Resultats de la cerca
Es mostren 2400 resultats
provincialisme
Lingüística i sociolingüística
Manera de parlar, locució, gir, propi de província, per oposició al llenguatge de la capital.
xipella
Lingüística i sociolingüística
Varietat de parlar que s’estén entre el català oriental i el català nord-occidental.
Els punts més representatius d’aquesta franja són a l’Alt Urgell Tuixén, la Segarra les Oluges i la Conca de Barberà l’Espluga de Francolí Aquests parlars, tot i participar de les característiques generals del català oriental confusió de o i u àtones en u , neutralització de a i e en /e/ neutra, obertura de Ẹ del llatí vulgar en /ę/, posseeixen un tret singular, que és el pas a i de la e final així, diuen cànim 'cànem’, pari 'pare’, àpit 'àpat’, quinzi 'quinze’, diin 'diuen’, cantis 'cantes’, cantarís 'cantaries’ igualment passen a - is els antics plurals en - es vilis 'viles’, gripis '…
llengua inicial
Lingüística i sociolingüística
Llengua primera que s’aprèn a parlar en la llar familiar quan s’és menut.
eufonia
Fonètica i fonologia
Efecte acústic que resulta de la combinació harmònica d’uns sons determinats en el parlar.
castellanada
Falta greu de castellà comesa especialment per un català en parlar o escriure aquesta llengua.
escatofília
Complaença malaltissa a contemplar o tocar els excrements, a parlar o escriure sobre ells, etc.
repartició convinent
Heràldica
Divisió del camper de l’escut ed la qual en resulten figures o peces heràldiques concretes que l’omplen totalment.
Així es pot parlar del bitlletat , escacat , losanjat , fusat , bandat , barrat , faixat , palat , etc
alineació recta
Geografia
Línia d’intersecció del terreny amb el pla vertical que passa per dos punts establerts.
Si hom no fa menció especial en parlar d’una alienació, hom considera que és recta
metodologia
Filosofia
Estudi dels mètodes de coneixement, investigació i interpretació considerats en ells mateixos.
Segons el diferent objecte a considerar hom pot parlar de metodologia científica ciència, filosòfica, històrica història, pedagògica, etc
veu
Música
So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte en parlar, cridar o cantar.
La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…