Resultats de la cerca

S’inicià a la secció excursionista de l’Escola Industrial de Terrassa i, posteriorment, formà part de l’Agrupació Excursionista Abat Oliba i del Centre Excursionista Rafael Casanova Després de la Guerra Civil Espanyola, es vinculà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès, del qual presidí el Grup d’Alta Muntanya 1945-48 Escalà la Cadireta 1945, juntament amb Barberà i Farrés Inventà les pitonisses de fissura i fabricà material d’escalada Fou instructor i director de cursos d’escalada de la Federació Espanyola de Muntanyisme durant els anys quaranta, i…

Els txeremissos estigueren sotmesos als khàzars segle VIII, als búlgars del Volga segles IX-XIII i als mongols Caigut el kanat de Kazan’ 1552, passaren a dependre dels russos Anomenats també maris , constituïren la República Socialista Soviètica Autònoma dels Maris, dins la RSFSR, actualment República dels Maris, on són majoria, bé que hi ha txeremissos a les repúbliques dels Tàtars i dels Udmurts, a Baixkíria i al Kazakhstan Llur llengua, pertanyent a la branca finoúgrica de la família uraliana, dita també mari , és parlada per unes 600000 persones 1993 als territoris esmentats Té dos…

Iniciador de la bioespeleologia a l’Estat espanyol, fou, juntament amb Ricardo Zariquiey, Ignacio Bolívar i Manuel Martínez de la Escalera, un dels pioners de l’estudi de la fauna cavernícola iberobalear i es convertí en un dels socis fundadors del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès 1948 Explorà més de mil cinc-centes cavitats i descobrí gairebé un centenar de noves espècies de coleòpters Membre de l’Acadèmia de Ciències i del Centre Superior d’Investigacions Científiques, fou professor d’entomologia a la Facultat de Biologia de la Universitat de…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès 1947, fou un dels fundadors del Grup d’Exploracions Subterrànies de l’entitat 1948 Presidí la Comissió Nacional d’Exploracions Subterrànies Explorà les cavitats de recorregut més gran de la península Ibèrica, la cova de Cullalvera, a Santander 1958 d’Europa, el sistema Surtshellir-Stephanshellir, a Islàndia 1967, i de l’Amèrica del Sud, la cova de Gallardo, a les Galápagos 1975 Davallà la cavitat més profunda de la península Ibèrica, la Cueva del Agua, a Granada 1950 Establí dues vegades el rècord mundial de desnivell i de recorregut el 1962 a…

Jugant en la posició de tres quarts, formà part del Club Natació Barcelona, que conquerí el Campionat d’Espanya 1924 Posteriorment passà a les files del Futbol Club Barcelona, amb el qual aconseguí cinc Campionats de Catalunya i d’Espanya entre els anys 1925 i 1930 El 1925 jugà dos partits amb la selecció catalana També fou un atleta especialista en les proves de velocitat Guanyà dos Campionats de Catalunya de relleus 4 × 100 m 1925, 1926 i formà part de la selecció catalana que l’any 1926 superà el rècord català de la prova amb 46,80 s També aconseguí la tercera posició en els 110 m tanques…

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, s’integrà en el Grup d’Exploracions Subterrànies Explorà cavitats de Catalunya, Aragó, València i les Balears i es dedicà bàsicament a la topografia S’especialitzà en l’estudi de la carstificació dels massissos calcaris de Sant Llorenç del Munt i Montserrat i formà part de la campanya Ojo Guareña 1958, a Burgos, on feu la primera fotografia d’aquesta cavitat, la més extensa de l’Estat espanyol Escriví, amb Ferran Termes, Manual de exploración subterránea 1960, pioner a Espanya sobre el tema Entre el 1964 i el 1972 coedità, amb JM Armengou…

A l’inici dels anys quaranta del segle XX obrí diverses vies d’escalada a Montserrat, com la via Barbé a la paret del Gat del Pedraforca 1941 les primeres escalades al Frare Petit i la Vella amb Jaume Vendrell 1941 i a la Nina amb Maria Antònia Simó, Ernest Mallafré i Francesc Blasi 1942, i a Sant Llorenç del Munt a la paret nord-oest del Gegant de les Fogaroses amb Jaume Vendrell 1942 Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM, secció del Club Muntanyenc Barcelonès, i el 1941 fou membre fundador del Grup Especial d’Escalada GEDE del Club Excursionista de Gràcia, secció de la qual…

Fundat el 1972, nasqué de la fusió de les dues entitats excursionistes de la ciutat el Grup Excursionista Muntanyenc 1923 i l’Agrupació Excursionista Ginesta 1929 Disposa de seccions d’escalada, grup alpí i un esplai La secció d’escalada fou campiona de Catalunya d’escalada esportiva durant tres anys i obrí vies de dificultat a les comarques tarragonines, a les parets del Troll Noruega i a les Yosemite EUA El grup alpí coronà cims com el Broad Peak pel vessant xinès, obrí una nova via al Cho Oyu i formà part de les primeres ascensions estatals al Nun i a l’Annapurna central Organitzà l’…

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès i de la Secció d’Alta Muntanya SAM del Centre Excursionista de Terrassa Obrí diverses vies per tot el món entre el 1960 i el 1980, entre les quals destaquen la via del Frare Gros, l’aresta del Bisbe i l’Anglada–Cerdà de Montserrat També obrí vies als Pirineus, al Pedraforca i al Cadí El 1966 coronà, amb Josep Manuel Anglada, l’esperó NW de la Cima Grande a les Dolomites Fou membre de l’Expedició Barcelona Hindu Kush 1969, de l’Operació Kenya amb el CM Barcelonès 1971, de l’Expedició Catalana a Grenlàndia 1973 i de…

El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca 1907 Des del 1904…