Resultats de la cerca

Fundada el 1985 i inspirada pel ballarí i coreògraf Ramon Oller, les seves aportacions més significatives han estat Nofres 1987 i Sols a soles 1988, a les quals seguiren Al borde, A tu vera 1989, Qué pasó con las Magdalenas 1990, Naranjas et cîtrons 1991, Aquí no hi ha cap àngel, Estem divinament 1992, Mentides de debò 1993, Cuartel de invierno i Retratos en la memoria amb el Centro Andaluz de Danza, Entresuelo Primera 1994 i Diwano 1995, totes dues amb la Compañía Nacional de Danza, Duérmete ya i Romy & Julie 1996 Dirigida per Ramon Oller, els seus últims espectacles…

Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l’ entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i desenllaç simple i…

Exposà individualment des del 1948 a Palma, i també a Menorca, a Barcelona, en diverses ciutats espanyoles, i a París Conreà una pintura de colors plans i contorns ben definits, sòlidament estructurada i un punt ingènua, considerada el millor exponent de la nova figuració mallorquina Membre del Grup Tago , el 2001 li fou dedicada una retrospectiva al Casal Solleric de Palma, la darrera de les seves exposicions El 1986 ingressà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià Com a escriptora publicà les novelles  Ropa tendida 1958, Un paso hacia la calle 1967, La herida 1968, Una pared de…

Per dificultats econòmiques, abandonà els estudis als tretze anys Després de passar pel seminari començà la formació artística, que completà a l’escola de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Cofundador del grup El Paso 1957, grup de pintors propers a l’expressionisme abstracte i a l’informalisme que incloïa, entre d’altres Manuel Millares, Antonio Saura i Rafael Canogar, un any abans 1956 s’havia establert a París, on es consolidà amb la seva obra Després d’estades a Mont-real Canada 1981-83 i a Nova York 1983, el 1988 el Museo Español de Arte Contemporáneo li dedicà una…

Fill de balaguerí i saragossana, residí de nen a Lleida, on precoçment, el 1933, cofundà —amb Crous i Vidal, Cristòfol, Garcia Lamolla i altres— la revista avantguardista Art Estudiant de lletres a Barcelona 1934 es relacionà amb el grup ADLAN i prologà —amb MACassanyes— l’Exposició Logicofobista de les Galeries Catalònia 1936 Militant del BOC i després del POUM, intervingué en accions bèlliques a Mallorca, Aragó i l’Ebre Exiliat, feu costat com a legionari a les forces militars franceses en lluita contra Hitler 1940, i tractà a París els surrealistes, i collaborà amb poemes en la revista La…

Vida Després d’estudiar belles arts a la Universistat de Barcelona i de diverses feines artístiques, el 1986 començà com a escenògraf teatral Entrà al món del cinema com a ajudant de decoració en Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde i feu el salt a la direcció artística i al disseny de producció amb Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías Rebé sengles premis de Cinematografia de la Generalitat a la millor direcció artística el 1992 i el 1994 per La banyera 1989 i Els de davant 1993, ambdós de Jesús Garay Ha treballat també per a la televisió en les sèries Un día volveré…

Deixeble de l’escultor Manuel Ramos, el 1948 anà Madrid, on continuà la formació a l’Academia de San Fernando, que completà amb una estada a la Fine Arts School of Arts de Londres 1952-53, ciutat on descobrí l’escultura contemporània, especialment Henry Moore Al seu retorn, treballà amb Manolo Millares El 1955 s’establí a Madrid, on poc després feu la primera exposició Amb Millares, Antonio Saura i d’altres formà el grup El Paso La seva obra s’inclou en el camp de l’abstracció i té com a leitmotiv característic l’ús d’espirals Des dels anys setanta la seva obra plàstica i alguns textos seus…

Vida Procedent del cinema amateur , durant la dècada del 1940 formà part del Grup del Cinema Tellúric, conjuntament amb els també futurs directors Pere Lazaga i Enrique Gómez Entrà a la indústria cinematogràfica d’ajudant de direcció, fins que el productor Ignasi F Iquino propicià el seu salt a la realització amb el thriller Mercado prohibido 1952 i els musicals Bronce y luna 1952 i Fantasía española 1953 Traslladat a Madrid, posà el seu ofici al servei de l’actriu Silvia Morgan Pasaporte para un ángel , 1953 Duelo de pasiones , 1954 Mañana cuando amanezca , 1954, el futbolista Alfredo Di…

Filla dels intèrprets Salvador Soler i Marí i Empar Leal, a catorze anys debutà en el teatre actuant en una obra d'Alfonso Paso Formà part de la companyia de María Guerrero, dins la qual consolidà la seva carrera com a actriu teatral, que compaginà amb el cinema, en el qual debutà el 1952 Puebla de las mujeres , d’Antonio del Amo, any que assolí una gran projecció amb la seva actuació a Usted puede ser un asesino , de Josep Maria Forqué A les ordres de Luis Buñuel a El discreto encanto de la burguesía 1971, fou una actriu habitual en pellícules dels realitzadors espanyols més innovadors dels…

Fill d’immigrants croates, estudià filosofia i amplià estudis als EUA En tornar 1968 es dedicà a la docència universitària de filosofia i literatura i a la direcció teatral Alhora collaborà amb moviments d’esquerra, motiu pel qual hagué d’exiliar-se arran del cop d’estat que enderrocà el govern de Salvador Allende Resident a Europa del 1973 al 1989, fou ambaixador a Alemanya entre el 2000 i el 2003 La seva obra reflecteix una gran preocupació per la renovació del llenguatge És autor dels volums de narracions El entusiasmo 1967, Desnudo en el tejado 1969, premi Casa de las Américas 1967, Tiro…