Resultats de la cerca

La forma de la Terra Que la Terra és rodona és una realitat que ningú no posa en dubte avui dia, encara que han calgut molts segles per a abandonar la vella idea que assegurava que la Terra era plana Tot i això, tampoc no hem de considerar-la una esfera perfecta És més exacte parlar d’una esfera lleugerament aplatada als pols, és a dir, un sòlid descrit per la rotació d’una ellipse sobre un dels seus eixos, el nom més correcte del qual és ellipsoide Per això, el radi equatorial de la Terra és més gran, tot i que no gaire, que el radi polar Aquest fet ha estat verificat amb l’inici de les…

Cada fus té 15° de longitud, bé que, a la pràctica, els fusos són de forma irregular per tal com respecten les grans divisions politicoadministratives, i tots els punts de la superfície terrestre compresos dins els seus límits es regeixen per la mateixa hora, segons les convencions establertes, bé que hi ha zones que conserven l’hora del fus contigu El meridià de Greenwich passa pel centre del fus base Aquest s’estén, per tant, de 7° 30’ a l’est a 7° 30’ a l’oest Els fusos van numerats de 0 —temps de l’Europa Central— a +12 en direcció E i a —11 en direcció W Europa és dividida…

Atès que l'altura meridiana de pas inferior només és observable en els astres circumpolars, és designada normalment per altura meridiana de pas superior

Permet determinar l’altura d’un astre en un cert moment Aplicat al Sol permet determinar-ne simultàniament la declinació solar i l’equació del temps per a cada dia de l’any

Als segles XIV i XV, les expedicions transoceàniques –de gran èxit– foren empreses per uns navegants que disposaven d’uns bons instruments astronòmics i cartogràfics, fruit de la llarga experiència de la navegació per la Mediterrània i la mar del Nord Aquests navegants foren aixoplugats pels regnes hispànics de Portugal i de Castella-Aragó El primer sistema-món 1499-1522 A partir de les descobertes del 1492, calia, urgentment, ordenar les grans línies d’acció de les futures exploracions, amb l’objectiu d’evitar confrontacions ben probablement estèrils Els reis de Portugal, Joan II de…

Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als…

Consta de 6 fulls de pergamí 50 x 64 cm, illuminats amb set colors i amb els texts explicatius i les llegendes en català Dos fulls són introductoris el primer conté texts cosmogràfics distribuïts en quatre columnes el segon, un gran “calendari” circular inscrit en un quadrat Els fulls restants són quatre mapes traçats seguint el sistema de rumbs marítims, que, posats l’un al costat de l’altre —bé que la coincidència no sigui exacta—, donarien la representació del món llavors conegut Europa, Àfrica i Àsia, des del meridià de les Canàries fins a la mar de la Xina i des del tròpic…

Inspirat pel propietari i àgilment confeccionat per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeu Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que fou el seu gran animador Les seccions L’Aperitiu , a càrrec de Josep M de Sagarra, i Mirador Indiscret , anònima i de caire satíric, obtingueren molt d’èxit Setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d’Apa, els reportatges de Josep M Planas, Joan Tomàs, Andreu A Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Xicota, etc, les crítiques d’espectacles de CA Jordana…

Defensà sempre l’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític Collaborà a El Camí  1918, a Terramar  1919-20 de Sitges, a Monitor  1921-23, a L’Amic de les Arts , especialment en el número sobre l’avantguardisme 17 d’agost de 1927, a Oc  1920, al número especial de D’Ací i d’Allà  1934 dedicat a l’art del segle XX, i a Meridià  1938-39 Muntà a les Galeries Dalmau 1929 una exposició que donà a conèixer a Barcelona Hans Arp, Sophie Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélion, etc, i on presentà Sandalines i Àngel Planell El 1935 presentà, en text…

De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional També es dedicà a la pintura Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català amb obres com L’amor infinit 1935, Barraques de Montjuïc 1936 i Els desheretats estr 1938 Són obres bàsicament de temàtica social Al mateix temps publicà llibres de poesia de línia popularista i amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan El moliner invisible 1936, Poemes de raval i altres poemes 1938, Festeig 1938, L’íntim recés 1947, amb peu d’impremta del 1937, Les ales dels àngels 1948 i L’enyor perdurable 1949…