Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
en virtut de santa obediència
Religió
Cristianisme
Per obligació ineludible, fundada en el vot d’obediència.
formar
Fer una cosa, especialment acudir al treball, per obligació.
compromís
Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc.
canonge magistral
Cristianisme
Canonge d’ofici de les catedrals i col·legiates encarregat de la predicació.
Aquest càrrec aparegué i es féu comú a partir del s XV El concordat del 1851 el féu obligatori, a l’Estat espanyol, a totes les catedrals i collegiates Era elegit per oposició i amb majoria absoluta de vots, i l’elegit havia d’ésser doctor o llincenciat en teologia Hom li posà com a obligació, a més de la predicació, l’ensenyament a través d’una càtedra de teologia o d’oratòria sagrada al seminari
precari
Dret català
Dret romà
Contracte pel qual una persona cedeix a una altra l’ús gratuït d’una cosa pel temps que li sembli i, per tant, el pot revocar tothora.
En el dret romà antic fou una concessió de la possessió i el gaudi gratuït d’una cosa inicialment, predis, però posteriorment també sobre béns mobles i incorporals d’una persona a una altra amb l’obligació de restituir-la a la primera reclamació A Catalunya hom entén que es renova cada cinc anys, i s’extingeix no solament per revocació del qui el concedeix i per la mort del beneficiari, sinó també per alienació de la cosa
secretari judicial
Dret processal
Funcionari públic, que forma part del personal de l’administració de justícia, encarregat de donar fe dels actes i les diligències d’un tribunal.
Integrat en el cos de secretaris judicials, pot ésser secretari de sala , si actua en els tribunals collegiats, o secretari judicial , si actua en jutjats de primera instància i d’instrucció, jutjats del contenciós administratiu, del social, de menors o de vigilància penitenciària Ultra l’obligació d’actuari, té el càrrec d’arxiver d’expedients, assisteix els jutges i els tribunals en l’exercici de llurs funcions i és cap directe del personal auxiliar de la secretaria
congrés de Brinhòlas
Història
Reunió celebrada el 1291 a Brinhòlas (Provença) —i no a Tarascó, com ha estat dit— per representants de França, Catalunya-Aragó, Anjou i el papa Nicolau IV, per tal de resoldre la qüestió de Sicília.
Fou acordat que Alfons II de Catalunya-Aragó aniria a Roma i a Terra Santa per tal d’obtenir el perdó del papa i el reconeixement de la seva sobirania sobre la corona catalanoaragonesa hom admetia tàcitament els seus drets sobre les Balears, amb l’obligació d’abstenir-se d’ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, sense necessitat, però d’haver-lo d’atacar Aquests acords posaren les bases de la pau d’Anagni 1295