Exemplars mascles de mufló (Ovis musimon) fotografiats a Fontviva, a l’Alta Cerdanya. S’hi pot veure la bona adaptació d’aquesta espècie al substrat rocós. Observeu les banyes grosses i circulars i la taca blanca al dors, característiques dels mascles.
Oriol Alamany.
L’aspecte del mufló, espècie introduïda al nostre país recentment, recorda lleugerament el de l’ovella, que té en ell el seu origen. Els mascles posseeixen banyes grosses i en espiral i el seu pelatge hivernal presenta una característica taca blanca al dors. Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites.
Biologia
Viu a totes les altituds, preferentment a espais oberts, encara que cerca el bosc en determinats períodes de l’any. Prefereix terrenys secs i durs. La seva bona adaptabilitat el fa un competidor potencial de l’isard i de la cabra salvatge. De fet, sembla que s’han observat desplaçaments de la cabra pel mufló a les dues reserves llevantines esmentades anteriorment, encara que la manca d’estudis no permet d’assegurar-ho.
En captivitat, arriba a la maduresa sexual als 19 o 20 mesos. La gestació dura 148-159 dies i els parts de bessons no són freqüents. L’alimentació anual, observada al seu lloc d’origen, es compon bàsicament d’arbusts: arboç (22 %), ginesta triflora (24 %), mores d’esbarzer (19 %), alzina i freixe (9 %) i plantes herbàcies (25 %), segons estudis fets a Còrsega (1967).
Corologia
Àrea de distribució del mufló (Ovis musimon) als Països Catalans.
Maber, original de l’autor i de Jordi Ruiz Olmo.
El mufló es troba a l’extrem més occidental de l’àrea de distribució dels muflons eurasiàtics. Els seus últims reductes es trobaven a les illes de Còrsega, Sardenya i Xipre, on, segons sembla, va ser introduït durant el Neolític. Des d’allí s’ha reintroduït a diversos països europeus durant els dos últims segles i els seus efectius han augmentat considerablement (fins a uns 30 000 aproximadament). A Espanya, va ser introduït, per primera vegada, l’any 1954 (deu exemplars, a la serra de Cazorla, procedents de França i d’Alemanya). A la reserva de caça dels ports de Beseit hom va introduir, concretament a la vall de la Galera, catorze individus l’any 1971; actualment, es calcula una població d’uns cent individus. També a la reserva de la mola de Cortes (vall de Cofrents) es van portar, l’any 1972, onze exemplars, que sembla que s’han adaptat perfectament i que han augmentat de nombre. Recentment, també s’ha detectat la presència de muflons a la vall de Ribes, probablement provinents del vessant francès. Per bé que no es coneix amb seguretat, la seva presència a la península Ibèrica en èpoques passades sembla probable, ja que s’han trobat fòssils de la mateixa subespècie a l’àrea mediterrània (Itàlia i N d’Àfrica) del Plistocè tardà.
Registre fòssil i variabilitat
El gènere Ovis és estretament emparentat amb l’anterior, sembla que la seva separació genètica no és superior als deu milions d’anys. A part el seu aspecte general i la forma de les banyes, les principals diferències anatòmiques entre els dos gèneres radiquen en què Ovis posseeix glàndules preorbitals, inguinals i interdigitals, no presenta durícies als genolls i els mascles no tenen barba.