Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Mufló
Exemplars mascles de mufló Ovis musimon fotografiats a Fontviva, a l’Alta Cerdanya S’hi pot veure la bona adaptació d’aquesta espècie al substrat rocós Observeu les banyes grosses i circulars i la taca blanca al dors, característiques dels mascles Oriol Alamany L’aspecte del mufló, espècie introduïda al nostre país recentment, recorda lleugerament el de l’ovella, que té en ell el seu origen Els mascles posseeixen banyes grosses i en espiral i el seu pelatge hivernal presenta una característica taca blanca al dors Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites Biologia Viu a totes les…
fre
Anatomia animal
Sistema d’acoblament de les ales dels lepidòpters.
Consisteix en un en els mascles o més pèls en les femelles de la base de l’ala posterior, que es fixen en el retinacle de l’ala anterior Hom l’anomena també frenulum i els lepidòpters que el posseeixen són anomenats frenats
cérvol de les pampes
Zoologia
Cérvol, de la família dels cèrvids, d’uns 70 cm d’alçada.
Els mascles adults són de color roig fosc Viuen en indrets oberts, amb vegetació herbàcia abundant, aïllats a l’hivern, i en grups de 10 a 20 individus a la primavera, a la regió del Chaco brasiler i del Paraguai i a la pampa argentina
argus
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gal·liformes, de la família dels fasiànids, semblant al paó, que té el plomatge molt vistós, ple d’ocels sobre un fons bru.
Les plomes centrals de la cua són llarguíssimes més d’1 m El plomatge té un paper molt important a les parades nupcials que efectuen els mascles Les femelles són més petites i no tan vistoses Viu als boscs d’Indoxina, Sumatra, Malàisia i Borneo
mosquit verd

Mosquit verd
Hermes Almond (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids, que té a l’èlitre una àrea cerosa finament estriada transversalment.
Els ocelles són situats entre el front i el vèrtex Els mascles tenen un òrgan estridulós situat a l’abdomen Ponen els ous als teixits de moreres, ceps, cotó i altres plantes, on es desenvolupen durant cinc setmanes i provoquen les consegüents alteracions en l’hoste
txusinga
Mastologia
Gènere d’artiodàctils remugants de la família dels bòvids, d’uns 60 cm d’alçada a la creu.
Els mascles —cas únic entre els bòvids— tenen quatre banyes, dues de les quals gairebé no assoleixen de fer 3 cm, situades entre les conques orbitals, i les altres dues de posició normal i de 12 cm de llargada Habita a les planes de l’Índia
gasela

Gasela dama
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids, de la subfamília dels antilopins
, de dimensions mitjanes o petites, amb el cos esvelt i cobert d’un pelatge curt i amb les potes primes.
D’ulls grossos i vius, les banyes són presents en tots dos sexes, bé que són més grosses i anellades en els mascles Habiten a les regions àrides o semidesèrtiques de la zona tropical i subtropical del sud i del centre d’Àsia i de l’Àfrica septentrional i oriental Solen tenir costums nocturns Entre les moltes espècies es destaquen la gasela comuna G dorcas , que ateny 1,3 m de longitud i 60 cm d’alçada a la creu, té pelatge rogenc i habita al nord d’Àfrica fins als 1 500 m d’altitud, la gasela de Thomson G thomsonii , que és més petita i habita a l’Àfrica oriental, la gasela de Grant G…
macaco

Macaco
© Fototeca.cat / COREL
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats antropoides catarrins de la família dels cercopitècids que pertanyen als gèneres Macaca i Cynopithecus.
El gènere Macaca inclou formes d’uns 40-80 cm d’alçada, segons les espècies, amb els mascles més grossos que les femelles tenen el tronc robust, el musell molt sortit, els arcs superciliars molt prominents, la cua més aviat curta i les callositats isquiàtiques ben desenvolupades D’hàbits gregaris, viuen en grups d’unes quantes desenes d’individus, de totes les edats i de tots dos sexes, dirigits per mascles, i tenen una estructura social molt complexa Diürns i omnívors, són preferentment arborícoles, bé que també n'hi ha de terrestres De bon domesticar, són molt emprats com a animals de…
cimodocea
Botànica
Planta herbàcia submarina, de la família de les potamogetonàcies, de rizoma llarg i prim, robust, rogenc, que a cada nus té de 2 a 5 fulles linears, graminoides, llargues de 2 a 10 cm.
És dioica, amb flors mascles monandres, grogues tacades de vermell per efecte del taní, i flors femelles sèssils d’ovari bicarpellar ovoide Els fruits són aquenis carinats i comprimits Viu en baixos no lluny de la costa, per tota la mar Mediterrània i part de la costa atlàntica africana
cíclops
Carcinologia
Gènere de crustacis entomostracis de la subclasse dels copèpodes de petites dimensions, amb el cos allargat i format per un cefalotòrax, més o menys ovalat, i un abdomen cilíndric.
Les antènules són ben desenvolupades, especialment en els mascles Els sexes són separats, i les glàndules genitals, imparelles La respiració és cutània, i els aparells circulatori, digestiu i nerviós són poc evolucionats Viuen a les aigües dolces i són, com tots el copèpodes, un dels principals components del zooplàncton
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina