Resultats de la cerca
Es mostren 2875 resultats
Adolf I de Luxemburg
Política
Gran duc de Luxemburg (1890-1905).
El 1839 heretà el ducat de Nassau, que li fou arrabassat per Prússia 1866, després de la guerra entre aquest país i Àustria En morir Guillem III dels Països Baixos, li fou atorgat el gran ducat de Luxemburg
Guillem de Bas
Història
Cavaller de l’orde de la Mercè, del qual fou membre fundador.
Intervingué en les fundacions de Girona i de Perpinyà En morir el fundador, Pere Nolasc, el succeí en el càrrec de gran mestre 1267 i obtingué del rei Jaume I la ratificació definitiva dels béns de l’orde
marquesat de Quirra
Història
Títol senyorial concedit al regne de Sardenya el 1604 a Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader i a la seva muller Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, novena comtessa de Quirra i del Castell de Centelles.
En morir 1674 el darrer dels Carròs de Centelles, deixà hereus els Borja, ducs de Gandia Però s’inicià una serie de plets amb els comtes de Cervelló durant els quals ambdues parts s’intitularen marquesos de Quirra Finalment fou adjudicat als comtes de Cervelló El comtat de Quirra havia estat concedit el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles , que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei Per mort vers el 1401 de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d’aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el nom de Berenguer Carròs…
Bragança
Família que donà nom a la quarta dinastia reial portuguesa (1640-1853) i a la imperial brasilera (1822-89).
El seu fundador fou Alfons, primer comte de Neiva i Faria 1377-1460, fill natural del rei Joan I, que fou legitimat el 1401 Esdevingué comte de Barcelos, i el 1442, primer duc de Bragança En produir-se la rebellió del 1640 contra els Àustria, el vuitè duc de Bragança, João II 1604-56, pujà al tron amb el nom de Joan IV de Portugal Des d’aleshores el ducat de Bragança fou privatiu dels hereus de la corona, fills de rei o reina En aquella època la casa de Bragança era la família més rica de tota la península Ibèrica, puix que posseïa tot un terç del regne de Portugal A la mort del rei Joan VI…
Olimpismo

Portada del núm. 10 de la revista Olimpismo (2001)
BIBLOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista de filatèlia olímpica publicada a Premià de Dalt per primer cop al setembre del 1994.
Dirigida i editada per Sebastià Sabaté Culla, fou l’òrgan de la Unió Espanyola de Filatèlia Olímpica UEFO i tingué el patrocini del Comitè Olímpic Espanyol i l’Acadèmia Olímpica Espanyola De periodicitat semestral, amb irregularitats, cessà en morir Sabaté 2008
Francisco de Castro y Andrade
Història
Comte de Lemos.
En morir el seu pare, Fernando Ruiz de Castro, el succeí com a virrei de Nàpols 1601-03 i defensà Calàbria contra una expedició turca de saqueig Fou virrei de Sicília 1616-22 El 1629 ingressà en l’orde benedictí
István Darday
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
Les seves obres analitzen críticament l’estructura de la societat hongaresa Jutalomutazás ‘Viatge a Anglaterra’, 1975, Filmregény ‘Film-novella’, 1978, Átváltozás ‘Metamorfosi’, 1983 Ha realitzat, també, documentals Nyugodtan meghalni ‘Morir-se en pau’, 1970, Miheztartás végett ‘Perquè ho sapigueu’, 1971, etc
Frente Nacional de Alianza Libre
Partit polític
Organització falangista que sorgí el 1968 del Frente Sindicalista Revolucionario [FSR] liderada per Manuel Hedilla i Patricio González de Canales. Menys radical que l’FSR, pretengué d’aplegar tots els falangistes.
Inicialment comptà amb figures com ara Blas Piñar i els generals Tomás García Rebull i Alfonso Pérez Viñeta, els quals l’abandonaren en morir Hedilla el 1970 L’FNAL confluí amb un sector de l’FSR en la Falange de las JONS-Auténtica
Condemnes pels atemptats a Tunísia del 2015
Set terroristes jihadistes són condemnats a cadena perpètua i altres reben penes menors pels atemptats del 2015 al museu del Bardo març i en un centre turístic a prop de Susa juny En total, varen morir seixanta persones, la majoria dels quals turistes
George Fox
Cristianisme
Predicador anglès.
Fundà 1643 la Societat dels Amics quàquers La seva doctrina sostenia el valor de la illuminació interior i el principi de la tolerància i s’oposava a les injustícies socials Bé que fou perseguit i empresonat, en morir tenia uns 50 000 seguidors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina