Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
ferroproteïna
Bioquímica
Qualsevol de les proteïnes conjugades que contenen ferro en llur grup prostètic.
Les més importants i conegudes són les hemoproteïnes , que tenen el grup prostètic hemo Hom ha trobat també ferroproteïnes sense grups hemo, com la ferredoxina , àmpliament distribuïdes en els organismes, que participen en diferents processos d’oxidoreducció, tals com els de la fixació del nitrogen atmosfèric i els processos de fotosíntesi També en el transport electrònic dels mitocondris intervenen deshidrogenases la de NADH i la de succinat que contenen Fe no hemàtic En general, tenen pesos moleculars baixos 6000-12000, de 2 a 8 àtoms de Fe, i igual nombre d’àtoms de S per…
taula periòdica
Química
Ordenació dels elements en una taula per tal de posar de manifest la periodicitat de les propietats d’aquests amb l’augment del nombre atòmic.
Taula periòdica dels elements Històricament, el primer intent en aquest sentit fou fet el 1817 per Johann Wolfgang Döbereiner, el qual classificà alguns elements calci-estronci-bari, clor-brom-iode, liti- sodi-potassi en tríades, l’element central de les quals presentava un pes de combinació que era la mitjana de pesos corresponents als dos extrems Aquestes tríades foren ampliades posteriorment amb la incorporació d’altres elements El 1862, Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois disposà els elements segons l’ordre de pes atòmic, seguint una corba helicoidal en l’espai, de manera que els…
Stanislao Cannizzaro
Química
Químic italià.
Participà, a Sicília, en la revolució del 1848 i s’hagué d’exiliar a París Fou professor 1851 de química a Alessandria Piemont, on descobrí la reacció anomenada de Cannizzaro , i catedràtic a les universitats de Gènova 1855, Palerm 1861 i Roma 1871, i fou senador italià 1871 Desenvolupà mètodes precisos de determinació de pesos moleculars i atòmics basats en la llei d' Avogadro i aconseguí l’acceptació d’aquesta pel món científic de l’època congrés de Karlsruhe, 1860, així com també que fossin unificats els criteris de formulació dels composts químics Demostrà que la química…
paper moneda
Economia
Bitllet de banc utilitzat com a mitjà de pagament.
La primera mostra coneguda de la circulació de paper moneda als Països Catalans és l’emissió feta per les autoritats franceses de Barcelona, el 1813 i el 1814, d’assignats imperials amb un valor nominal de 100 pessetes El Banc de Barcelona, creat el 1844 amb privilegi per a emetre bitllets, en posà en circulació el 1845 la primera mostra, amb un nominal de 250 pesos fuertes o duros , i continuà les emissions el 1855, el 1859 i el 1868, amb valors des de 5 fins a 200 pesos Mentrestant, l’any 1853, la Junta de Moneda de Barcelona ordenà la recollida de moneda de coure…
cadastre
Història
Impost global i directe (inspirat paradoxalment en el Cadastre de Milà, preparat per exiliats austriacistes i que no entrà en vigor fins el 1760), projectat pel superintendent José Patiño (també factòtum dels decrets de Nova Planta), i establert al Principat de Catalunya el 1716 per un decret del 9 de desembre de 1715; la seva implantació fou paral·lela a la del decret de Nova Planta, publicat el 16 de gener de 1716.
La recaptació d’imposicions durant la guerra de Successió per part del bàndol filipista, que trobà una forta resistència, especialment remarcable durant la revolta de les quinzenades del gener del 1714, així com els precedents de València equivalent i Aragó única contribució , ja feien presagiar que el Principat de Catalunya i el regne de Mallorca serien també gravats amb un nou impost En el cas mallorquí, fou la talla general i, en el cas català, el cadastre Cal tenir present que la imposició del cadastre no significà la derogació de les contribucions anteriors, atès que foren…
Companyia de Comerç de Barcelona
Una acció de la Companyia de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Companyia comercial privilegiada creada a Barcelona el 1755, per iniciativa d’alguns comerciants catalans, per traficar amb Amèrica, també coneguda com a Reial Companya de Comerç de Barcelona.
Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les autoritats competents, a Madrid El març de 1755 va ser signada la reial ordre d’…
polietilè de baixa densitat
Química
Polímer ramificat que s’obté per polimerització d’etilè a temperatura elevada.
Presenta extensions de cadena o branques de seqüències de polietilè en diversos punts de la seva ramificació, espaiats irregularment per tota la cadena del polímer Aquesta ramificació incrementa el volum i disminueix la densitat Les seves propietats depenen fonamentalment del pes molecular i la ramificació i la distribució de pesos Presenta bona tenacitat i flexibilitat en un ampli interval de temperatures, bona transparència en pellícules fines, i és químicament inert Resistent a àcids i bases, envelleix per acció de la llum i l’oxigen i és resistent a la humitat Es fa servir…
centrifugació
Química
Procediment mecànic de separació dels components d’una mescla, de densitats o grossàries diferents, efectuat per mitjà d’una centrifugadora.
La centrifugació és emprada en diverses operacions industrials, com ara clarificació, classificació, filtració, separació de fluids no miscibles o decantació forçada, extracció i escorriment Entre les aplicacions més importants de la centrifugació cal esmentar la separació de la nata de la llet, la clarificació de les laques i la concentració del làtex de cautxú Es basen en la centrifugació els aparells d’escórrer roba, industrials o domèstics En el laboratori, hom empra la centrifugació principalment per a accelerar la filtració i, en les ultracentrifugadores, per a determinar el pes o el…
Ignacio Ara
Boxa
Boxejador conegut amb els sobrenoms el catedràtic de la boxa i el Gran Ignasi.
S’inicià en la pràctica esportiva com a pilotari, però començà a boxejar al gimnàs Anastasie Debutà en un quadrilàter a Sant Sebastià el 1925 Participà en diverses vetllades pugilístiques a París, Londres, Nova York i l’Havana, i el 1931 s’installà a Barcelona Es proclamà campió d’Europa de pes mitjà a Viena en vèncer l’austríac Neubauer 1932 Poc temps abans de retirar-se també guanyà el Campionat d’Espanya de pesos pesants 1947 Durant la seva carrera esportiva disputà uns 300 combats, 179 dels quals com a professional Instruí la selecció espanyola que participà en els Jocs…
Francisco León Villampando
Boxa
Boxador.
Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina