Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Els mistacocàrides
Els mistacocàrides constitueixen un petit grup de crustacis que viuen a les aigües intersticials de les platges sorrenques del litoral marí Han trigat a conèixer-se perquè, pel seu hàbitat especial, no es detectaven en els estudis del litoral marí La millor manera de trobar-los és fer un clot a la sorra de la platja, en una zona pròxima a la línia de les onades, i filtrar l’aigua que l’omple amb un colador Se’n coneixen únicament 9 espècies, totes del gènere Derocheilocaris Les característiques que el defineixen més bé són les grans dimensions del cap i dels seus apèndixs, el poc…
Els acritarcs
Els acritarcs són organismes del microplàncton que tenen un gran valor cronostratigràfic, especialment per als sediments precambrians i paleozoics El de la fotografia, feta al microscopi òptic × 1000, és Solisphaeridium stimuliferum i procedeix dels sediments marins de l’Albià de les comarques tarragonines Noteu les projeccions en forma d’espines que caracteritzen el subgrup dels acantomòrfits al qual pertany Núria Solé El nom d’acritarcs acritos , incert, archae , origen fou proposat recentment 1963 per Evitt per designar certs microorganismes planctònics d’afinitat incerta, tots amb paret…
pedologia
Geologia
Ciència del sòl.
Definició de pedologia i mètodes de treball La pedologia estudia els sòls, considerats com a éssers o ens naturals, en tots els aspectes, tant en llur fisiografia o morfologia superficial, organització interna, característiques físiques, químiques, mineralògiques i biològiques i fertilitat, com en llur origen, evolució, classificació, sistemàtica, distribució geogràfica, cartografia, ús, millora i conservació Mentre que alguns autors restringeixen el contingut de la pedologia a una part de la ciència del sòl estudi de l’evolució, gènesi, morfologia i classificació dels sòls, uns altres hi…
polaritat
Biologia
Propietat de les membranes cel·lulars, cèl·lules (nervioses, en mitosi i meiosi, etc), òrgans i éssers vius d’orientar una part de llur activitat en un sentit, o de presentar dos o més pols oposats de significació fisiològica i morfològica diferents.
depressió de l’Ebre

Depressió de l’Ebre
© Fototeca.cat
Depressió
Gran depressió que s’estén al nord-est de la península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.
La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…
El nanoplàncton silici i organicosilici
Els silicoflagellats Esquelet d’un silicoflagellat, vist al microscopi electrònic d’escandallatge a l’esquerra, × 1200 i esquema que el mostra en visió apical A i lateral A’ Hom hi ha indicat els elements morfològics següents 1 anell apical, 2 anell basal, 3 barra lateral, 4 espira radial, 5 espira apical J Antoni Curto Amadeu Blasco Els silicoflagellats són organismes marins, planctònics, amb un esquelet de naturalesa silícia, que formen part de l’ordre dels crisomonadals, dins la classe d’algues crisofícies La cèllula d’un silicoflagellat fa entre 20 i 50 µm de diàmetre i rarament…
Gat salvatge
El gat salvatge Felis silvestris té l’aspecte d’un gat domèstic peró més rabassut, robust i amb el cap més gros i arrodonit, com apreciem a la fotografia Té les ungles llargues, corbades i retràctils, i la cua, ampla i negra al seu extrem distal, fa més d’un terç de la llargada del cap i el cos junts Una ratlla negra recorre tot el seu dors Hàbitat/J Puig És d’aparença semblant al gat domèstic, però més gran, amb el cap proporcionalment més gros, la cua ampla i arrodonida a l’extrem en lloc d’afilada i les potes moderadament llargues Les ungles són agudes, retràctils i de color d’os La…
harmonia

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Formació dels acords i de les relacions que s’estableixen entre ells.
De fet, el terme harmonia que pot ser també sinònim d''acord’ en expressions com ’notes estranyes a l’harmonia' es reserva de manera més específica per a les relacions acòrdiques dins el sistema tonal tonalitat Aquesta identificació entre harmonia i tonalitat queda palesa en el fet que les obres d’autors renaixentistes com ara Palestrina, que admeten una descripció en termes d’acords però que encara s’inscriuen en el sistema modal, no són, en general, objecte d’atenció en els manuals dits d''harmonia', paraula que en aquest context també designa el conjunt de normes i teories que regulen i…
constituent immediat
Lingüística i sociolingüística
En una frase o tota altra construcció sintàctica o morfològica, cadascun dels elements de nivell més baix que entren en la construcció, de tal manera que entre l’element i la construcció sencera no s’interposa cap construcció parcial de nivell intermediari.
Així, en la frase els meus millors amics són lluny , els constituents immediats són els meus millors amics i són lluny els de els meus millors amics són els meus i millors amics els de els meus són els i meus els de els són el -i -s i així successivament El concepte deriva d’un procediment d’anàlisi gramatical, en el fons molt tradicional, però que L Bloomfield i els seus deixebles feren explícit per primera vegada, fins que N Chomsky l’ha formalitzat rigorosament i alhora n'ha mostrat els límits Dues maneres gràfiques molt eficaces de mostrar la descomposició són els parèntesis que…
espècie
Biologia
Unitat taxonòmica (tàxon) fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius (sistemàtica) i base de llur classificació (taxonomia).
El concepte d’espècie és difícil de delimitar teòricament Cuvier la definí com el conjunt d’individus nascuts els uns dels altres o de pares comuns i que s’hi assemblen tant com entre ells mateixos aquest concepte, i altres de semblants, bé que són útils, no acaben d’ésser satisfactoris, per tal com no concreten el grau de dissimilitud que permet de diferenciar una espècie d’una altra de pròxima Malgrat aquest problema teòric, que exigeix de trobar una expressió de la similitud entre individus i poblacions, és innegable que l’espècie és una categoria natural, la necessitat de la qual s’ha fet…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina