Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
escatós
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids, amb el cos de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses.
Ateny els 15 cm de longitud i viu a profunditats diverses sobre fons sorrencs És comú a les mars dels Països Catalans, on hom el confon fàcilment amb la lluerna
aranya de mar
Aranya de mar (Pseudopallene ambigua)
Peter Southwood (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Nom de diversos crustacis decàpodes braquiürs dels gèneres Inachus i Macropodia.
Són crancs marins de forma semblant a la cabrella Maja verrucosa , però de dimensions una mica menors Habiten la zona litoral de les mars temperades i fredes, entre roques i algues
Mart Baleàric
Mitologia
Divinitat indígena dels pobles de cultura talaiòtica de Mallorca i de Menorca.
Fou assimilat al Mart clàssic i és citat com a Mars Balearicus en les fonts grecollatines Hom ha especulat que algunes figures masculines de bronze trobades a Mallorca en podrien ésser representacions
Luís Vaz de Torres
Història
Navegant portuguès al servei del rei Felip III de Castella.
En expedicions a les mars australs descobrí les Noves Hèbrides i l’estret que porta el seu nom estret de Torres, entre Austràlia i Nova Guinea Escriví una relació dels seus viatges
gorgonaris
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels alcionaris que agrupa espècies colonials que atenyen fins a 2 m.
Les colònies són formades per un eix comú o calcari, on s’allotgen els pòlips A la Mediterrània hi ha el corall vermell i el negre , i a les mars tropicals les gorgònies
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el…
vol a vela
Zoologia
Tipus de vol, durant el qual l’animal empra els corrents ascendents d’aire calent i s’hi deixa portar, tant per a pujar amunt com per a recórrer distàncies llargues, amb les ales desplegades i sense moure-les.
Entre els ocells, en són exemples les cigonyes, els voltors, etc alguns ocells marins, com l’albatros, empren els corrents d’aire que es mouen a prop de la superfície de les mars del sud
hidrografia
Geografia
Ciència que estudia les aigües existents sobre la superfície terrestre.
D’una manera particular s’ocupa dels corrents fluvials potamologia i de llurs característiques específiques En un sentit més ampli comprèn, a més, l’estudi dels oceans i les mars oceanografia i dels llacs limnologia
dermoquèlids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels quelonis que es caracteritzen per la closca, desproveïda de plaques còrnies i constituïda per petites formacions òssies disposades com un mosaic independent de les vèrtebres i les costelles.
Les potes tenen forma d’aletes L’única espècie existent avui és la Dermochelys coriacea , que és el queloni vivent de més grans dimensions Viuen a les mars càlides dels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic
tortuga babaua
Tortuga babaua
callieoldfield (CC BY-NC 4.0)
Herpetologia
Rèptil de la família dels quelonídids que ateny uns 130 cm de longitud; té el dorsal completament ossificat, cordiforme i recobert de plaques còrnies juxtaposades.
Els individus joves són de color bru fosc, i els adults tenen la part superior bruna i la inferior groguenca Viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqüència a la Mediterrània