Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
abric
Abric del començament del segle XX
© Fototeca.cat
Indumentària
Peça de vestir que té mànigues, més o menys cenyida o ampla, que arriba fins sobre o sota els genolls, i en determinats casos fins als peus, generalment cordada al davant.
És confeccionada amb tota mena de teixits, pell, cuiro, etc
Sant Pere Vell o de Can Carrera (Esterri d’Àneu)
Art romànic
Situació Vestigis molt fragmentats d’aquesta església d’història poc coneguda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església de Sant Pere es troben a la part alta del poble vell d’Esterri d’Àneu, al jardí de Can Carrera, sobre la carretera que porta a la vall d’Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH461217 Història L’única notícia documental que, ara per ara, es coneix de l’església de Sant Pere, identificada com a monestir, és de l’any 1064 Apareix en una permuta entre els comtes Artau I de Pallars Sobirà i Ramon V de Pallars Jussà, juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i Sant…
Miscel·lània sobre textos astronòmics
Art romànic
Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Rej 123 Miscellània sobre textos astronòmics Folis 143v i 144 amb la representació d’un mapamundi El manuscrit de la Biblioteca Apostolica Vaticana Reginensis Latinus és un interessant còdex compost per 223 folis en pergamí 36 × 28 cm, parcialmente mutilat a les seves pàgines inicials i finals, i en el qual intervingueren dues mans del segle XI al foli 118, a la ratlla corresponent a l’any 1055 dels Cyclus Decennovenalis , una petita mà dibuixada amb tinta assenyala amb l’índex una breu frase escrita al marge Eodem Anno Factus Est Liber Iste,…
Santa Maria de Santa Linya (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Linya és al nucli urbà del poble de Santa Linya, al peu del turó del castell Mapa 32-13327 Situació 31TCG177443 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història La primera referència sobre l’església parroquial de Santa Maria de Santa Linya es consigna en la carta de franqueses atorgada pel comte Ermengol II d’Urgell als homes del castell de Santa Linya l’any 1036 El comte afranquí els habitants del terme de tot cens, excepte del delme i de les primícies, que reservava per a Santa Maria de Santa Linya i els…
pita
Indústria tèxtil
Teixit llustrós amb l’ordit de pèl de cabra i tramat amb cotó, que era usat per a folres de mànigues en els vestits d’home i que actualment ha estat substituït, en aquests usos, per l’alpaca.
hàlter
Hàlter
© Princess toadier
Indumentària
Dit del coll propi d’algunes peces de vestir sense mànigues, generalment femenines, format per una única tira o per dues tires que es lliguen al clatell, que deixa descobertes les espatlles i bona part de l’esquena.
gambeto
Capot llarg fins a mitja cama, sense valona i amb mànigues reals o simulades, que duien els homes a l’hivern els dies de festa i que encara és usat en certs balls i en certes cerimònies oficials arcaiques.
sobrepellís
Cristianisme
Ornament litúrgic de lli blanc, amb mànigues molt amples, més curt que l’alba, que duen sobre la sotana els clergues i ministres inferiors o els capellans com a hàbit de cor i en altres serveis del culte (processons, enterraments, etc).
Antigament era anomenat cota
camisa de força
Camisa de força
Psicologia
Peça de roba resistent, en forma de camisa, oberta per darrere i amb mànigues llargues tancades, que hom nua a l’esquena d’un malalt mental quan pateix un accés de forta agitació o agressivitat, per tal de subjectar-lo.
camisa
Indumentària
Peça de vestir interior, generalment de tela prima (lli, cànem, excepcionalment de seda) i de forma folgada, amb mànigues, que arribava des del coll fins més avall de la cintura, a vegades visible a través de l’escot del vestit.
Començà a ésser d’ús general a l’edat mitjana hi havia models molt treballats i ornamentats