Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
alt alemany inferior occidental
Lingüística i sociolingüística
Dialecte alemany que comprèn els parlars populars de gran part del territori de Renània, el Palatinat, Francònia, Hessen, la part septentrional de Württemberg i de Lorena el Gran Ducat de Luxemburg i el territori belga d’Eupen i Malmédy.
margall
Botànica
Nom que, durant els s. XVII i XVIII, al País Valencià, hom donava als parlars no urbans i, sobretot, a les modalitats del català del Principat, que, des del punt de mira local, hom considerava de fonètica malsonant i rústica.
atles lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de mapes lingüístics on són cartografiats, en transcripció fonètica o amb signes convencionals, les respostes a un qüestionari que permeten l’estudi dels trets fonètics, morfològics, sintàctics, lèxics i etnogràfics dels parlars d’un o més dominis lingüístics (geografia lingüística).
Manuel Sanchis i Guarner
Manuel Sanchis i Guarner
© Arxiu Ismael Latorre Mendoza
Folklore
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador i folklorista.
Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…
, ,
Archivo de Filología Aragonesa
Publicació periòdica de la Institució Fernando el Católico, de Saragossa, dedicada a estudis d’investigació lingüística i història literària, principalment d’Aragó, però també dels territoris limítrofs, entre ells els dels Països Catalans (parlars fronterers, penetració del català en el domini gascó, et.
escocès
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de parlars germànics que s'estenen, al Regne Unit, pel sud i per l'est d'Escòcia, per les Òrcades i les Shetland, i pel nord i per l'est d'Irlanda del Nord, i a Irlanda, pel comtat de Dún na nGall.
Té el mateix origen que l'anglès, però la trajectòria històrica seguida per Escòcia i Anglaterra com a regnes separats dugué a la constitució de dues llengües oficials Formen un continu dialectal amb diferències, sobretot en la fonètica, el lèxic i la morfologia la verbal és més complexa en l'escocès
salat
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les, derivats d’illu, illa
.
Es considera un subdialecte del català central Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret i els que estan a pocs quilòmetres de la costa Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu La toponímia, amb l’article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l’existència d’una primitiva zona molt més ampla d’aquest article Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa Un cert declivi del seu ús, especialment entre els…
apitxament
Fonètica i fonologia
Forma tradicional d’anomenar l’ensordiment dels sons [z], [ẑ], [ž] en [s], [ŝ], [š] com a característica principal del subdialecte parlat a la capital i a la part central del País Valencià apitxat), dels parlars de la Llitera, de la Ribagorça i, parcialment, del parlar barceloní.
Alsàcia
Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…
vocal neutra
Gramàtica
En català, el so lax, sense representació gràfica, intermedi entre a i e, que tenen aquestes vocals en posició àtona en els parlars orientals (casa, mare, estimaria) i la e tònica de molts mots en mallorquí (cera, voler, rebre).