Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Eulàlia Ramon i Estrach
Cinematografia
Actriu.
Vida Residí fins a divuit anys a Sant Feliu de Guíxols i estudià ballet clàssic, mímica, pantomima i interpretació amb Teresa Manresa Debutà com a figurant al cinema i a la televisió i com a actriu en el teatre amateur Feu els primers passos en el cinema l’any 1983 amb Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde i Fanny "Pelopaja" Vicente Aranda Després s’installà a Madrid, quan Antonio Giménez Rico li donà un paper a la telesèrie Página de sucesos 1984-85, TVE, mitjà on posteriorment actuà en La mujer de tu vida , Para Elisa i Brigada Central , cosa que li feu aconseguir força popularitat…
Joan Albert Amargós i Altisent
Cinematografia
Compositor i clarinetista.
Vida Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, estudià clarinet al Conservatori Superior de Música del Liceu És autor de vuit bandes sonores, entre les quals cal esmentar les del film Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976, Josep Joan Bigas Luna, en què desplega tota la sonoritat del rock laietà, i la de la macroproducció La febre d’or 1991-93, Gonzalo Herralde, en què conrea un simfonisme anorreat per l’ús dels teclats i el sintetitzador Ha escrit també música per a la televisió i ha estat coautor de la banda de la sèrie d’animació Les tres bessones 1993-94…
Carlos Boué Pedregal
Cinematografia
Cap de producció.
Vida Fill del productor Augusto Boué Alarcón Madrid 1896 - 1962, fundador dels estudis Augustus Films abans Iberia Films i després Cinearte, continuà conjuntament amb el seu germà Augusto 1915 - 1995 la tradició cinematogràfica familiar Autor de documentals turístics i de curts d’animació El lápiz que se volvió loco , 1948 produïts els anys quaranta, des del 1948 participà com a ajudant de direcció en diversos llargs, molts dels quals foren rodats en els estudis paterns A partir del 1957 exercí com a cap de producció, activitat que el dugué a traslladar-se a Barcelona, on intervingué en…
Consol Tura i Soteras
Cinematografia
Directora de càsting i dissenyadora de vestuari.
Vida Estudià disseny industrial i d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona 1968 i després dissenyà roba durant tres anys Posteriorment entrà a treballar a l’estudi de disseny Gris, de Josep Joan Bigas Luna, el seu futur company sentimental, i Carles Riart Acompanyà Bigas Luna en el seu pas al cinema com a dissenyadora de vestuari, directora de càsting i actriu de repartiment de les cintes d’aquest director Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho ,1976 "Bilbao" Bilbao , 1977-78 i Caniche 1978-79, a més de Mater amatíssima 1980, Josep Anton Salgot també participà en…
Alicia Giménez Bartlett

Alicia Giménez Bartlett
© Editorial Destino / Dani Mandrágora
Literatura
Escriptora castellana.
Estudià filologia a la Universitat de València i es doctorà en literatura espanyola per la Universitat de Barcelona Resident a Barcelona des del 1975, el seu primer treball literari fou, l’any 1981, un assaig sobre Gonzalo Torrente Ballester Debutà en la narrativa el 1984 amb l’obra Exit , a la qual seguiren les novelles Pájaros de oro 1987, Caídos en el valle 1989, El cuarto corazón 1991, Vida sentimental de un camionero 1993, La última copa del verano 1995, Una habitación ajena 1997, premi Femenino Lumen, Secreta Penélope 2003 i Días de amor y engaños 2006 De la seva producció és molt…
El perquè de tot plegat
Cinematografia
Pel·lícula del 1994; ficció de 92 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT 13 contes d’ El perquè de tot plegat 1994 i 2 contes de L’illa de Maians , de Quim Monzó GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ "Voluntat" Lluís Homar, "Enteniment" Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat" Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat" Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió" Anna Lizarán, "Competició" Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez veu en off Jordi…
Alma de Dios
Cinematografia
Pel·lícula del 1941; ficció de 74 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Campa Barcelona ARGUMENT La sarsuela homònima de Carlos Arniches i Enrique García Álvarez GUIÓ A Campa, IFIquino FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA Mestre Serrano SO Enrique de la Riva INTERPRETACIÓ Amparo Rivelles Ladrón de Guevara Eloísa, Guadalupe Muñoz Sampedro Ezequiela, Pilar Soler Irene, Manuel González Adrián, Luis Prendes Agustín, Pepe Isbert el tío Matías, Paco Martínez Soria Saturnino, Carlos Larrañaga Ladrón de Guevara el nen d’Ezequiela ESTRENA…
Antonio Gala Velasco

Antonio Gala Velasco
© FIL Guadalajara/ Michel Amado Carpio
Literatura
Escriptor andalús.
Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén Premio Nacional de teatre 1963 i premi Ciutat de Barcelona de teatre 1965, a la qual seguiren Los buenos días perdidos 1972, Anillos para una dama 1973, fantasia històrica sobre la dona del Cid Las cítaras colgadas de los árboles 1974 Por qué corres, Ulises 1975, recreació personal del mite de l’Odissea Petra regalada 1980 La Truhana 1992 Los bellos durmientes 1994 Café cantante 1997 Las manzanas del viernes 2000, i Inés desabrochada 2003, entre d’altres El seu teatre reivindica la funció decisiva del text dramàtic i es…
David Escamilla i Imparato

David Escamilla i Imparato
© Arxiu D. Escamilla
Literatura catalana
Música
Comunicador, escriptor i músic.
Llicenciat en ciències polítiques i en sociologia 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor dels reculls de poesia La casa del temps 1993, Jardí de silencis 1994, El somni del colleccionista 1999, Les edats del fred 2005, La casa del tiempo 2007, Elogi de la veritat 2011, Solo la verdad es sexy Poesía completa 1993-2020 2020 i Barcelonàutiques 2024 Ha dedicat treballs biogràfics a figures de la cultura catalana com Joan Capri 1998, Tísner 2001, el seu pare Salvador Escamilla 2003, Raimon 2004, Joan Manuel Serrat 2005, La Trinca 2006, 2007 i 2010 i Pepe Rubianes 1999 i 2009…
novel·la negra
Literatura
Gènere literari sorgit als EUA a la darreria dels anys vint del segle XX.
Basada en l’estructura i la trama pròpies de la novella policíaca , incideix en els aspectes més tèrbols de la societat contemporània, com ara la corrupció, la violència i l’abús de poder Aquest interès pel context social i la identificació més o menys explícita entre els mètodes i els objectius dels representants de l’ordre establert i els dels delinqüents, diferencien aquest gènere de la novella policíaca tradicional N'és típic l’estil concís i senzill, el predomini del llenguatge colloquial i un realisme que ressalta els aspectes més truculents de l’acció Generalment la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina