez Méndez o Carlos Muñiz, treballà en teatre i televisió amb directors com Alberto González Vergel, José MLoperena, Adolf Marsillach o Pilar Miró El 1965 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual interpretà obres de Strindberg, Beckett o Eurípides i dirigí muntatges com…

Lope Garcés de Azagra , ric home navarrès, fou senyor d’Ayerbe i d’Estella, feus que passaren al seu fill Rodrigo López de Azagra mort el 1156-57, el qual, amb Toda López, fou pare de Pedro Ruiz de Azagra , primer senyor d’Albarrasí Pere I d’Albarrasí , i del seu successor Fernando Ruiz de Azara Ferran I d’Albarrassí Aquest es casà amb Teresa Ibáñez de Guevara i foren pares de Pedro Fernández de Azagra Pere II d’Albarrasí , que tingué per fill i hereu Álvaro Pérez de Azagra Àlvar I d’Albarrasí Aquest es casà amb Agnès, filla illegítima del rei Teobald I de Navarra, i foren…

Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles  Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977,  Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna…

Cap al 1590 apareix com a músic al servei del duc d’Alba, a Salamanca, juntament amb Lope de Vega, de qui musicà alguns poemes i amb qui collaborà en diverses ocasions Al seu torn, el poeta el va elogiar en algunes de les seves obres, com també ho feren Tirso de Molina i C Suárez de Figueroa Uns quants anys després s’incorporà a la capella dels reis Felip III 1599 i Felip IV de Castella 1621, dels quals fou músic de cambra Escriví molta música profana, preferentment tonos i romances , la major part dels quals s’han perdut Algunes de les seves obres es troben recopilades en el…

Tot i que solen ésser líriques, les èglogues poden incloure una possible interpretació dramàtica, car sovint es desenvolupen en forma de diàleg Els exemples més interessants de la poesia antiga són els Idillis pastorals de Teòcrit i les Bucòliques de Virgili Conrearen aquest gènere Dant, Boccaccio i Petrarca, que prenunciaven d’alguna manera les tendències renaixentistes El Renaixement fou l’època de gran difusió del gènere, en les seves variants lírica i dramàtica el conrearen Ronsard, Poliziano, Juan del Encina, Lucas Fernández i Gil Vicente Als s XVI i XVII compongueren èglogues Garcilaso…

Installat a València almenys des del 1493, on publicà la Història de la Passió , de Bernat Fenollar 1493, i el quart volum Cartoixà Ludolf de Saxònia, traduït per Roís de Corella 1495, edicions fetes en companyia de Peter Hagenbach El 1496 imprimí a Salamanca amb un tal Lope Sanz probablement traducció dolenta d’un nom alemany un dels llibres més típics del seu estil d’illustració la Repeticions de amores e arte de ajedrez , de Luis de Lucena El 1499 era a Saragossa amb l’impressor GCoci, i l’associació perdurà fins el 1504, que obrí una impremta a València, on, el 1506, estampà…

Cursà estudis a la Universitat de Santiago de Compostella i al Conservatori de Madrid Collaborador des del 1929 del Centro de Estudios Históricos de Madrid, fins el 1934 es dedicà a l’estudi del folklore d’Extremadura i Galícia per al Cancionero de Menéndez Pidal El 1935 fundà l’associació Cantores Clásicos Españoles, dedicada a la difusió de la música antiga espanyola Després de la Guerra Civil s’exilià a Mèxic, on fou redactor de la revista "Nuestra Música" i director de la secció historicomusical de l’Instituto Nacional de Bellas Artes y Letras, des d’on treballà sobre el folklore mexicà…

Iniciat en el teatre universitari de Granada, el 1946 fundà la companyia Lope de Vega, consagrada al muntatge de les grans obres del teatre universal i dels clàssics espanyols Entre el 1956 i el 1964 fou director del Teatro Español El 1959 fundà la Compañía Lírica Amadeo Vives, dedicada al muntatge de sarsueles i altres gèneres musicals El 1961 creà el Teatro Bellas Artes i posà en escena Divinas palabras de Valle-Inclán, autor l’obra del qual fou un dels intèrprets més reconeguts La seva programació rebé el Premio Nacional del 1968 El 1969 agençà la Passió d’Olesa de Montserrat…

Estudià a Salamanca i exercí d’advocat a Sevilla Després d’una breu estada a Mèxic, tornà vers el 1614 i s’establí definitivament a Madrid La seva complexió física era geperut de pit i esquena li proporcionà cruels burles dels seus contemporanis, i hom ha relacionat això amb el caràcter ètic i moralitzant del seu teatre la rectitud moral és exaltada per damunt de la bellesa física i la simpatia externa Una sobrietat i rara perfecció en la forma, un sentiment de la dignitat humana i, en certa manera, una protesta amesurada contra el teatre de Lope bé que en segueix les directrius…