Resultats de la cerca
Es mostren 10520 resultats
acompanyament
Música
Part d’una textura subordinada i alhora complementària de la principal, habitualment de caràcter melòdic.
La presència d’un acompanyament implica l’existència d’una part principal que ocupa el primer pla en la percepció de l’oient Consegüentment, a fi de no dificultar-ne la percepció i de mantenir-se en un segon pla, l’acompanyament hi subordina les seves característiques harmòniques, ritmicomètriques, figuratives, dinàmiques, expressives, etc Això no exclou, però, que pugui passar, momentàniament, a un primer pla, com per exemple quan la veu principal té silencis L’acompanyament té un caràcter subordinat però no és superflu i, a més d’estar al servei de la part principal, la complementa, tot…
colesterol
Patologia humana
Fisiologia
Principal esterol dels animals superiors.
La seva fórmula és Es troba principalment en el teixit nerviós fins al 10% en pes sec És insoluble en aigua i poc soluble en alcohol fred Se sintetitza al fetge a partir d’acetil-CoA El colesterol és l’esteroide principal del qual deriven els altres esteroides que hi ha a l’organisme El metabolisme del colesterol és exogen i endogen El colesterol exogen procedeix dels aliments rovell d’ou, greixos animals, etc i és absorbit en l’intestí prim en presència de bilis, àcids, greixos i suc pancreàtic, necessari per a la seva emulsió i solubilització El colesterol endogen és…
Casa Calvet

Aspecte exterior de la façana principal de la Casa Calvet
© Fototeca.cat
Edifici modernista de Barcelona, construït per Antoni Gaudí entre el 1898 i el 1900 per encàrrec de Juliana Pinto, vídua de l’empresari tèxtil Pere Màrtir Calvet.
Situat al carrer de Casp, és un edifici d’influència barroca, de façana simètrica i estructurada A la façana es distribueixen cinc balcons per planta i una tribuna, que remarca la situació de la planta noble Hi destaca la decoració amb elements simbòlics que fan referència a la vida, professió i personalitat de Pere Calvet A l’interior, destaquen les columnes salomòniques, les pintures decoratives, el baldaquí on s’encaixa l’ascensor i la gran escala d’accés als pisos A la façana posterior, una galeria connecta el pis noble amb un gran jardí que ocupa el terrat del magatzem Als baixos de l’…
Palouet

Façana principal de l’església de Sant Jaume de Palouet
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Massoteres (Segarra), vora el límit amb el de Torà (Solsonès), al vessant septentrional de les costes de Palou (637 m alt.), que separa la vall del Llobregós del pla de Guissona.
La seva església parroquial Sant Jaume depèn de Talteüll
Cabestany

Façana principal de l'església de Sant Salvador de Cabestany
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), als altiplans que separen les valls dels rius Cercavins i Corb.
El lloc és esmentat ja al segle X L’antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n'obtingueren el mer i mixt imperi el 1381 Al segle XIX formà municipi l’església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada
Benimodo

Façana principal de l'Ajuntament de Benimodo
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, dins l’àrea d’influència de Carlet; el terme ocupa un terreny pla, accidentat a l’oest per petits turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents al riu Sec.
La tradicional agricultura de secà és en regressió davant el regadiu 500 ha, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer 150 ha i de pous resten, però, 80 ha de secà, que produeixen raïm moscatell d’una excellent qualitat Els conreus més estesos són el de tarongers i les hortalisses Les terres de conreu són bastant repartides, i són explotades directament pels propietaris 97% És important la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn porcs i de llet Hi ha explotacions agrícoles La població augmentà en un 40% del 1900 al 1950, que començà a minvar Darrerament s’…
Fiol

Façana principal de l'església de Sant Cristòfor de Fiol
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia), al sector W i més elevat del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfor Al segle XIX formava un municipi independent
Favàritx

Façana principal de l’ermita de Fàtima (Maó)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Sector de tramuntana del terme de Maó (Menorca), al nord del camí d’en Kane.
És una important zona agrícola, on s’ha estès el regadiu des del 1960, amb l’església rural de Fàtima que depèn de la parròquia de Sant Francesc de Maó i una escola A la costa hi ha el cap de Favàritx o de Capifort, que forma un promontori coronat pel far de Favàritx i que constitueix l’extrem NE de l’illa S’inicià la construcció del far el 1917, però no fou inaugurat fins el 22 de setembre de 1922 Té 33 m d'alçada Far de Favàritx Maó © Antònia Sànchez - blogenmenorca
el Far

Façana principal de l'esglesiola de Sant Damià del Far
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), a l’est d’aquest, situat en un tossal.
L’església de Sant Julià, en ruïnes, depèn de la parròquia del Llor Al peu del tossal hi ha l'esglesiola de Sant Damià La senyoria era del bisbe de Solsona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina