Resultats de la cerca
Es mostren 331 resultats
Josep Pella i Forgas
Josep Pella i Forgas
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Dret
Historiador, jurista i polític.
Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei…
, ,
hospitaler | hospitalera

Els hospitalers als Països Catalans
© Fototeca.cat
Història
Membre de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem (dit també per això santjoanista), fundat el 1048 pel provençal Gerard amb la finalitat de tenir cura dels pelegrins que visitaven els Llocs Sants.
Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…
La desarticulació dels gremis
La desarticulació del gremialisme tradicional al segle XIX fou un fenomen complex que cal abordar en les seves diferents facetes La rotunditat de les afirmacions legals que establiren l’abolició del sistema gremial, cal completar-la amb la permanència d’organitzacions d’oficis que, reacomodant-se al nou marc legal, s’han d’entendre com a estratègies específiques dels petits productors per a la defensa dels seus interessos sectorials Per a la comprensió adequada d’aquest moviment, cal destacar el fet de l’important retard en la promulgació d’una llei general d’associacions a Espanya Aquest…
La pagesia a la tardor de l’edat mitjana
Senyor i pagesos, retaule de Sant Sebastià , P Vergós, segle XV MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La situació jurídica dels camperols als darrers segles medievals presentava força diversitat, segons el major o menor èxit de la pressió senyorial i també de l’evolució particular dels esdeveniments polítics A la Catalunya Vella, les característiques més generalitzades eren la servitud, la vinculació a la terra i la subjecció als mals usos Tanmateix, existia un nombre reduït de pagesos francs i aloers, els quals, malgrat haver de pagar un cens, no estaven obligats a satisfer la remença ni…
El treball dels monjos
Monjos treballant, Bíblia de Carles el Calb , Tours, c 846 BNF / Aisa Una regula escrita cap als anys 610-620 per Isidor de Sevilla per a una comunitat de monjos de la Bètica conté entre altres temes, i sota el títol “Del treball dels monjos”, un tractament extens del paper que havia d’exercir el treball en la vida d’aquella comunitat Escriu Isidor que “el monjo ha de treballar sempre amb les seves mans A això ha de dedicar-se amb el mateix afany que l’artesà es dedica a les seves habilitats i treballs, tal com diu l’apòstol ‘ni menjàrem de franc el pa d’altri, sinó que amb penes i fatigues…
Els lofoforats i afins
El briozou colonial Schizobrachiella sanguinea , que colonitza els fons de roca permanentment submergits Jean-Georges Harmelin Els lofoforats tenen en comú la possessió d’un plomall de tentacles, especial per a retenir les partícules d’aliment que duu l’aigua, i també per a fer la funció respiratòria Aquesta estructura, el lofòfor, aparegué en organismes marins molt antics Dels grups que hom inclou dins aquest gran collectiu destaquen, per la seva abundància actual, els briozous, però els braquiòpodes, que actualment tenen un nombre relativament baix d’espècies, foren molt abundants en…
califat de Còrdova

L’emirat i el califat de Còrdova: Comtats: 1, Aragó fins el 922; el 1035, regne; 2, Osona fins el 1054; 3, Besalú; 4, Girona fins el 914; 5, Cerdanya-Conflent; 6, Urgell; 7, Empúries; 8, Rosselló; 9, Pallars; 10, Ribagorça fins el 1037; 11, Sobrarb fins el 1037 Taifes: 1, Algesires; 2, Ronda; 3, Huelva; 4, Niebla; 5, Silves; 6, Algarbe; 7, Mértola; 8, Tortosa; 9, Alpuente; 10, Albarrasí; 11, Morón; 12 Carmona
© fototeca.cat
Història
Període en què Al-Andalus deixà de dependre políticament i religiosament del califat oriental (756-929 i 929-1031).
La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d’emir, fins aleshores…
les Comunitats de Castella
Història
Alçament que esclatà a Castella en 1520-21, després de la partença de Carles I cap a Alemanya.
Fou conseqüència d’unes causes de fons la crisi que experimentava el regne de Castella des de la mort d’Isabel la Catòlica el 1504 i d’unes causes immediates la decepció provocada pels primers mesos del regnat personal de Carles I Des del 1504, l’equilibri aconseguit a Castella pels Reis Catòlics es veié amenaçat des de diverses posicions En l’aspecte econòmic, cal tenir presents les diverses males collites i les epidèmies seguides de grans mortaldats que s’havien produït des de començament de segle, i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-21 Els petits industrials i els mercaders de les…
Ferruccio Dante Michelangiolo Benvenuto Busoni
Música
Compositor i pianista italogermànic.
Vida Fill d’una parella de músics el pare era clarinetista i la mare pianista, ben aviat mostrà tenir una gran facilitat per a la música A vuit anys oferí el seu primer concert públic La seva trajectòria, com a compositor i com a pianista, la desenvolupà en terres alemanyes Anton Rubinstein parlà d’ell molt efusivament i també ho feu E Hanslick, després d’escoltar-lo en el concert que oferí a Viena quan tan sols tenia deu anys El 1876 es traslladà a Graz, on inicià estudis amb W Mayer Fou en aquesta ciutat on realitzà les seves primeres composicions, entre les quals un Stabat mater , i les…
música de Turquia
Música
Música desenvolupada a Turquia.
Inclou la península d’Anatòlia, o Àsia Menor, una gran part d’Armènia, una petita porció de Mesopotàmia i una part de la Tràcia Música culta de tradició europea Els intercanvis musicals entre Turquia i Occident existien des del segle XVI, però no adquiriren rellevància fins al segle XIX El 1826, G Donizetti, germà de l’operista, fou cridat pel soldà d’Istanbul per a instaurar l’ensenyament de la música occidental a l’imperi Otomà No fou fins el 1917 que es fundà el primer conservatori a Istanbul, gràcies a Cemal Resit Rey i Zeki Üngör Des del principi, el centre fou concebut com un lloc de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina