Resultats de la cerca

Dedicada a diverses tasques editorials i publicà les narracions L’olor dels nostres cossos 1982 i Ocellot negre 1989, i les novelles Mala guilla 1973 i Diari sense dates 1990 També escrví el guió televisiu Agressió 1977

Fou autora de poemes i narracions, generalment d’ambient rural en castellà, Como una garra i Graciamar i en català, Poemes de Penyamar 1949, Vides planes 1962 i L’últim serv 1965 Escriví diversos contes en català en revistes

Fundà el diari El Heraldo de Reus 1916 i el setmanari El Heraldo de Cataluña 1917 És autor dels llibres de narracions Por tierras africanas 1914, Del teatro de la guerra 1915 i de diverses obres teatrals de caràcter històric

Publicà el recull de poesia patriòtica Sögur og Kvaeði ‘Narracions i poemes’, 1897 Evolucionà cap a una visió més filosòfica i mística en oposició al realisme Hafblik ‘Llum de la mar’, 1906, Hrannir ‘Ones’, 1913, Hvammar ‘La vall’, 1930, etc

Catedràtic a la Universitat d’Oxford, codirigí la revista del partit nacionalista gallès i fundà les revistes Galles dels nens , infantil, i L’home de Lletres , les quals continuen publicant-se actualment Escriví narracions de viatges i edità clàssics gallesos

Representant típic de la literatura de postguerra, clarament pessimista, se suïcidà Les seves narracions han estat recollides a Bannen ‘Anys de decadència’, 1936 Les seves novelles principals són Shayo ‘Sol ponent’, 1947 i Ningen Shikkaku ‘No més humà’, 1948, autobiogràfica

Germà de Paul Margueritte, collaborà en totes les obres d’aquest del 1896 al 1908 Tot sol escriví Jeunes filles 1909, La garçonne 1922 i Ton corps est à toi 1927, novelles i narracions fortament marcades per la preocupació social

Filla d'un matrimoni jueu secularitzat, a onze anys la seva mare la retirà de l'escola i l'educà a casa seva, adduint una malaltia del cor Cursa estudis, sense graduar-se, a la Universitat de Witwatersrand, i de ben jove començà a escriure per a publicacions locals La seva obra tingué com a tema central la crítica del règim de l' apartheid  sud-africà, crítica que sostingué en nombroses preses de posició pública en contra del sistema de govern de la minoria blanca i en favor d'una societat multiracial i igualitària Afiliada a l'African National Congress, algunes de les seves obres foren…

Cursà estudis de filologia a Lleida i es doctorà, a Barcelona, amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el franquisme Es donà a conèixer, com a escriptor, amb una sorprenent novella que seguia l’estela dels Bildungsroman , Traïdors i covards 1987, centrada en el món de la postguerra, a Lleida Després, la seva trajectòria com a novellista ha continuat amb La resta del món 2000, Projecte de felicitat 2002,  L’edat de les paraules 2004, premi Ciutat de Palma de novella 2003 i Després de la tempesta 2023, i les novelles negres Puta pasta 2015, premi Crims de Tinta 2015,  Tan tuyo como tu…

Es llicencià en filosofia i ha exercit com a editor, professor de català i periodista És també dinamitzador cultural i fou guionista de l’espai gastronòmic de Canal 9  Menjar i viure La seva obra sovint és ambientada a la seva ciutat natal Ha publicat les novelles Finale 1990, premi dels Escriptors Valencians 1991, Les veus de la família 1992, Mela 1997, Maig 2006 i  Ulisses II 2008, premi Mallorca 2007 les narracions Les veus de la ciutat 1999 i Germà fanal 2015, de temàtica infantil i juvenil, i el dietari Un corrent interminable 2000 Entre d’altres, també és també autor de l’…