Resultats de la cerca

Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a  Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a  L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a  Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…

Situació Vista del sector nord-est d’aquesta església, en avançat estat de ruïna, on s’aprecia l’aparell de pedra ben tallada i l’absis ornamentat amb dues mitges columnes, una a cada costat de la finestra ECSA-E Pablo L’església de Sant Miquel és situada prop de les ruïnes del castell de Tudela Mapa 34-14 361 Situació 31TCG593212 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Una de les primeres referències del lloc de Tudela data de l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, canònica a la qual l’…

Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha el primitiu portal tapiat M Anglada El temple parroquial es troba al barri anomenat de l’Església, a un centenar de metres vers ponent de la capella de Santa Cecília Mapa L36-14363 Situació 31TDG217199 MAB Història L’església parroquial de Sant Martí de Granera, com a punt de referència d’un ampli terme, apareix el 1040 en la documentació de Sant Benet de Bages, monestir que posseïa amplis dominis en el seu territori Altres referències del 1068 en endavant en confirmen la continuïtat Avançat el segle XIII hom va renovar l’església, de la qual ha…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest Hom pot apreciar les importants modificacions que ha sofert l’estructura original al llarg dels anys J M Melció L’església de Sant Miquel de Pera és l’església del poble del mateix nom, situat a 800 m d’altitud, format per cases disseminades, el qual s’esglaona al contrafort del cantó sud-occidental de la serra de Bestracà, prop del Coll de Pera, aigua amunt de la vall d’Oix, al seu vessant esquerre, entre aquesta vall i la de Salarsa Mapa 257M781 Situació 31TDG585817 Hom hi pot anar per la carretera de Castellfollit de la Roca a…

Situació i presentació Limita amb els municipis d’Alió N, Bràfim E, Vilabella i Nulles S, Vallmoll SW, a més de Valls W S’estén al mig de la plana de la comarca, a llevant de Valls, entre el Gaià i el Francolí, riu aquest darrer on van a parar les aigües dels torrents que drenen el terme, que són recollides pel torrent de Vallmoll o de la Fonollosa El poble de Puigpelat és l’únic nucli de població agrupada del municipi Al terme també hi ha algunes urbanitzacions i el despoblat de Torrelles Una carretera local uneix el poble amb la C-51 de Valls al Vendrell i amb Vilabella abans d’arribar a…

Olot, el centre del gènere de punt que utilitza llana La comarca de la Garrotxa desenvolupà una important indústria tèxtil, essencialment llanera, iniciada en els vells telers manuals i unes màquines de filar, que seguí l’evolució de la indústria catalana Aquest desenvolupament hagué de lluitar durant la segona part del segle XIX contra dos fets que frenaren el seu creixement la manca de comunicacions i les guerres carlines La tercera carlinada, especialment, fou un fre a l’establiment de noves fàbriques, com ho serà per al Berguedà, en el moment més dolç de la industrialització catalana La…

Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de SantPere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del segle X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de SantPere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de…

Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…