Resultats de la cerca

Guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i de quilòmetre 1981 Fou professional entre el 1984 i el 1992 Debutà amb l’equip Kelme guanyant el Critèrium de Terrassa 1984 El 1985 guanyà el Circuit de Getxo i dues etapes de la Volta a Galícia El 1986 fitxà per l’equip Seat Orbea, guanyà el Trofeu Masferrer i participà en el Tour de França Entre el 1987 i el 1988 formà part del Caja Rural Aconseguí la victòria en una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros i guanyà un nou Critèrium de Terrassa També competí amb l’equip Helios CR 1989, Mavisa 1990 i Wigarma 1991-92

Fou membre de la Penya Ciclista Nicky’s 1952-54, i aconseguí una segona posició al Gran Premi de Catalunya El 1955 es professionalitzà i formà part de l’equip Ignis 1955, Mobylette 1956, Licor 43 1957 i 1959, Penya Solera 1958 i Ferrys 1960-62 Destacat corredor gregari, aconseguí la segona posició de la Volta a Llevant 1958 i la tercera del Trofeu Jaumandreu Participà en la Volta a Catalunya i en la Vuelta a Espanya L’any 1962 es retirà Des del 1969 la Unió Ciclista Sabadell organitza anualment el Trofeu Joan Escolà, el qual han guanyat ciclistes com Melcior Mauri, Àngel Edo, Isaac Gálvez o…

Fou campió d’Espanya sub-23 2003 amb l’equip Nova Gestió 2000 També el 2003 guanyà el Campionat d’Espanya de persecució per equips representant Catalunya El 2004 fitxà per l’equip del Futbol Club Barcelona, amb qui guanyà dues etapes del Cinturó de l’Empordà i una de la Vuelta a Palència El 2006 guanyà el Gran Premi Macario

En la posició d’atacant, jugà al CE Hispano Francès de Barcelona 1964-74 Amb l’equip juvenil es proclamà ja campió d’Espanya i el 1968 fou subcampió de Copa amb l’equip filial, disputant la final al primer equip del mateix club Posteriorment, ja amb el primer equip, fou tres vegades campió de Catalunya i campió de la Superlliga 1973 En la seva darrera temporada en actiu, fou jugador i entrenador a la vegada Una lesió al genoll l’obligà a abandonar l’esport en actiu Dirigí l’equip juvenil i també fou segon entrenador del primer equip Posteriorment fou president del mateix club i president de…

Establert a Tortosa, fou professional entre els anys 1908 i 1911 Guanyà el Campionat d’Espanya de ciclisme en ruta de 100 km 1911 i també en fou tercer classificat 1910 Destacat esprintador, guanyà set edicions del Campionat d’Espanya de velocitat El 1929 es creà el premi Jaume Duran de velocitat

Vestí la samarreta de l’Hispano Francès des del 1967 fins al principi de la dècada dels setanta El primer i segon any guanyà la Lliga i la Copa espanyoles Formà parella amb l’internacional francès Jean Marc Buchel

S’inicià l’any 1990 al Club Ciclista Lluçanès i posteriorment fou membre del Club Ciclista Maco Destacà en categories inferiors en la modalitat de velocitat El 1994 fou subcampiona d’Espanya i aconseguí el rècord estatal de 200 m en sortida llançada El 1995 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat i participà en el Campionat del Món de la modalitat Es retirà l’any 1996

Fou professional 1952-62 amb els equips Mobylette, Ignis, Faema, Licor 43, Ferrys i Catigene En el seu palmarès destaquen la Bicicleta Eibarresa 1953, el Gran Premi Pascuas 1955, 1961, el Critèrium de Tarragona 1956, el trofeu Masferrer 1957, el trofeu Sprint 1957, la Barcelona-Vilada 1957 i el Critèrium de Pamplona 1957 Guanyà quatre etapes de la Vuelta a Espanya 1955, 1959, 1960, 1961, una de la Volta a Catalunya 1958, dues de la d’Andalusia 1959 i una de la Bicicleta Basca 1961

El 1933 guanyà la Cursa dels Pallaresos abans de fitxar per la Penya Nicolau l’any següent La temporada 1935, vestint els colors de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la Pujada a Montjuïc i fou segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Volta a Galícia L’any següent fou segon a la Tarragona-Madrid i tercer en el Campionat d’Espanya de fons El 1936 disputà la París-Niça, entre altres curses internacionals, i fou segon en el Critèrium d’Asos i en el Campionat d’Espanya de velocitat

S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona