Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
Michael Levitt
Química
Químic d’origen sud-africà de nacionalitat nord-americana, israeliana i britànica.
Després de graduar-se en física al King’s College 1967, l’any següent feu recerca a l’Institut Weizmann de Rehovot Israel i en 1968-71 al Laboratori de Biologia Molecular de Cambridge Gran Bretanya, on es doctorà amb una tesi sobre anàlisi conformacional de les proteïnes Formà part de l’equip de recerca i docent d'aquest laboratori fins el 1987, alternant estades a l’Institut Weizmann i a l'Institut Salk de Califòrnia Des d’aquest any és professor del departament de biologia estructural de la Universitat de Stanford, del qual fou director del 1993 al 2004 Ha fet aportacions en el…
Valor energètic dels nutrients
Hi ha diferents procediments per a calcular el valor energètic dels nutrients, és a dir, la quantitat de Kcal que és generada durant llur combustió El mètode més senzill consisteix a mesurar la quantitat de calor que es desprèn al medi extern durant l’oxidació de cada un d’ells i, per això, s’introdueixen en un calorímetre, que és una cambra aïllada tèrmicament les parets de la qual registren canvis mínims de temperatura Així, hom ha pogut determinar que la combustió d’1 g d’hidrats de carboni genera una quantitat de calor de 3,74 Kcal aproximadament la d’1 g de lípids, 9,30 i la d’1 g de…
meningitis carcinomatosa
Patologia humana
Meningitis provocada per la invasió de les meninges per cèl·lules tumorals malignes provinents de qualsevol altra estructura de l’organisme.
Es caracteritza per un líquid cefalorraquidi on hom distingeix cèllules tumorals, proteïnes elevades i glucosa baixa
guanidina
Bioquímica
Substància fortament bàsica que es troba a l’arginina i a la guanina, d’on fou obtinguda, per primera vegada, per degradació.
És el més fort agent desnaturalitzat de proteïnes, propietat que la fa útil en experimentació bioquímica
electrocoagulació
Mètode d’electroteràpia que utilitza la calor d’un elèctrode punctiforme quan hom hi fa passar un corrent d’alta freqüència per tal de destruir teixits anormals, sobretot tumorals, per aturar hemorràgies i com a anestèsic local.
Les modificacions del teixit van de la volatilització a la carbonització i la coagulació de proteïnes
nutrient
Alimentació
Compost orgànic (que conté carboni) o inorgànic present en els aliments, absorbible pel tracte digestiu i que pot ser utilitzat pel cos humà per a una varietat de processos vitals (subministrament d’energia, formació de cèl·lules, regulació de les funcions de l’ organisme, etc).
Els nutrients es poden agrupar en macronutrients proteïnes, glúcids, lípids i aigua i micronutrients vitamines i minerals
maternització
Alimentació
Procediment de modificació de la llet de vaca per tal de fer-la semblant a la materna i aplicable a la lactància artificial.
Consisteix en una reducció de les proteïnes per dilució amb glúcids i restauració del contingut de greix
àcid desoxiribonucleic
Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…
competent
Biologia
Dit de la cèl·lula bacteriana que és capaç d’incorporar un segment d’ADN al seu cromosoma en el decurs d’un procés de transformació.
La competència és una propietat heretable, relacionada amb la síntesi de certes proteïnes extracellulars, anomenades factors de competència
subtilisina
Bioquímica
Enzim exopeptidasa alcalí produït per algunes espècies del bacteri Bacillus (B.subtilis, B.amyloliquefaciens).
Catalitza la hidròlisi de certs enllaços peptídics de certes proteïnes, com s’esdevé en la conversió del quimotripsinogen en quimotripsina