Resultats de la cerca
Es mostren 2398 resultats
Francesc I de França
Història
Rei de França (1515-47), duc de Milà (Francesc II) (1515-21 i 1524-25) i comte d’Angulema (1496-1547).
Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i Francesc I un nacionalisme francès d’esperit…
cua d’oreneta

Encaix de cua d’oreneta
Tecnologia
Mena d’encaix múltiple, constituït per un conjunt de metxes i mosses de forma trapezial complementària, apte per a unir peces en sentit longitudinal o transversal.
Aliança entre l’emperador, Anglaterra, l’arxiduc Ferran d’Àustria, el Papa, Venècia, Milà, Florència, Gènova, Siena i Luca contra Francesc I de França, amb el suport de Carles de Borbó, conestable de França
Aliança entre l’emperador, Anglaterra, l’arxiduc Ferran d’Àustria, el Papa, Venècia, Milà, Florència, Gènova, Siena i Luca contra Francesc I de França, amb el suport de Carles de Borbó, conestable de França
escurçana
Ictiologia
Peix condroïcti de l’ordre dels raïformes, de la família dels dasiàtids, que presenta el cos aixafat en sentit dorsiventral i en forma de disc romboïdal prolongat per una cua molt llarga i prima.
És de dimensions grans o mitjanes, i algunes espècies poden arribar als 2,5 m de llargada no tenen aletes dorsals, però presenten un agulló molt fort situat a la meitat superior del fuet caudal Aquest agulló és en connexió amb una glàndula verinosa El gènere comprèn unes quantes espècies pròpies dels fons arenosos costaners, algunes de les quals són comunes als Països Catalans
Andrea Solario
Pintura
Pintor italià.
Anà a Venècia 1489, Normandia 1507 i Roma 1514 i tornà a Milà el 1515 És autor, entre altres obres, de la Mare de Déu del coixí verd ~1500, d’un Cap de sant Joan Baptista ambdós al Musée du Louvre i de l' Assumpció de la cartoixa de Pavia, on mostra un coneixement ampli de la pintura veneciana, la flamenca i en particular de la tècnica del sfumato de Leonardo da Vinci El seu germà Cristoforo Solario Angera ~1460 — Milà 1527, arquitecte i escultor, treballà a Venècia i especialment a Milà, on participà en la construcció de la catedral i esculpí les…
Giovanni Paolo Lomazzo
Art
Pintura
Pintor i historiador de l’art italià.
És autor del Trattato dell’arte della pittura, scultura e architettura 1584, important estudi sobre el pensament manierista Entre les seves poques obres pictòriques conservades, hom pot citar un Autoretrat Pinacoteca dei Brera, Milà i una Pietat convent dels caputxins de Milà
Luigi Figini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Treballà sempre conjuntament amb Gino Pollini, amb el qual fou membre fundador del Gruppo 7 de Milà i del Movimento italiano per l’architettura razionale MIAR Projectaren, entre altres edificis, la fàbrica Olivetti a Ivrea i el conjunt d’habitatges que en depenen, el Borgo Olivetti 1939-41, i l’església de la Madonna dei Poveri, de Milà 1952-56, de planta basilical, a partir de la qual deixaren de banda el racionalisme en favor d’un major èmfasi en la integració paisatgística dels edificis
Vittoriano Viganò
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i teòric italià.
Entre les seves obres —on abunden els habitatges— cal destacar el centre esportiu de Salsomaggiore i, en especial, l’Istituto Marchiondi Spagliardi Milà-Baggio, 1953-57, considerat el millor exemple de brutalisme a Itàlia Com a urbanista féu, juntament amb PPorcinai, els plans de zones verdes als barris de Milà 1948-52, així com el Studio Verde, en collaboració, pla del desenvolupament paisatgístic de la Llombardia 1963-64 Professor d’arquitectura, des del primer moment publicà nombrosos estudis sobre l’ensenyament d’aquesta matèria, sobre l’arquitectura de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina