Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
festes de la Santíssima Sang i Bous a la mar
Folklore
Festes patronals de Dénia (Marina Alta).
Commemoren un miracle ocorregut l’any 1633, quan Dénia patí una epidèmia de còlera i fra Pere Esteve 1586-1628 organitzà una processó amb la imatge de la Sereníssima Sang que aconseguí curar els afectats Actualment, la part més rellevant de la celebració són els Bous a la mar, declarats festa d’interès turístic estatal Originada al barri portuari el 1926, valora el valor i la força dels deniers per l’habilitat que tenen d’arrossegar els bous el més a prop possible de la mar, fins que algun d’ells cau a l’aigua Moltes persones contemplen l’escena des de les barques situades al…
Antoni Ferran
Pintura
Pintor i miniaturista.
Deixeble de Flaugier i format a Llotja Barcelona, hi obtingué una medalla d’or el 1826 i hi fou professor 1834-57 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Pintor romàntic, conreà especialment la temàtica històrica L’Acadèmia de Sant Jordi en conserva l' Otello explicant les seves proeses , i els Museus d’Art de Barcelona, La forja de Vulcà Fou també un bon retratista Francesca Ferran de Vila , 1840, collecció hereus de Massó i Torrents Participà en nombroses exposicions de Barcelona i de Madrid, on la reina governadora…
Silvana Mangano
Cinematografia
Actriu cinematogràfica italiana.
Evolucionà des de la seva actuació en films neorealistes Riso amaro , 1948 fins a la interpretació de personatges sovint sofisticats Le streghe , 1967 Morte a Venezia , 1971 Al llarg de la seva carrera interpretà personatges d’una gran intensitat dramàtica L’oro di Napoli , 1954 Jovanka e le altre , 1959 Il processo di Verona , 1962 i fou dirigida per diversos realitzadors importants, des de De Santis, De Sica i Camerini Ulisse , 1953 a Pasolini Teorema , 1968 Prosseguí la seva collaboració amb Visconti Ludwig , 1972 Gruppo di famiglia in un interno , 1974 i Pasolini Il Decamerone ,…
Carlo Ginzburg
Historiografia
Historiador italià.
Professor a la Universitat de Bolonya Molt lligat a la revista Annales i a la difusió de la història de les mentalitats a través, sobretot, de l’anàlisi de l’art i de la cultura escrita Destaquen entre les seves publicacions I benandanti Stregoneri e culti agrari tra Cinquecento e Seicento 1966, Il Nicodemismo Simulazione e dissimulazione religiosa nell’Europa del’500 1970, Giochi di pazienza Un seminario sul ‘Beneficio di Cristo' 1975, amb AProsperi, Il formagio e i vermi 1976, Indagini su Piero Il Battesimo, il Ciclo di Arezzo, la Flagellazione di Urbino 1981, Storia notturna Una…
Un exemple de control social: la festa
Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder…
banderer
Història
Durant els ss XIV-XVII, pintor municipal.
S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al…
Agressions de l’extrema dreta en la diada del 9 d’octubre a València
Grups d’extrema dreta escridassen i intenten agredir manifestants el Dia Nacional del País Valencià Els ultres, convocats especialment per l’organització España 2000, boicotegen les dues principals manifestacions d’aquest dia a València la convocada per la Comissió 9 d’Octubre, i que el 2017 reivindica la llengua "com a espai de trobada", i la tradicional processó cívica del Nou d’Octubre Els membres del Govern de la coalició PSPV-Compromís han de ser protegits per un cordó policial Els representants del PP i de Ciutadans, les falleres, collectius com el Tribunal de les Aigües o…
Sant Vicent d’Agullent
Santuari
Santuari del municipi d’Agullent (Vall d’Albaida), al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.
Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer 1455, arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes dites fogueretes en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila Més avall hi ha una capella, de la…
ball de Cercolets
Folklore
Ball relacionat amb les festes i els rituals de la verema.
Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat interpretada per la manxa…
saeta
Música
Gènere del cante jondo.
La saeta és cantada principalment en les processons nocturnes de la Setmana Santa a Sevilla sense acompanyament, però sobre el fons dels tambors que marquen el pas de la desfilada dels pasos Si més no en el seu origen, era improvisada espontàniament pels cantaores assistents a la processó, portats pel fervor religiós del moment La temàtica dels seus versos és el lament pels sofriments de Crist en la passió o, molt sovint, el dolor de la Verge Maria Diversos compositors s’han inspirat en la saeta pot recordar-se El Corpus en Sevilla de la Iberia d’I Albéniz, el qual, malgrat no referir-se a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina