Resultats de la cerca

Neix de la conjunció dels rius Kilombero o Ulanga i Luwegu, rep després per l’esquerra les aigües del Great Ruaha i desemboca a l’oceà Índic davant l’illa de Mafia

És la continuació del riu Lerma i discorre pels estats de Jalisco i Nayarit Forma la cascada de Junacatlán i desguassa a l’oceà Pacífic, prop de la ciutat de La Concha

La circulació superficial dels oceans es caracteritza per la presència de corrents molt intensos als marges occidentals de les conques oceàniques, que transporten aigua de l’equador cap als pols corrent del Golf, corrent de Kuro-Shio, etc, i corrents no tan intensos al marge oriental, dirigits dels pols cap a l’equador A prop de l’equador, lleugerament desplaçats cap al nord, hi ha els corrents equatorial nord i equatorial sud, que hi són parallels i que flueixen d’est a oest Entre aquests es troba el que habitualment s’anomena contracorrent equatorial, que circula en sentit…

Neix a l’Atles Mitjà i corre en direcció W, formant una àmplia corba, i desemboca prop d’El-Jadida, a l’oceà Atlàntic És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica

Té una profunditat màxima de 3 754 m Comunica amb la mar de Banda i de Seram pel S i SE, i per l’estret de les Moluques, al N, amb l’oceà Pacífic

Semblantment al cos de la temperatura isotermes i de la salinitat isohalines, la representació gràfica de les superfícies de densitat constant dóna informació sobre l’estructura horitzontal i vertical de les masses d’aigua a l’oceà

Podem distingir dos grups de sensors els sensors passius, que mesuren la radiació electromagnètica provinent de l’oceà, i els sensors actius o radars, que emeten la seva pròpia radiació i mesuren les característiques del senyal retornat Entre els sensors passius se solen diferenciar les observacions fetes en l’espectre visible, l’infraroig i el de microones Depenent de les longituds d’ona amb les quals fem les observacions, podrem mesurar diferents variables com la concentració de la clorofilla visible, la temperatura superficial de la mar infraroig i microones, la salinitat…

Neix al N de Nairobi i davalla, primer, en direcció SW-NE fins a prop de Saka, on gira cap al SW, i desguassa a l’oceà Índic, a Kipini A l’època de les pluges és navegable uns 570 km

Neix a la banda etiòpica del Great Rift Valley D’una direcció inicial NW-SE, gira, a Somàlia, cap al S i, prop de Muqdisho, segueix en direcció SW, parallel a la costa Desemboca a l’oceà Índic, prop de Jumboo

Es troba, espontània i en conreu, a Indonèsia i Malàisia Forneix un taní que és molt usat Les fulles són molt emprades com a masticatori, juntament amb fulles de bètel i nous d’areca, als països que voregen l’oceà Índic