Resultats de la cerca

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599…

Germà del director cinematogràfic Gonçal Herralde , estudià enginyeria industrial per incorporar-se a l’empresa familiar, però al final de la dècada de 1960 abandonà aquesta professió per dedicar-se a l’edició L’any 1969 fundà l' Editorial Anagrama , de la qual fou director des d’aleshores, i que esdevingué una de les més prestigioses del món literari en castellà pel seu plantejament arriscat i innovador Les seves colleccions inclouen versions d’alguns escriptors catalans actuals de més projecció El 2010, coincidint amb l’inici de la venda d’Anagrama al grup Feltrinelli, començà la seva…

Doctor en física teòrica per la Universitat de París 1969 i per la Universitat de Barcelona 1974 Fou investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS de França des del 1966 fins al 1969 i professor al Departament de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona del 1969 al 1978 Catedràtic de la  Universitat de València  1982, en fou rector del 1984 al 1994, càrrec des del qual fou un dels principals impulsors de la renovació de la universitat Dins l’àmbit universitari, posteriorment participà en la comissió assessora per a l’elaboració de l’Informe Universitat 2000, conegut…

Fill d’una família rural acomodada, feu els primers estudis a Calaceit, i després estudià humanitats i dret a Saragossa, on es llicencià el 1881 Més endavant aconseguí el grau de doctor a la Universitat de Madrid De retorn a Calaceit, es feu càrrec de la hisenda familiar al mateix temps que exercia d’advocat Des de molt jove collaborà en revistes i periòdics com el Confín de Aragón en fou el fundador el 1884, Heraldo de Aragón , El Eco del Guadalope , La Zuda , de Tortosa, Tierra Baja , Linajes de Aragón , Revista de Derecho Privado i la Revista de Aragón El 1896, molt en la línia dels…

S’ha centrat en la problemàtica dels xuetes mallorquins dels s XVII i XVIII, la història religiosa i la Inquisició De formació autodidàctica, ha demostrat la seva capacitat per a investigar seriosament tot allò que envoltà els judaïtzants mallorquins Així, s’ha convertit en un referent necessari per a qualsevol estudi social de l’Edat Moderna Les seves obres són aplegades a la Biblioteca Bartomeu March Ha publicat els seus articles en revistes com Randa , Estudis Baleàrics i BSAL Dins la seva producció destaquen “Algunes notícies inèdites sobre la qüestió xueta en el s XVIII”, BSAL , 39,…

Jugà en el Club Esportiu Mediterrani 1970-72 i 1988-95, el Club Esportiu Montjuïc 1972-88, el Club Esportiu Poble Nou 1995-97, el Club Esportiu Catalunya 1997-99 i el Club Esportiu Atlètic-Barceloneta 1999-2004 Guanyà sis Lligues 1984, 1985, 1986, 1998, 2001, 2003, quatre Copes del Rei 1993, 2000, 2001, 2004 i dues Supercopes d’Espanya 2002, 2004 Fou tres vegades subcampió de la Recopa d’Europa 1982, 1994, 2001 En el període 1983-2000 fou 438 vegades internacional amb la selecció d’Espanya Disputà cinc Jocs Olímpics 1984, 1988, 1992, 1996, 2000 i es proclamà subcampió a Barcelona 1992 i…

Debutà a tretze anys en un episodi de la sèrie de televisió La huella del crimen  i dos anys més tard al cinema en El orden cómico 1985, d’Álvaro Forqué Aviat esdevingué una de les principals actrius del cinema espanyol De la seva nombrosa filmografia hom pot esmentar El año de las luces 1986, de Fernando Trueba 27 horas 1986, de Montxo Armendáriz El sueño de Tánger 1987, de Ricardo Franco Soldadito español 1988, d’Antonio Giménez-Rico Sinatra 1988, de Francesc Betriu El juego más divertido 1988, d’Emilio Martínez Lázaro Amantes 1991, premi Ondas, de Vicenç Aranda Belle Époque  …

Estudià a l’Institut del Teatre A la fi de la dècada de 1940 inicià la carrera teatral amb obres com L’alcova vermella , de Josep Maria de Sagarra, i el 1948 passà a formar part de la companyia Lope de Vega de Manuel Tamayo, a Madrid Actuà per primer cop en el cinema el 1952 en Perseguidos , de José Luis Gamboa Casada amb Francisco Rabal Valera 1951, posteriorment actuà en una quarantena de pellícules interpretant papers ben diversos, entre les quals hom pot esmentar El canto del gallo 1955, R Gil, María Rosa 1964, A Moreno, El hermano bastardo de Dios 1986, dirigida pel seu fill Benito Rabal…

L’església parroquial de Santa Eulàlia centra el conjunt de cases que formen el barri de la Sagrera El temple apareix documentat l’any 932, quan en l’acta de consagració de Sant Genís de l’Ametlla, figura com a afrontado territorial el terme de Santa Eularia Així mateix, entre la darreria del segle X i l’inici del segle XI són nombroses les escriptures de vendes i donacions de béns immobles situats dins els límits territorials de Santa Eulàlia de Ronçana Segons un document datat el 1059, els comtes Ramon Berenguer i Almodis feren donació de tot el feu comtal que tenien en el terme de la…

Estudià a Reus, on collaborà en diverses revistes Membre funcionari de l’Instituto Geográfico y Estadístico, fou destinat a Girona i a Barcelona Fou vicesecretari del Foment del Treball Nacional Nomenat cap d’estadística municipal de Barcelona 1902, fundà i dirigí l’ Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona 1903-22 i el Boletín Municipal , on per primera vegada es presentaren les dades ordenades de manera coherent, amb anàlisis descriptives i valoratives de l’estat i l’evolució dels serveis municipals Impulsà la divulgació de les anàlisis estadístiques, l’estudi de l’evolució de la…