Resultats de la cerca

Membre d’una rica família d’Arràs, fou, com el seu pare i el seu avi, un dels oficials laics de l’abadia de Saint-Vaast La seva fortuna, el seu talent i les bones relacions que tenia el portaren a ser nomenat príncep del Puy d’Arràs, càrrec equivalent al de president de l’associació de poetes músics de la ciutat Compongué una sèrie de vuit chansons courtoises , set de les quals han arribat als nostres dies, tot i que destaca sobretot pels seus jocs partits, dels quals escriví aproximadament un centenar Els seus contrincants preferits foren Adam de la Halle, Jehan le Grieviler i…

D’aptituds lingüístiques precoces, a mitjan anys trenta aprengué l’ esperanto Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, posteriorment exercí el magisteri a Escòcia, i formà part del seu moviment esperantista El 1952 publicà el seu primer llibre, el recull poètic Spiro de l’pasio ‘L’esperit de la passió’, inici d'una obra ingent que el situà com un dels primers autors en aquesta llengua Traduí nombrosos clàssics de l’anglès Shakespeare, Dickens, Wilde, Tolkien, Burns, etc, i formà part també de l’antologia de poetes escocesos en esperanto  Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 La seva obra…

Emprada per Safo i els poetes hellenístics, fou adaptada amb gran fortuna al llatí Horaci Costa i Llobera, amb la seva Oda a Horaci , n'incorporà l’ús en la poesia catalana

Exiliat per motius polítics, compongué epodes i iambes amb metre coriàmbic, coneguts només fragmentàriament famosos per llur erotisme i per llur realisme espontani, influïren els poetes hellenístics i els poetae novi llatins

Lloc de reunió de poetes i oradors, hi eren fets cursos regulars per un cos de professors de retòrica, jurisprudència, gramàtica i filosofia Denominat després Escola Romana, durà fins al segle V

Es llicencià en dret i publicà poesia, d’arrel popular Traduí al català Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès

Sostingué una rivalitat poètica molt dura amb al-Farazdaq , rivalitat que apassionà tota la nació àrab i que fou continuada pels filòlegs fins molts anys després de la mort de tots dos poetes

Autor del poema èpic Τά μεθ’ ‘´Ομηρον ‘Posthomèriques’ sobre els esdeveniments entre la Ilíada i l' Odissea Coneixedor dels poetes llatins, sobretot de Virgili, li manca sovint inspiració, malgrat l’elegància d’estil

A partir del recurs literari del manuscrit trobat, l’autor construeix un hàbil llibre de poesia que es presenta com una antologia de catorze poetes, dels quals tres són dones, que, escrivint en llengua àrab, visqueren entre els segles X i XII en terres de frontera amb el món cristià, que correspondrien a les actuals terres de Lleida El pròleg de Jaume Pont explica el procés i la història del llibre, com també les característiques estètiques de la poesia arabigoandalusí El professor Mohamed Omar Sumí, bibliotecari de la universitat d’al-Azhar, troba un manuscrit del segle XIII…

Fou escrita primerament en llengua xinesa, després en sinovietnamita i finalment en annamita En llengua xinesa s’estengué des del segle XI fins al XVI durant aquest període les obres literàries no reflectien la realitat, ans només traduïen els ensenyaments clàssics del confucianisme, el budisme i el taoisme Foren escrites per bonzes Khanh Hy, Tu Dao Hanh, emperadors Ly Thai Ton, Le To Hien i generals Ly Thuong Kiet, Tran Quoc Tuan A partir del segle XVI es produí una evolució lingüística important, en passar del xinès al sinovietnamita i a l’annamita escrit en chū'-nom , caràcters xinesos…