Resultats de la cerca

Ja de molt jove estigué lligat amb el seu oncle Eiximèn Cornell al cercle de consellers de Jaume I de Catalunya-Aragó A la mort del seu cunyat Pero Ahonés 1226, figurà com a cap de Ribagorça i Sobrarb, entre els cavallers que, entorn de l’infant Ferran, es dreçaren contra el rei Reconciliat amb aquest 1227, lluità des d’aleshores fidelment al seu servei i participà en la conquesta de Mallorca al davant de cent cinquanta cavallers 1229, i després, de Borriana 1233 —d’on fou nomenat capità—, de València i d’Almenara Intervingué en l’atorgament dels furs als nous pobladors del Regne de València…

Fou majordom del rei Pere I, el qual assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 A la mort del rei 1213, fou un dels ambaixadors a Roma per demanar al papa Innocenci III l’alliberament de l’infant Jaume per part de Simó de Montfort, i formà part, des del 1216, del consell de regència constituït per designació papal Implicat en les lluites nobiliàries aragoneses, es lligà al bàndol, favorable al rei, de Pero Ahonés , lligam refermat pel casament d’aquest amb una neboda seva

Fou un dels quatre vicaris nomenats per Frederic III de Sicília en morir per governar l’illa durant la menor edat de la seva filla Maria Manfredo donà a aquesta refugi al seu castell de Licata davant els intents d’Artal d’Alagó d’apoderar-se d’ella La seva actitud, però, semblà sospitosa a Roger de Montcada, encarregat per Pere III de Catalunya-Aragó de custodiar la jove reina, i la féu traslladar al castell d’Agosta

Fill de Guillem Ramon de Cervelló i d’Elisenda de Queralt Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb 1387 Fou també coper de la reina Violant Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí el Jove 1393 i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí 1396 Lluità encara com a capità a Sicília el 1398 Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques, entre les quals una lluita amb Ponç de Perellós, a França, i una altra amb Guillaume du Chestel, probablement a…

Comte de Horn Fill de Josef de Montmorency i Anna d’Egmont Participà en les batalles de Saint-Quentin 1557 i Gravelines 1558 El 1561 fou nomenat conseller de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos Juntament amb el comte d’Egmont i Guillem I de Nassau-Orange, el 1566 inicià la revolta dels nobles flamencs contra la dominació hispànica, però mantingué una actitud moderada Com a intent de solució pacífica del conflicte, participà en l’elaboració del pacte de Breda 1566 A l’arribada del duc d’Alba fou arrestat i decapitat juntament amb el comte d’Egmont

Germà de Simó IV de Montfort Senyor de La Ferté-Alais Participà en la tercera croada a Palestina i en la quarta, però acudí en ajut del seu germà en la croada contra els albigesos Pel fet d’haver-lo defensat en el concili IV del Laterà, obtingué una senyoria als territoris del riu Tarn, exclosa la ciutat d’Albí Assistí el seu nebot Amalric VI en el govern del comtat de Tolosa Cedits els drets d’aquest comtat al rei de França, morí combatent a favor d’aquest contra el deposat comte Raimon VI

Fill de Simó IV de Montfort Comte de Montfort El 1226 cedí els drets paterns del comtat de Tolosa a Lluís VIII de França, i fou nomenat gran conestable del regne del 1238 al 1241 Combaté valerosament a Palestina i caigué presoner dels musulmans Morí quan, alliberat, tornava del Llevant mediterrani

Avi del marquès de Santillana Fidel a Pere I de Castella, des del 1366 serví Enric de Trastàmara i després el seu successor Joan I En entrar aquest a Portugal, per intentar de cenyir-ne la corona 1383, fou nomenat regent Participà en la batalla d’Aljubarrota, on morí

El 1277 ajudà el rei Pere II contra la confederació de nobles revoltada contra el rei, però dos anys després s’alià amb els revoltats i es tancà a Balaguer fins a la rendició de la plaça 1280 Sofrí un any de captiveri a Lleida, com els altres caps de la revolta, però reconciliat de nou amb el rei l’acompanyà el 1282 a l’expedició a Barbaria i a Sicília A Tunísia es remarcà en les lluites d’Alcoll, on el rei li confià el comandament d’un dels sis torns muntats per a hostilitzar els sarraïns El 1283 fou un dels qui garantiren el desafiament del rei Pere II amb Carles I de Nàpols i el 1286…

El 1398 obtingué del rei el mer i mixt imperi sobre els llocs de Trasobares, Aguarón i Talmega Elegida abadessa del monestir de Trasobares, en fou confirmada el 1404 pel seu parent, el papa Benet XIII, i fou dispensada de la seva minoritat El 1413 es fugà amb el seu parent Antonio de Luna y de Xèrica, del qual tingué un fill Urgellista fervent, capitanejà la defensa del castell de Loarre Empresonada després de la rendició, aconseguí de fugir-ne Els seus béns foren confiscats, el monestir, excepte l’església, fou arrasat i les monges foren traslladades a convents de Calataiud i Saragossa