Resultats de la cerca

Lluità al costat del cura Merino durant la Guerra contra Napoleó, però sense compartir les seves idees absolutistes, i en contra seu durant el Trienni Constitucional, a les ordres d’El Empecinado, amb qui l’uní una gran amistat Intervingué en els fets del 1835 i en les guerres carlines

Per virtut de la qual el testador o el donant universal pot encomanar a la persona instituïda, encara que solament ho sigui amb l’usdefruit de tots o d’una part dels béns de l’herència, que, per acte entre vius o d’última voluntat, els assigni a un parent o els distribueixi entre els parents del testador o donant universal o del mateix distribuïdor lliurement o amb les condicions i les limitacions que el testador determini, sense perjudicar naturalment les llegítimes, les quals han d’ésser sempre respectades L’assignació o la distribució feta pel distribuïdor és revocable si es…

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà traduccions de Virgili en castellà, i d’Horaci en català Com a historiador se centrà en la història d’Agramunt Urgell, on degué tenir interessos patrimonials Els seus treballs foren més erudits que interpretatius Viatjà per tot Europa adquirint material arqueòlogic Reuní un bon monetari i una gran biblioteca, que en part passà al seu parent Ferran de Segarra i de Siscar, que el 1919 donà alguns manuscrits a la Biblioteca de Catalunya Tingué fama de bibliògraf erudit Els seus papers anaren a parar a una…

Era parent de Michel Haydn, de qui fou deixeble a Salzburg fins el 1797, any en què aquest l’envià a Viena a estudiar amb el seu germà Joseph Allà treballà com a compositor, pianista i professor de música fou mestre, entre d’altres, del segon fill de Mozart, Franz Xaver Del 1804 al 1808 visqué a Sant Petersburg encarregat de la capella del teatre alemany, i el 1809 arribà a París, la ciutat on passà més temps i on morí No obstant això, realitzà encara nombrosos viatges Com a pianista de ChM de Talleyrand-Périgaud, l’acompanyà al Congrés de Viena 1814-15 Del 1816 al 1821 fou mestre de capella…

Començà d’adolescent una trajectòria d’actriu i cantant Descoberta per Charles Laughton , que li donà el nom artístic pel qual és coneguda, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on amb Laughton coprotagonitzà  The Hunchback of Notre Dame a les ordres de William Dieterle, i que fou el seu primer gran èxit, consolidat més endavant amb els films  How Green Was My Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford, en els dos darrers dels quals fou molt celebrada la seva actuació amb John Wayne Títols notables també…

Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455 Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el feu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella 1461 Però mort el príncep, en esclatar la guerra civil 1462, es decantà per Joan II i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran Capturat a…

Fill i successor del vescomte Roger Bernat IV de Castellbò i de Gueralda de Navalhas Succeí el pare sota la tutela de la mare, i quan morí el comte Gastó III heretà també, com a parent seu més pròxim, el comtat de Foix i els seus annexos tornava a reunir, així, en la seva persona, tot el patrimoni familiar de la casa de Foix d’ambdós vessants pirinencs Casat amb Joana, filla de Joan I de Catalunya-Aragó 1392, en morir el rei 1396 sense fills mascles, intentà de fer valer els drets de la seva muller en la successió i, ajudat per altres senyors ultrapirinencs, envaí el territori…

Fill probable del magnat homònim Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana Al llarg del seu abadiat la comunitat s’establí definitivament a l’indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès Cerdanyola i l’indret d’Espluga d’Ancosa, on no s’arribà a establir per manca d’aigua La installació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona i al bisbe de Barcelona La…

Parent del bisbe Eustaquio de Azara, fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i el 1808, titular Per tal de no haver d’acceptar la dominació francesa fugí a Mallorca, on signà les pastorals anticonstitucionals editades pels bisbes la majoria de seus catalanes refugiats a l’illa Com sigui que, gràcies a un préstec seu, el capità general Castaños pogué evitar que les seves tropes s’unissin a la insurrecció de Lacy, el dia de la proclamació de la constitució el 1820 fou maltractat per la multitud i amenaçat de mort Després intentà de conviure amb el nou règim, al qual dedicà una…

Nascut en el si d’una família valenciana vinculada a la localitat de Catarroja, és parent de l’arabista francès Maxime Rodinson Estudià i es doctorà a Madrid, i ha residit cinc anys a Egipte i a l’Iraq com a professor i director de l’Instituto Hispano Árabe IHA de Bagdad El 1967 començà a exercir la docència a la Universidad Complutense i, posteriorment, aconseguí la càtedra d’estudis àrabs i islàmics a la Universitat de Saragossa Ha centrat el seu interès en la història econòmica i institucional d’Al-Àndalus, la qual cosa representà una orientació nova i singular dins el marc…