Resultats de la cerca

Generalment viuen sapròfits al sòl, però també n'hi ha de paràsits de diversos animals i vegetals Hom el distingeix dels clostridis, de característiques semblants, perquè són aerobis o anaerobis facultatius i catalasapositius El més patogen per a l’home i per als animals és el B anthracis , l’agent causant de l'àntrax el B subtilis pot ocasionar conjuntivitis

Definició L’ oxiürosi o enterobiasi és una parasitosi produïda per la presència del cuc anomenat Enterobius vermicularis en la llum intestinal, que especialment afecta els infants i que es manifesta bàsicament amb una coïssor anal intensa, sobretot de nit Causes L’ Enterobius vermicularis o oxiür és un helmint, és a dir, un cuc que no posseeix apèndixs articulats Es classifica dins del grup dels nematodes, perquè és de forma allargada i cilíndrica, i no és segmentat, i també perquè l’espècie inclou individus diferenciats de sexe femení i de sexe masculí Els cucs adults, de color blanc, tenen…

Són sèssils, habiten dins uns tubs construïts per ells mateixos o en galeries excavades a la sorra Es nodreixen de detrits o de plàncton i alguns són comensals o paràsits En són espècies importants l’arenícola Arenicola marina , l’espirografis Spirographis spallanzanii , la sèrpula Serpula vermicularis i l’espirorbis Spirorbis laevis L’espirografis i la sèrpula són corrents a la Mediterrània a poca profunditat

És un grup molt ampli i, per tant, comprèn éssers de caràcters fisiològics molt variats Són aerobis estrictes Alguns són autòtrofs, però mai fotosintètics, bé que n'hi ha de pigmentats la majoria són fermentatius Aeromonas fotobacterium, Zynomonas Tenen una distribució bastant àmplia n'hi ha que habiten en llocs on es troba matèria orgànica i n'hi ha que són paràsits d’animals i vegetals

Definició És anomenat teniasi un grup de parasitosis degudes a la presència de cucs anomenats genèricament tènies a l’interior de l’intestí, que poden evolucionar de manera asimptomàtica o bé manifestar-se amb l’expulsió de segments dels paràsits amb les deposicions, molèsties gastro-intestinals i, eventualment, pèrdua de pes i anèmia Causes, tipus, freqüència i distribució geogràfica Les tènies són helmints, és a dir, cucs que no tenen apèndixs articulats Es classifiquen dins del grup dels platihelmints per la forma de cinta, i dins de la classe o subgrup dels cestodes pel fet que són molt…

Els individus joves són paràsits de la cavitat general d’insectes sobretot ortòpters i d’aranyes Els adults habiten a la terra humida i fan de 8 a 12 cm de llarg i només 0,5-0,6 mm d’ample, la qual cosa els confereix un aspecte filiforme El cos és elàstic i transparent El cap és molt poc diferenciat i té una boca terminal, rodona i molt petita

Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium

El monstre pot ésser simple o compost , segons que sigui constituït per un sol cos mal format o bé que representi dos o més individus ajuntats Els simples se subdivideixen en paràsits aquells que viuen a costa del germà damunt el qual són implantats, omfalosits que viuen a l’interior de la mare mentre existeix circulació placentària, però que moren quan el cordó és seccionat i autosits que són capaços de viure independentment

L’aparell bucal és prominent, generalment no retràctil i capaç de perforar epidermis dures i causar picades doloroses Les larves són aquàtiques o pròpies de llocs molt humits, sapròfagues o depredadores Els adults viuen prop de qualsevol curs o embassament d’aigua Presenten dimorfisme sexual els mascles s’alimenten de nèctar i sucs vegetals i les femelles són hematòfagues de mamífers, als quals sovint transmeten nombrosos paràsits, causants de tularèmia, tripanosomiasi, etc

És constituïda per diverses plaques, generalment ben soldades i amb la sutura invisible, però en certs casos —com en procellariformes— resten separades, o bé la línia de sutura és visible —com en els estruços, els paràsits, etc— En la majoria de les espècies la ramfoteca creix contínuament, a fi de compensar el desgast per l’ús de l’extremitat, i en algunes altres, com el fraret, el gavot, etc, es muda periòdicament tota sencera