Resultats de la cerca

Fou més coneguda com L’Associació i tingué com a objectiu una activitat educativa Edità el Butlletí de l’associació d’alumnes obrers de l’Escola Industrial 1922 El 1923 començà un període d’expansió, amb l’adquisició d’un terreny que es convertí en estadi –actualment és el camp municipal de futbol de Vilanova i la Geltrú– A més del futbol, tingué seccions d’atletisme, natació i ciclisme L’equip de futbol es consolidà com un dels més importants de la comarca del Garraf Després de proclamar-se campió d’aquesta competició 1928, jugà tres temporades 1928-31 a segona preferent i…

Ocupà diversos càrrecs i l’assemblea territorial del Camerun francès i de la Unió Francesa, fins que el 1958 fou nomenat primer ministre del territori i president del partit profrancès Union Camerounaise El 1960, en proclamar-se la independència, ocupà la presidència del govern i de l’estat l’any següent es formà la República Federal del Camerun unió amb la zona britànica, de la qual fou proclamat president i reelegit des d’aleshores cada cinc anys Cap del partit únic Union Nationale Camerounaise, governà autoritàriament i afavorí les inversions occidentals fins el 1982, que…

Austriacista, fou un dels vuit prohoms de la plana de Vic que atorgaren poders a Antoni de Peguera i a Domènec Perera per a signar el 1705 el pacte de Gènova i un dels caps de les forces armades que des de Vic es traslladaren a Barcelona per proclamar rei l’arxiduc Carles Fou nomenat capità efectiu i coronel honorari del Regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual féu la guerra contra Felip de Borbó Però el 1713, seguint l’exemple del comte de Centelles, el reconegué com a rei És conegut com el de Manlleu per distingir-lo dels Cortada, austriacistes, de Merlès, residents a Vic

Fill de Maximià, fou exclòs de la successió quan aquest abdicà 305, però es féu proclamar august pels pretorians Nomenà cèsar el seu fill Ròmul, i instà el seu pare a tornar a prendre la dignitat imperial En la reordenació de l’Imperi 308 fou bandejat, i fugí a la Gàllia Tornà a Roma, però no aconseguí la popularitat, bé que adornà la capital amb costosos i enormes edificis com la basílica que porta el seu nom, al fòrum i es mostrà tolerant amb els cristians En entrar Constantí victoriós a Itàlia, Maxenci l’afrontà en la batalla del pont Milvi Derrotat, morí negat al Tíber

Procedent de l’Agrupació Esportiva Santa Eulàlia i del CN l’Hospitalet, el 1995 s’afilià al Club Esportiu Mediterrani Durant la seva estada en aquesta entitat 1995-2004 fou campió de Catalunya absolut 1998, participà en la Recopa d’Europa de clubs 1995, 1997 i en els LEN Trophy 1998, 2001, i fou quatre vegades internacional amb la selecció absoluta d’Espanya 2003 Després jugà a l’Hospitalet 2005-06, al CN Catalunya 2009-10 i al CN Montjuïc 2010-11, amb els quals protagonitzà sengles ascensos a la divisió d’honor estatal després de proclamar-se campió de primera divisió Des de l’…

Es formà a la Penya Ciclista Mont-roig Destacà en categories inferiors, en proclamar-se campiona d’Espanya i de Catalunya en diverses modalitats En l’àmbit absolut, compaginà el ciclisme de pista i de carretera, i formà part de l’equip Saunier Duval A la pista, fou triple campiona d’Espanya i de Catalunya en persecució individual 1993-95 i també guanyà un títol estatal 1995 i tres de catalans 1993, 1994, 1995 en fons Disputà dos Campionats del Món i establí el rècord estatal de l’hora 1995 Pel que fa a la carretera, disputà els Campionats del Món de contrarellotge 1993, 1994,…

Jugador del Club Esportiu Bonasport, fou número 1 del rànquing estatal en el període 1993-95, després de proclamar-se subcampió del món amb Espanya 1992 Fou campió de Catalunya onze vegades 1992-02 i, el 1993, guanyà el Campionat d’Espanya i el Master nacional Guanyà igualment els internacionals de França 1996 i el Campionat d’Espanya de veterans de més de 35 i de més de 40 És monitor, professor i jutge àrbitre d’àmbit estatal Ha estat director tècnic de la federació catalana i és el responsable de la secció de pàdel del seu club Rebé la medalla al mèrit esportiu en categoria de…

Es formà a Torredembarra, on resideix des del 1989 Despuntà com a juvenil en proclamar-se campió d’Espanya de cros i dels 3000 m 1996 en categoria júnior fou doble campió d’Espanya de cros 1997, 1998 i dels 1500 m i els 3000 m 1998, i en sub-23, establí el rècord d’Europa de cros 1999 i assolí els títols continentals d’aquesta especialitat i dels 5000 m 1999, 2001 En categoria absoluta fou campió d’Espanya dels 5000 m 2000 i de cros curt 2001 El 1999 disputà aquesta darrera prova i els 3000 m en els respectius Mundials Participà en els 5000 m dels Jocs Olímpics de Sydney 2000

S’inicià a les files del Club Atlètic Vic, on desenvolupà tota la seva carrera Després de proclamar-se campió estatal juvenil de cros 1983, l’any següent obtingué els títols català, espanyol i mundial júnior de camp a través Fou el darrer atleta blanc que guanyà aquesta prova internacional Patí un accident laboral que estroncà una prometedora carrera Tornà a la competició, però en l’àmbit popular Amb tot, destaquen les victòries en la cursa d’El Corte Inglés 1986 –ja l’havia guanyada el 1984–, dos títols de campió català de 10000 m 1987, 1991 i un de cros per equips, amb el CA…

La insurrecció popular del 1945, potenciada per les guerrilles de Nguyen Giap, obligà Bao-Dai a abdicar i Ho Chi Minh pogué proclamar la República Democràtica del Vietnam, de la qual fou designat president Els francesos no la reconegueren i reinstauraren Bao-Dai Començà així la guerra d’Indoxina 1946-54, en la qual el Viet-minh obtingué la victòria definitiva a la batalla de Dien Bien Phu Per la conferència de Ginebra , el Vietnam fou dividit en dues zones El Viet-minh es retirà al N i fou substituït pel Partit dels Treballadors Vietnamites Al S, els nuclis guerrillers del Viet-…